Anar al contingut

Dominació financera

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La dominació financera (també coneguda com findom, pels seus inicials en anglés) o esclavitut monetària,[1][2] és una activitat de dominació i sumissió fetichista en la que es requerix que un sumiso o sumisa li done regals o diners a un dominant o dominatriz. S'utilisa una varietat d'atres térmens per a descriure la pràctica, inclosos servitut financera, violació financera, violació de billeteras[2] o malcriamiento extrem.[1]

Descripció general

[editar | editar còdic]

Esta pràctica fetichista es va fer coneguda i va adoptar la seua forma actual despuix de l'introducció del Internet.[3][4] Va ser reportada primer a finals de la década de 1990 i començos de la década de 2000 en l'auge de l'Internet, que va donar pas a una varietat de pràctiques sexuals llegals com el cibersexo i el fàcil accés a la pornografia, entre moltes unes atres, aixina com a pràctiques sexuals illegals. D'acort en Durkin (2007), el terme «dominació financera» o algun dels seus sinònims va escomençar a aparéixer pàgines web, sales de chat, fòrums de mensages (p. eix., Yahoo! Groups), blogs, i uns atres en idioma anglés.[1]No era rar inicialment que molts d'estos anuncis i ofertes de dominació financera es tractaren d'elaborades estafes.[1] S'ha afirmat que esta pràctica es va fer molt més popular durant la pandèmia de COVID-19 en tant treballadores sexuals, dominatrices, i els seus clients migraron a plataformes digitals per precaucions relacionades en el distanciament social.[5][6]En tot, se sap poc sobre la demografia dels participants o si els intercanvis van més allà de l'interacció basada en text o inclou comunicacions en «temps real».[5]Un estudi de 2021 en dominadors i dominatrices financeres va trobar que la pràctica generalment s'inicia en l'us de comunicació basada en text i progressa fins a incloure comunicacions de veu i cara a cara en plataformes digitals.[4]


En l'idioma anglés, en a on es va descriure esta activitat per primera volta, existix toda una serie de térmens referits a la seua pràctica. Per eixemple, un sumiso pot ser cridat cash piggy (cerdito o alcancía), finsub (sumiso financer), human ATM (caixer automàtic humà), money slave (esclau monetari) o paypig (lit. porc de pagament), mentres que una dominatriz financera pot ser cridada findomme/findom, Goddess (Deesa), money dom/money domme (dominatriz monetària), money master/ money mistress (ama monetària) o cashmaster (ama de diners).[7][8][9]


En este estil de vida fetichista, que constituïx una pràctica de dominació i sumissió, un sumiso o sumisa dona regals i diners a un o una dominant financer que coneixen en llínea,[7][8][9] generalment a canvi de ser ignorats, degradats, humiliats o chantajeados, que és l'objectiu últim de l'acció.[1][10] Estos hòmens a sovint poden donar a tals dominatrices cantitats exorbitantes de diners.[1] Els participants en la dominació financera poden ser de qualsevol gènero, pero en la pràctica és més comuna que la persona dominant siga una dòna i el sumiso casi sempre siga un home. La relació entre les dos parts involucrades (incloent el pagament) té lloc a sovint exclusivament a través de comunicació en llínea. Les i els dominadors financers s'anuncien en els seus propis llocs web, portals rellevants (p. eix., FetLife) o rets socials (per eixemple, Twitter/X[11][12]), o plataformes tals com Onlyfans.[3] Les dominatrices financeres soliciten als hòmens diverses formes de remuneració per a mantindre un contacte continu, per eixemple, exigint pagaments electrònics. D'acort en Durkin, moltes d'estes dònes soliciten «quotes d'iniciació» o «tributs introductoris»” abans d'acceptar als hòmens com a esclaus monetaris o inclús respondre a un correu electrònic.[1] Algunes exigixen aixina mateix que els seus esclaus financers els paguen algunes de les seues factures mensuals, o soliciten que els compren artículs d'una «llista de desijos» computarizada, llista que inclou roba, joyes o inclús llibres de text. També és comú que estes dònes embenen als seus esclaus artículs com a roba interior o mechones de cabell a preus exorbitantes.[1] Aixina mateix, els sumisos poden reservar-los vols i hotels.[13] Durkin descriu una pràctica en la que algunes dominatrices financeres oferixen un «servici de chantage» en el que els esclaus financers els donen informació personal com el nom, direcció, número de teléfon o uns atres de les seues esposes o els seus caps, de manera que l'esclau financer es veja forçat a pagar per a evitar que els seus actes els siguen revelats aquells.[14] En la majoria dels casos, les persones involucrades mai es troben en persona,[1] ya que la dominació financera és principalment una forma de «dominació a distància». En rars casos, és possible que el sumiso acompanye a la dominatriz financera mentres esta fa compres en els diners del sumiso. En alguns casos, la dominació financera és combinada en atres pràctiques BDSM,[15] per eixemple, l'us de cinturons de castitat (el sumiso deu pagar per a rebre la clau).[1][16]

