Donació d'esperma

La donació d'esperma és el procediment per mig del qual un varó humà cedix voluntàriament, en general de manera anònima i gratuïta, la seua semen, portador d'espermatozoides i específicament el material genètic que estos contenen, per a que siga utilisat en un procés de reproducció assistida.

Introducció

La donació d'esperma és utilisada tant en l'inseminació artificial en donant (IACD), com en la fecundació in vitro en donant (FIVD).

La donació d'esperma no és alguna cosa nou. Històricament, davant l'impossibilitat de conseguir la paternitat i l'impossibilitat de procrear, els matrimonis han utilisat el recurs dels servicis d'un amic o amant per a conseguir l'embaràs de l'esposa, fent passar al marit pel progenitor basant-se en el principi «Pater is est quem nuptiae demonstrant». Lo que l'inseminació actual d'esperma donado permet és evitar l'adulteri en separar sexualitat i procreació.

Les primeres donacions anònimes d'esperma en tractaments mèdics de fertilitat es varen fer a l'inici dels anys 1970.

Normalment es realisa un contracte de donació entre el donant i els receptors. Per a realisar la donació es deu estar en edat fèrtil i demostrar ser completament sà.

Els principals receptors de la donació anònima d'esperma són els matrimonis infértiles, parelles del mateix sexe, abdós dònes, que desigen ser mares i dònes heterosexuals sense parella que volen vore complit el seu somi de formar una família.

Les dònes soles no són més que el 1% de les que recorren a un banc d'esperma, la majoria dels usuaris de bancs d'esperma són matrimonis o parelles heterosexuals en problemes de fertilitat en el varó.

Els matrimonis oculten el fet d'haver concebut gràcies a una donació anònima d'esperma de la mateixa manera que anys arrere s'ocultava l'adopció d'un chiquet. En els casos de matrimonis del mateix sexe o de mares fadrines per elecció no ho fan.

L'inseminació en esperma de donant anònim produïx centenars de mils de naiximent a l'any des dels anys 1980. Solament en Estats Units genera més de dèu mil naiximent a l'any.

Història

L'idea de conservar l'esperma masculina es remonta a Paolo Mantegazza qui en 1866 va fundar el primer banc d'esperma per a us veterinari. En eixa época es pretenia poder conservar l'esperma dels soldats que marchaven a la guerra per a inseminar a les seues viudes. El primer cas publicat d'inseminació en semen de donant data de 1909.

Les primeres investigacions varen ser veterinàries. Els mijos tècnics disponibles deriven dels progressos zootécnicos. L'inseminació heteróloga va començar a usar-se primer en animals per a millorar la crío d'espècies domèstiques.

En els anys '50 es varen perfeccionar els primers intents de congelamiento d'esperma masculina pero recent en els anys 1970 va començar a usar-se la donació anònima, quan es va provar reemplaçar l'esperma defectuosa d'un varó per un atre, anònim. Varen aparéixer les tècniques de l'inseminació artificial en donant (IAD) i fecundació in vitro en donant (FIVD).

En 1972 es va crear en França el Centre d'estudi i conservació del semen humà (CECOS) integrat a l'Assistència pública la missió de la qual era recolectar donacions anònimes per a conservar-les per als matrimonis que no podien tindre fills. Com les substàncies originades pel cos humà no poden comercialisar-se —llevat en Estats Units—, en el restant del món tant el transplant d'òrguens i la donació de sanc són gratuïtes), estes devien ser gratuïtes.

Per això es tracta de donacions i no de compra-venda d'esperma. En l'actualitat esta llògica se seguix sostenint, per això la retribució econòmica que reben els donants és mínima i solament cobrix les seues despeses de viáticos a la clínica que es paga com a compensació per les molèsties i el consum de temps.

Un banc d'esperma és un laboratori a on es guarden congelades les mostres d'esperma després d'una preparació especial en nitrogen líquit a una temperatura de 196 °C baix zero.

Les investigacions mostren que el percentage d'embarassos per cicle és menor utilisant esperma descongelado en comparació a esperma fresca.

