Dolium
El Doliadoliumdolia) és una vasija d'alfarería de l'antiga Roma, similar a una tinaja,[1] usada per a almagasenar i transportar aliments en el Mediterràneu.[2]
Descripció
[editar | editar còdic]Encara que molts autors moderns cometen l'error de traduir dolium com a ‘barril de fusta’, en realitat era un contenidor o gerra molt gran fet de fanc cuit. Tenia forma oval, en una boca ampla, pero era molt major que el ánfora, una vasija pareguda. El dolium no tenia coll ni torres, i en molts casos media fins a 1,8 m d'alt. Alguns eixemples conten en un cos redonejat que cau fins a un fondo pla, mentres uns atres, més freqüents, tenen un fondo totalment redonejat. Es forraven en alquitrà o cera per a albergar o processar aliments líquits i sòlits. Algunes fonts mencionen dolia de fins a 50 cuadrantales, uns 1300 l. Encara que no hi havia un tamany estàndar real per als dolia, inclús els de menor capacitat registrats per Plinio el Vell seguien tenint un tamany excepcional.
Història
[editar | editar còdic]Molt de lo que se sap sobre els dolia procedix de fonts lliteràries antigues. Estes fonts ajuden a definir les dimensions, forma i us bàsic del dolium. Més específicament, la majoria d'esta informació procedix de texts llatins que tracten d'agricultura, notablement De agri cultura de Catón el Vell, Res rustica de Varrón, Res rustica de Columela i Res rustica de Paladi. Com estes fonts tracten sobre els assunts rurals de l'época, proporcionen un retrat de la vida i la cultura de l'Antiga Roma, en térmens del seu us del dolium. Una segona font important digna d'estudi sobre els dolia és el Digesto de Justiniano, una recopilació de cites d'obres anteriors de juristes romans que discutixen l'importància de l'integració dels dolia en l'antiga societat romana. Estes fonts, junt en diverses atres de menys importància a on els dolia es mencionen solament breument, caracterisen al dolium com el major tipo de vasija de fanc cuit jamai fabricat pels romans.[3]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Francovich, R.; Manacorda, D.; Llerena, M. C. (2001). Diccionari d'Arqueologia, Barcelona: Crítica, pp. 25–30. ISBN 9788484322108.
- ↑ Dias Viegas, C. (plural (2006).36th International Symposium on Archaeometry, Quebec.
- ↑ Brenni, G. M. R. (1985). The Dolia and the Siga-Born Commerce of Imperial Rome, Texas A&M University. OCLC 15072743.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Mannoti, T. (1994). Archeometría. Geoarcheologia dei manufatti, Gènova: Escum. OCLC 642299975.
- Capel Martínez, J. (1999). Arqueometría i arqueologia, Granada: Universitat de Granada. ISBN 9788433825865.
- García Horta, R. i Rodríguez González, D. (Eds.) (2009): Sistemes d'almagasenament entre els pobles prerromanos peninsulars. Conca: Universitat de Castella-la Mancha. ISBN 978-84-8427-655-5
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dolium» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.