D'acort en Jeong (2016),[13] enviar diners és la forma virtual que té el sumiso de «fer l'amor» en la dominatriz sense tindre relacions sexuals, i estos poden sentir més excitació sexual quan, per eixemple, compren un vídeo que quan ho obtenen debades. Per a Jeong, lo que fa atractives a les dominatrices financeres és tindre característiques tals com «una codícia insaciable, una crueltat diabòlica i habilitats de manipulació», i la pràctica inclou fantasies tals com el que les dominatrices «no necessiten diners, solament ho vullguen», de manera que elles no li demanen diners als seus sumisos, sino que són estos els qui li preguen que els permeten donar-li diners. En atres fantasies de dominació financera, la dominatriz els exigix i els ordena a les seues sumisos que li envien diners que supostament és ya d'ella, emfatisant l'idea de que és ella qui és l'ama del sumiso, i no al revés.[13]Aixina, la dominatriz és una «deesa, una reina sobirana, una princesa malcriada i una màfia desapiadada», que a sovint humilia i degrada al sumiso com un perdedor, un «adicte a la masturbació», un «bo para res» l'única utilitat del qual és ser esclau monetari, una «alcancía a sòu», un «caixer automàtic humà»,[13] qui goja, per eixemple, de «vore fotos esplèndides de les cites d'elles en “hòmens de veres” o de les seues vacacions de lux que el sumiso va finançar».[13]


Les relacions entre dominatrices i sumisos financers poden ser similars, si ben clarament distinguibles, a les relacions basades en un intercanvi total de poder. En estes últimes, és possible que el sumiso cedixca tot els seus diners aforrats i ganado a la dominatriz, ademés de cedir el control de molts atres aspectes de la seua autonomia personal; no obstant, en este cas no és rar que abdós persones tinguen també una relació íntima, la qual cosa és contrari a la dinàmica de la dominació financera. També pot distinguir-se a la dominació financera de relacions de sugar baby en les que un «sugar daddy» o «sugar mommy» oferix regals i diners a la «bebé» a canvi d'una relació, sense que hi haja per lo general cap element explícit de dominació. En el cas de la dominació financera, el sumiso no té expectatives de contacte sexual a canvi dels diners i, en freqüència, no existix contacte físic de cap tipo entre les dos parts.[17]Alguns d'estos hòmens inclús donen als seus dominatrices accés als seus contes bancaris i targetes de crèdit. D'acort en Durkin, estos hòmens paguen particularment a canvi de que les dominatrices suplixquen els seus interessos sexuals, una sòrt de masoquisme sicològic, [16][18]en el que el sumiso goja (i a sovint experimenta excitació sexual) en experimentar sentiments d'impotència, sumissió, humiliació i degradació en realisar els pagaments.[1]

No és clar quin tant control financer es deu oferir a una dominatriz, si be s'ha afirmat que els sumisos financers tenen que llimitar-se al nivell de subsistència i no tenen dret a rebre res a canvi.[19] Un element de dominació financera és que el dominant/dominatriz humilia al sumiso i establix superioritat sobre ell. Molts membres de l'escena de dominació financera es consideren a sí mateixos matriarquistas, afirmant que les dònes són superiors als hòmens.[20]

Recepció

[editar | editar còdic]

