Tercer món

El terme tercer món va ser falcat pel economiste francés Alfred Sauvy en 1952, per mig d'un paralelisme en el terme francés Tercer Estat, per a designar als paísés que no pertanyien a cap dels dos blocs que estaven enfrontats en la Guerra Freda, el bloc occidental (Estats Units, Europa Occidental, Japó, Canadà, Corea del Sur, Austràlia, Nova Zelanda i els seus aliats) i el bloc comuniste (Unió Soviètica, Europa Oriental, China, Cuba i Corea del Nort). Actualment, de manera anacrònica (el «segon món» del «bloc socialiste» ha desaparegut com a concepte), el terme s'utilisa, de manera poc precisa, per a referir-se als països perifèrics subdesenrollats o «en vies de desenroll», en contrast als països desenrollats; en este últim sentit actual, el terme s'ampra a voltes per a referir-se en bloc a tots els països no desenrollats, i en ocasions, per a referir-se solament als que registren els pijors índexs de desenroll de gran retart econòmic-social, com l'analfabetisme, el fam, la delinqüència, les carències hospitalàries i de salut pública, les vivendes i servicis sanitaris precaris, una escassa expectativa de vida, etc. Segons el DRAE, el tercer món és el conjunt de països menys desenrollats econòmica i socialment.

Entre les característiques comunes figuren el tindre una base econòmica majorment agrària, l'exportació de matèries primeres, una economia endeutada en els països més industrialisats (usualment en els de primer i segon món) i escassa infraestructura. En matèria de decisions internacionals els països del tercer món, encara congregant a la majoria de les nacions independents i de la població mundial, complixen un paper secundari i, en ocasions subordinat, respecte del que tenen les nacions més poderoses. Alguns blocs de països creats a partir de la década de 1981 per a hegemonizar les decisions mundials, com el G-7, posteriorment el G-8 i el G20 (este últim és el que predomina en els inicis de el XXI), es relacionen indirectament en l'idea de manejar les economies del «tercer món» i de la presa de decisions globals. Regions com Llatinoamèrica i el Surest Asiàtic, i continents com Àfrica, posseïxen la majoria dels països catalogats en el concepte de tercer món.

Història del terme

Alguns països d'Àfrica es troben en un estat crític de pobrea, per lo que han segut denominats els països del «quart món».

Vista de Freetown, capital de Sierra Leona en Àfrica. En ser els països del Sur, els més subdesenrollats s'usa comunament el terme «Països de sur» o «el sur subdesenrollat». Àfrica junt en Europa de l'Est, Llatinoamèrica, el Carib i Àsia concentren la gran majoria de països subdesenrollats.

L'economiste francés Alfred Sauvy va utilisar el terme «tercer món» (en l'original «tiers monde») en un artícul titulat «Tres móns, un planeta» publicat en la revista francesa L'Observateur el 14 d'agost de 1952. Assimilant-ho al tercer Estat de la Revolució francesa, Sauvy va cridar l'atenció sobre l'existència d'un tercer món, «el més important», dels països subdesenrollats, explotats i oblidats, al que el primer món capitaliste i el segon món comuniste no prestaven atenció. Cal aclarir que, en francés, tiers monde significa tercer món en el sentit de tercer en una classificació i no tercer a el hora de contar de l'un al tres (troisième i tiers no són sinònims, encara que el seu significat puga coincidir en determinats contexts).

En agost de 1967 un grup de bisbes de diverses parts del món varen firmar el Manifest dels Bisbes del Tercer Món.

El terme es va generalisar durant la Guerra Freda, quan alguns països es varen calificar a sí mateixos com a pertanyents al tercer món, degut a que no estaven alineats ni en l'OTAN ni el Pacte de Varsòvia. El terme primer món es referia a Estats Units i els seus aliats en la Guerra Freda, mentres que el segon món estava format pel Bloc de l'Est —desaparegut despuix de 1991—.

A partir de la década de 1960 el terme va ser utilisat en dos alcanç semàntics: a) un significat estratègic que expressava una postura de no alliniació en la Guerra Freda darrere de cap de les dos superpotencia enfrontades, que es va correspondre també en l'expressió "països no alineats"; b) un significat econòmic-social que expressava la gran asimetria en térmens de condicions de vida entre els països enfrontats en la Guerra Freda i el restant del món, que es va correspondre en l'expressió "Nort-Sur".

Alguns membres del «tercer món» original varen ser Yugoslàvia, Índia i Egipte. Alguns països del tercer món creïen que podrien desenrollar-se sense l'influència dels països comunistes i capitalistes seguint els seus propis métodos sense caure baix l'influència directa d'estos. Despuix de la Segona Guerra Mundial els països del primer i segon món varen lluitar per expandir les seues respectives esferes d'influència al tercer món. Els servicis d'inteligència i militars d'Estats Units i l'Unió Soviètica varen treballar abdós secretament intentant influir en els governs del tercer món, en resultats variats.

