Dniéster
El Dniéster (pronunciat ['njes.etɾ]; Plantilla:Lang-ro; Plantilla:Lang-uk) és un riu d'Europa Oriental que, partint dels Cárpatos,[1] discorre per Ucrània i Moldàvia fins a desembocar en el mar Negra. Té una llongitut de 1352 km (12° més llarc d'Europa) i drena una conca de 72 100 km².
Atres noms del riu Dniéster
[editar | editar còdic]- Polac: Dniestr
- Ucranià: Дністер (Dnister)
- Rumà: Nistru
- Rus: Днестр (Dniestr)
- Grec antic: Tira[2] o Tyras (Τύρας)
El nom dniéster conté el hidrónimo indoeuropeo *danu- 'aigua corrent, riu' molt comú en Europa Oriental (Dniéper, Danubio, Dò, Donets, etc.), per lo que el nom del riu en escito-sarmático pot reconstruir-se com donen-stur.
Geografia
[editar | editar còdic]El Dniéster naix en Ucrània, prop de la ciutat de Drohóbych, prop de la frontera en Polònia, i fluïx cap al mar Negra. El seu curs marca part de la frontera d'Ucrània i Moldàvia, despuix de la qual fluïx a través de Moldàvia durant 398 km, separant el gros del territori moldavo de la separatista Transnistria. Més vesprada forma una part adicional de la frontera ucranià-moldava, després fluïx a través d'Ucrània per a desembocar en la mar Negra, a on la seua estuari forma el Limán del Dniéster.
A lo llarc de la mitat inferior del Dniéster, la vora occidental és alta i en tossals mentres que l'oriental és baixa i plana. El riu representa l'extrem de facto de l'estepa euroasiàtica. Els seus afluents més importants són el Răut i el Bîc.
Afluents
[editar | editar còdic]
Per la dreta són: el riu Stryi, el riu Răut, el Ikel, el Bîc i el riu Botna. Afluents per l'esquerra són: el riu Zolotá Lypa (140 km), el riu Koropets, el riu Dzhuryn, el riu Seret (250 km), el Zbruch (245 km), el Smótrych (169 km), el Úshytsia (112 km), el Kalius, el Liádova, el Murafa (162 km), el Rusava, el Yahorlyk (173 km) i el Kuchurhán (123 km).[3]
Història
[editar | editar còdic]Durant el Neolític, el riu Dniéster va ser el centre d'una de les civilisacions més alvançades del planeta en eixa época. La cultura Cucuteni-Trypillian va florir en esta zona des d'aproximadament el 5300 fins al 2600 a. C., deixant tras de sí mils de jaciments arqueològics. Els seus assentaments varen aplegar a tindre fins a 15 000 habitants, lo que els va convertir en unes de les primeres grans comunitats agrícoles del món.[4]
En l'antiguetat, el Dniéster era considerat un dels principals rius de la Sarmacia europea i va ser mencionat per numerosos geógrafos i historiadors clàssics. Segons Heródoto (iv.51), naixia en un gran llac, mentres que Ptolomeo (iii.5.17, 8.1 i c.) situa les seues fonts en el mont Cárpatos (els actuals Cárpatos), i Estrabón (ii) afirmava que eren desconegudes. Corria en direcció este paralel al Íster (baix Danubio) i formava part de la frontera entre Dacia i Sarmacia. Desembocava en el Ponto Euxino al noreste de la desembocadura del Íster. Escimnus (Fr. 51) ho descriu com de fàcil navegació i abundant en peixos. Ovidio (ex Pont. iv. 10.50) parla del seu ràpit curs.
Els autors grecs ho denominaven Tyras (grec: Τύρας).[5] Posteriorment, va rebre el nom de Danastris o Danastus,[6] d'a on prové el seu nom modern, Dniéster (Niester), encara que els turcs ho seguien cridant Turla durant el XIX.[7] En ocasions es troba la forma Τύρις.[8]
Segons Constantino VII, els varegos utilisaven barcos en el seu ruta d'intercanvi en els grecs, a lo llarc del Dniéster i el Dniéper, i a lo llarc de la costa de la Mar Negra. La navegació prop de la costa occidental de la Mar Negra incloïa parades en Aspron (en la desembocadura del Dniéster), després en Conopa, Constantia (localitats que hui pertanyen a Romania) i Mesembria (actualment en Bulgària).
Des de el XIV fins a 1812, part del Dniéster va formar la frontera oriental del Principat de Moldàvia.
Entre les dos guerres mundials, el Dniéster va formar part de la frontera entre Romania i l'Unió Soviètica. En 1919, el Dumenge de Pasqua, el pont va ser volat pel eixèrcit francés per a protegir Bender dels bolcheviques.[9] Durant la Segona Guerra Mundial, les forces alemanes i rumanes es varen enfrontar a les tropes soviètiques en la vora occidental del riu.
Despuix de la declaració d'independència de la República de Moldàvia en 1991, la chicoteta zona a l'est del Dniéster, que havia format part de la República Socialista Soviètica de Moldàvia, es va negar a participar i es autoproclamó la República Moldava Pridnestroviana o Transnistria, en capital en Tiraspol, a la vora del riu.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (1979) Història • Lliure IV • Melpómene, 1ª edició, Editorial Gredos, pp. 333-334. ISBN 978-84-249-1477-6. «El Tires és el Dniéster, riu de ucrania que naix en els Cárpatos. En la seua desembocadura es trobava la ciutat de Tires (l'actual Belgorod-Dnestrovsk)»
- ↑ (1998) Història Natural, Llibre IV, Madrit: Editorial Gredos, pp. 82, 115. ISBN 84-249-1684-0. «el famós riu Tira,(396) que dona el seu nom a una població en el lloc a on abans s'assentava una atra que es dia Ofiusa(397) [...] (396) Actual Dniéster (397) Actual Belgorod Dnestrovskij»
- ↑ Enciclopèdia d'Ucrània - Riu Dniéster
- ↑ M. Yu. Videiko. «Trypillya culture proto-cities. History of investigations» (en en). Archivat des d'el original, el 2018-12-26.
- ↑ Strabo ii.
- ↑ Amm. Marc. xxxi. 3. § 3; Jornand. Get. 5; Const. Porphyr. de Adm. Imp. 8
- ↑ Herod. iv. 11, 47, 82; Scylax, p. 29; Strab. i. p. 14; Mela, ii. 1, etc.; also Schaffarik, Slav. Alterth. i. p. 505.
- ↑ Stephanus of Byzantium, p. 671; Suid. s. v.
- ↑ Kaba, John (1919). olitico-economic Review of Basarabia (en en), United States: American Relief Administration, p. 15.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció parcial derivada de «Dniester» de Wikipedia en inglés, concretament de esta versió, publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Proyecte transfronterizo per al riu Dniéster (en anglés)
- Pàgines en francés sobre el Dniéster [1] archivat en Wayback Machine.