Des de 2013, han aparegut numerosos artículs sobre dominació financera en mijos impresos i revistes en llínea. Mentres que alguns d'ells són simples informes, en uns atres els autors someten el fenomen a un examen crític. Alguns d'estos crítics han qüestionat si la dominació financera constituïx en realitat una preferència sexual. Membres d'esta comunitat han afirmat que la majoria de sumisos financers tenen baixa autoestima i se senten insegurs en tractar en les dònes.[3][21][22][23] Mencionen ademés que per lo general el primer contacte en una dominatriz financera ocorre per casualitat, per eixemple, mentres naveguen en llocs de BDSM o busquen servicis financers (usant térmens de busca tals com a financer o diners). D'acort en estes persones, pagar es convertix per a molts d'ells en el temps en una adicció que, en el pijor dels casos, pot dur-los a la bancarrota. Açò a la seua volta ha segut explicat per tres raons. En primer lloc, la fàcil disponibilitat del domini financer a través de l'Internet. En segon lloc, la manipulació dirigida per part de les dònes, moltes de les quals no són conscients de la seua gran responsabilitat. En tercer lloc, el fet de que abdós parts desigen la dependència sicològica, element que pugues inclús ser essencial per a la dominació financera.[3][21][22][23]


Atres autors no consideren que l'esclavitut monetària siga necessàriament patològica i la veuen com un inclinament que és possible viure responsablement. [24][25][26][27] No obstant, alguns senyalen l'alt risc d'enganys i fraus, en tant no és clar quí està realment darrere de molts contes de dominació financera (per eixemple, en Twitter), i s'han comprovat casos de frau. Aixina mateix, moltes dònes s'han vist atretes a convertir-se en dominatrices financeres per motius purament econòmics, sense entendre els aspectes centrals de dominació, la qual cosa detrae de l'experiència dels sumisos financers. Abdós fenomens són inclosos baix el terme fals (fake) en l'escena findom.[28] [29] [30] [31] En tot, és possible que alguns esclaus financers accepten tals enganys o inclús senten excitació sexual per ser 'víctimes' d'ells.[32]