Hi ha una série de països que no entrabar de forma clara en cap de les definicions de primer, segon i tercer món. Estos països incloïen a Suïssa, Suècia i Irlanda, països europeus que varen elegir ser neutrals. Finlàndia va estar baix influència soviètica per la seua rodalia a la URSS, pero no era comunista, ni era membre del Pacte de Varsòvia. Mèxic, a pesar de ser veí d'Estats Units i ser influït per això, no era membre de la OTAN, i casi no va recolzar les polítiques d'est. Àustria es trobava baix influència nortamericana, pero en 1955, quan el país va tornar a ser de nou una república completament independent, ho va conseguir baix la condició de mantindre's neutral. Cap d'estos països varen ser definits com a Tercer Món a pesar del seu no-alineamiento.

En Amèrica Llatina, si ben va haver una forta ingerència d'Estats Units sobretot en les décades dels 50 i 60, els models econòmics predominants en eixos països es varen destacar per un fort estatisme inclús baix governs de dreta, a lo que es varen agregar polítiques internacionals en apoyo de esta tendència (com, per eixemple, la de substitució d'exportacions impulsada per la CEPAL).^{cita requerida}

En els anys 70 i 80, el líder chinenc Mao Tse-Tung va elaborar una teoria que seria coneguda com la teoria dels tres móns, la qual diferix de la desenrollada per Sauvy pel fet de que es basa en el PIB de les nacions aixina com el seu poder per a classificar-les, sense fer distincions ideològiques entre elles.^{cita requerida} Esta s'escomençaria a fer popular a mitan dels setanta, de la mà del líder Deng Xiaoping, sobretot dins de círculs maoísta.

En la caiguda de l'Unió Soviètica en 1991, el terme segon món va deixar d'usar-se.

Per la seua banda, des de la finalisació de la Guerra Freda, el terme tercer món ha canviat el seu significat original fins a ser sinònim de països en pobra infraestructura o països perifèrics.^{cita requerida}

Vista de Shanghái. China ha segut considerada històricament país del tercer món, encara que el seu creiximent en els últims anys ha fet que cada dia es vaja acostant més a les condicions de país desenrollat.

Ha aparegut també el terme quart món per a referir-se a les persones que viuen en pobrea extrema o grups marginals, tant en el primer com en el tercer món. També és usat a voltes per a descriure països extremadament pobres sense cap infraestructura industrial o com a sinònim de «els països menys desenrollats».

Més recentment ha tornat a aparéixer el terme segon món per a referir-se als països com Rússia i els demés països que formaven part de la URSS.^{cita requerida}

Alguns estudiosos sostenen que el terme tercer món és obsolet degut a que és un arcaisme que descriu una situació internacional de poder i estructura que existia despuix de la Segona Guerra Mundial. Atres estudiosos per contrari, sostenen que, terminada la Guerra Freda entre els dos primers móns, la problemàtica del tercer món va passar a primer pla; en este sentit s'utilisa àmpliament el concepte de «el Sur», «països del Sur» o «Sur global».^{cita requerida} L'àlbum El Sur també existix (1985), del cantant català Joan Manuel Serrat sobre poemes de l'uruguayà Mario Benedetti, expressa esta visió del terme.

Finalment s'ha alertat sobre una falsa generalisació actual^{cita requerida}, en supondre que el tercer món carix d'infraestructura industrial, ya que molts països que es consideren part del tercer món, com China i atres països del surest asiàtic, són en algunes zones tan o més tecnològicament alvançats com a molts països considerats del primer món. Lo mateixa succeïx en alguns països del Golf Pèrsic i Centroamérica com Costa Rica i Panamà que han superat a atres països desenrollats. Per lo tant el terme deuria usar-se en precaució ya que classificar països en grups homogéneus pot inhibir la perspectiva objectiva i els veloços canvis en curs.

En 2004, John Hobson, en el seu llibre Els orígens orientals de la civilisació d'Occident, va relacionar el terme en els tres móns en els que el pensament raciste europeu havia dividit el món: el primer món europeu de la raça blanca, el segon món bàrbar de la raça groga i el tercer món salvage de la raça negra.

Teoria de la dependència

Pocs anys abans de la formulació del terme tercer món per Alfred Sauvy, l'Escola Desarrollista llatinoamericana des de la CEPAL va formular la cridada teoria de la dependència utilisant per a això un model d'anàlisis de l'economia mundial a partir de la dualitat centre-perifèria. Segons el desenrollisme l'economia mundial està organisada per un centre industrial que, en el comerç internacional, es beneficia sistemàticament per la deterioració dels térmens d'intercanvi dels productes primaris generats per una perifèria agrícola, que descapitaliza constantment als cridats països atrassats impedint el seu desenroll. Per eixa raó el desenrollisme sosté que els Estats dels països perifèrics deuen promoure activament l'industrialisació com a política crucial per al desenroll.

Bibliografia

• (1982) Contra el monetarisme, Buenos Aires: El Cid Editor. ISBN 950 002 032 7.
• Furtado, Celso (1964). Desenrolle i subdesenroll, Buenos Aires: Eudeba.
• ^{[enllaç trencat]}

Vore també

• Subdesenroll
• País en desenroll
• País menys desenrollat
• País desenrollat
• Primer món
• Segon món
• Quart món
• Extrema pobrea
• Comunisme