Dokimasia

En l'Antiga Grècia, Dokimasia (en grec: δοκιμασία) era el nom utilisat per a designar el procés jurisdiccional que es portava a terme en Atenes en la finalitat de determinar la capacitat dels ciutadans per a l'eixercici de drets i deures públics.

Tots els funcionaris, inclús els membres de la Boulé, tenien que sometre's a un examen abans d'eixercir el seu càrrec. El propòsit no era dilucidar la seua capacitat real per al lloc, que es presuponia en tots els candidats, sino la seua ascendència com a ciutadans atenienses, la seua vida i el seu caràcter, i (en el cas d'alguns càrrecs que participen en l'administració de grans sumes), inclús la quantia dels seus bens.

L'examen ho realisava en públic l'arcont en presència de la Boulé, i qualsevol persona present tenia dret a plantejar objeccions. Si eixes objeccions es consideraven vàlides, el candidat era rebujat, encara que podia apelar la decisió davant un tribunal, que prenia coneiximent de la qüestió en forma judicial. Per una atra part, si era acceptat, qualsevol que pensara que els seus mèrits eren insuficients tenia dret a iniciar procediments judicials contra ell. Si la decisió era desfavorable, perdia el seu càrrec i podia rebre un castic si se li considerava responsable d'assumir de forma illegal els drets d'un ciutadà.

Eixemples

• Un jove ciutadà que volguera ser admés entre els efebos, era examinat en una assamblea del seu districte (demo) per a averiguar si descendia per abdós branques de ciutadans atenienses i si tenia la capacitat física per al servici militar.
• Un orador en una reunió pública podria ser dut davant un tribunal per qualsevol ciutadà, perque ningú que no posseïa el ple dret de ciutadania podia arengar llegalment a la població. La qüestió podria ser plantejada si l'orador era un átimos, un dels castigats en l'atimia.

Fonament filosòfic

El poble no depura moralitat alguna en la seua participació en el procés electoral, puix el concepte de democràcia únicament implica el joc de les majories front a les minories. La democràcia és una mera qüestió de força i, per tant, de cantitat, no de calitat. El procés electoral otorga el poder polític, no la moralitat. En conseqüència, qui resulte elegit per a l'eixercite d'un càrrec públic no per això es convertix automàticament en una persona bona i moralment intachable, ya que pot ser una persona perverso, imprudent o negligent. Sobretot quan, com era el cas de la democràcia ateniense, els càrrecs públics eren seleccionats per mig de sorteig.

Referències

• Este artícul incorpora text del Dictionary of Classical Antiquities de 1894 (en domini públic).