Artículs científics sobre la pràctica publicats en 2007 i 2021,[1][5]discutixen (vore Netnografía) qüestions especials, com l'autojustificaació o el rebuig social, i destaquen tres aspectes. En primer lloc, que l'Internet ha canviat fonamentalment el mercat de servicis sexuals, en la conseqüència de que els implicats poden comunicar-se més fàcilment i, en particular, de manera anònima, i en moltes pràctiques ya no és necessari tindre trobades reals. En segon lloc, que les rets digitals oferixen noves (i molt millors) formes per a que persones en inclinaments sexuals o punts de vista dissidents compartixquen, es conecten i desenrollen identitats grupales. En tercer lloc, que qualsevol pot crear una identitat artificial en Internet que tinga poc que vore en la seua persona real. Al punt de vista d'estos autors, estos tres aspectes varen ser requisits previs per al sorgiment de l'escena findom. Per a l'autor del primer estudi, es tracta d'un fenomen posmoderno,[1] mentres que per als autors del segon artícul l'aparició de la dominació financera és comparable a la de la cultura els cridats influencers i la seua monetizaació.[5]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 Deviant Behavior.28(4)
    355–378.ISSN 0163-9625.doi:10.1080/01639620701233290.Consultat el 2024-05-21.
  2. ↑ 2,0 2,1 «'Wallet rap': Meet the men who get a sex kick out of giving away money» (en en). Daily Star. Consultat el 2024-05-21.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «A findomme reveals the secrets of financial domination and findom 'wallet drains'» (en en-us). Business Insider. Consultat el 2024-05-21.
  4. ↑ 4,0 4,1 Sexuality Research and Social Policy.18(4)
    837–854.ISSN 1868-9884.doi:10.1007/s13178-021-00609-3.Consultat el 2024-06-02.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Sexuality Research and Social Policy.18(4)
    837–854.ISSN 1553-6610.doi:10.1007/s13178-021-00609-3.Consultat el 2024-05-21.
  6. ↑ «[1]». Consultat el 2024-05-21 (en en-US).
  7. ↑ 7,0 7,1 Nick Chester. «Financial Domination Is a Very Expensive Fetish». Vice. Consultat el 2016-01-29.
  8. ↑ 8,0 8,1 «Savage Love» (en en). The Stranger. Consultat el 2024-05-20.
  9. ↑ 9,0 9,1 «'I'veu Made Millions as a Financial Dominatrix'» (en en). Newsweek. Consultat el 2024-05-20.
  10. ↑ «¿Qué és findom? Home sumiso explica la dominació financera» (en és). Independent Espanyol. Consultat el 2024-05-21.
  11. ↑ Atlantic Journal of Communication.
    1–24.ISSN 1545-6870.doi:10.1080/15456870.2023.2178000.Consultat el 2024-06-02.
  12. ↑ «This new sex fetish is on the rise on Twitter, but why?». www.stylist.co.uk. Consultat el 2024-05-21.
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 13,4 Rivista vaig donar estetica.(63)
    68–86.ISSN 0035-6212.doi:10.4000/estetica.1269.Consultat el 2024-06-02.
  14. ↑ {{Cita web|url=https://www.salon.com/2013/06/30/do_it_again_or_i%i2%80%99m_gonna_call_your_wife%i2%80%9d_inside_the_world_of_financial_domination/%7Ctítul="Do it again or I’m gonna call your wife”: Inside the world of financial domination|fechaacceso=2024-05-21|llinage=Dickson|nom=Ej|data=2013-06-30|sitioweb=Salon|idioma=en}}
  15. ↑ Abby Ellin. «Yes, There Is Such a Thing as a 'Financial Dominatrix,' and It's as Bizarre as You Think». Observer. Consultat el 2016-01-29.
  16. ↑ 16,0 16,1 Men and Masculinities.25(3)
    477–496.ISSN 1097-184X.doi:10.1177/1097184X211018256.Consultat el 2024-06-02.
  17. ↑ Alison Stevenson. «I Went to a Class to Learn How to Financially Dominate Men». Vice. Consultat el 2018-05-22.
  18. ↑ Shining, Phil; Braddy, Jon (2023-09-20). Sexuality and Eroticism in a Post-pandemic World: Beyond the Biopolitics of the New Normal, BRILL. doi:10.1163/9789004549388_012. ISBN 978-90-04-54938-8.
  19. ↑ «People ca't afford their findom kink in the cost of living crisis» (en en). Mashable. Consultat el 2024-05-21.
  20. ↑ «Inside the Strange, Sexual 'Female Supremacy' Movement» (en en). Vice. Consultat el 2024-05-21.
  21. ↑ 21,0 21,1 Chuck Petko (2015-10-21). Free Yourself from Cash Slavery, Vice. Retrieved. 2022-11-14
  22. ↑ 22,0 22,1 N.N. (2019-04-24) Online Findom And The Addiction Enablers, Mediavsreality. No longer available.
  23. ↑ 23,0 23,1 N.N. (2020-06-03) Confessions of a Man Addicted To Financial Domination [2] archivat en Wayback Machine., Cavemancircus, No longer available.
  24. ↑ «The Psychology of Financial Dominatrixes | Psychology Today» (en en-us). www.psychologytoday.com. Consultat el 2024-05-21.
  25. ↑ Susannah Breslin (2017-12-12). The Hustle of Financial Domination., Topic. Retrieved 2022-12-02.
  26. ↑ «The Growing World of Financial Domination | Psychology Today» (en en). www.psychologytoday.com. Consultat el 2024-05-21.
  27. ↑ «What is findom? We asked a dominatrix and a paypig to exp...» (en en). SCREENSHOT Media. Consultat el 2024-05-21.
  28. ↑ «Mastering the Art of Financial Domination Fetish Is Harder Than it Looks» (en en). Vice. Consultat el 2024-05-21.
  29. ↑ «The Curse of the Fake Financial Dominatrix» (en en-us). MEL Magazine. Consultat el 2024-05-21.
  30. ↑ «How social mija is changing financial domination» (en en). Dazed. Consultat el 2024-05-21.
  31. ↑ «She Earned $34,000 In One Month Through Financial Domination» (en en). BuzzFeed News. Consultat el 2024-05-21.
  32. ↑ «Catfish Fetishists: The Men Who Get Off on Getting Scammed Online» (en en). Gizmodo. Consultat el 2024-05-21.


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Dominació_financera&oldid=980309»