No obstant, els bancs d'esperma existixen per varis motius. La criopreservación d'esperma pot ser demanada per un pacient per a diferir el seu paternitat, per eixemple en pacients en càncer que poden vore afectada la seua fertilitat despuix dels tractaments. La criopreservación també és utilisada en casos en els quals es realisa un tractament de reproducció assistida a una parella i es guarda l'esperma del marit per al moment precís. Després de tractaments exitosos alguns marits decidixen donar el seu esperma per a que disponguen d'ell atres parelles infértiles i per això es conserva congelat. Alguns donants decidixen contribuir voluntàriament per a ajudar a parelles en trastorns genètics hereditaris a tindre fills saludables. Els donants poden ajudar anónimamente a parelles infértiles, parelles del mateix sexe o dònes soles a realisar els seus somis de tindre fills i per això deixen les seues mostres en els bancs d'esperma per a la seua posterior utilisació.

Quan s'utilisa esperma de donant anònim sempre s'usa criopreservado per lo manco durant sis mesos abans del seu us per la seguritat que implica esta finestra de temps. Es controla especialment l'existència d'anticossos del HIV o Sida i hepatitis. Tan sol si el donant mostra negatividad als anticossos del Sida i la hepatitis despuix d'eixos sis mesos la mostra d'esperma és utilisada.

El major banc d'esperma del món, segons el Guinness World Records és Cryos. En sèu en Dinamarca exporta mostres d'esperma a tot lo món. Segons el seu amo la major demanda els aplega solicitant donants alts, de cabells i ulls obscurs.

Vore també

• Reproducció assistida
• Reproducció assistida en l'islamisme
• Reproducció assistida en el judaisme
• Reproducció assistida en el cristianisme
• Fecundació in vitro
• Inseminació artificial
• Reproducció sexual
• Banc de semen
• Paternitat

Bibliografia

• 2006 Guidelines for Gamete and Embryo Donation, Practice Committee of the American Society for Reproductive Medicine, Fertil Steril. 2006 Nov;86(5 Suppl 1):S38-50.
• Tort, Michel (1994). El desig fret: Procreació artificial i crisis de les referències simbòliques, Edicions Nova Visió, Buenos Aires.
• Christine Manuel, Revelation de sò origine a l'enfant né parell IACD, en Aspects psychologiques de l'insemination artificielle, Villeurbanne, France, Simep, 1983, 978-28-533-4192-9
• Calvet-Gilbert, Christine, IAD et ethique, la levee du secret, Universite Paris Descartes, 1992
• Robert Clarke, Els enfants de la science, Paris, Estoc, 1984, ISBN 978-2-234-01725-2
• Jacques Testart, Del l'éprouvette au bébé spectacle, Bruxelles, Editions complexe, 1984, ISBN 978-2-87027-131-5
• René Frydman, L'irresistible desir de naissance, PUF, ISBN 978-2-13-039355-9
• Wendland, C.L.; Byrn, F.; Hill, C. Donor insemination: a comparison of lesbian couples, heterosexual couples and single women. Fertil Steril 65:764-70, 1996.
• Mahadevan, M.M.; Trounson, A.O.; Milne, B.J; Lefton, J.F.: Influence of semen and donor factors on the success of artificial insemination with frozen semen. Clin Reprod Fertil 1:185, 1982.
• Jaques Testart, De l'eprouvette au bébé-spectacle, ISBN 978-2-87027-131-5
• Federation CECOS; Laneou, Die; Lansac, J. Artificial procreation with frozen donor semen: experience of the French Federation CECOS. Hum Reprod 4:757-61, 1989.
• Miller Cheryl, Donated generation, The New Atlantis, Summer 2008
• McGowan, M.P.; Baker, H.W.G.; Kovacs, G.T.; Rennie, G.C. Selection of highly fertile donors for artificial insemination programmes. Clin Reprod Fertil: 2-269-74, 1983.
• Kunstmann J.M, Secret, anonymat et assistance médicale à la procréation, Cecos de Cochin, Paris V, 2004
• Byrd, W.; Bradshaw, K.; Carr, B.; Edman, C.; Oden, J.; Ackerman, G. A prospective randomized study of pregnancy rates following intrauterine and intracervical insemination using frozen donor sperrn. Fertil Steril 53:521-7, 1990.

• Lamb, E.J. Statistical analysis of data. In: Barratt CLR, Cook ID, editors. Advances in donor insemination. Cambridge(UK): Cambridge University Press Ltd.: 170-92, 1993.
• Patton, P.E.; Burry, K.A.; Thumlond, A.; Novy, M.J.; Wolf, D.P. Intrauterine insemination outperforms intracervical insemination in a randomized controlled study with frozen donor semen. Fertil Steril 57:559-64, 1992.
• Peters, A.J Hecht, B.; Colston Wentz, A.; Jeyendran, R.S. Comparison of the methods of artificial insemination on the incidence of conception in single unmarried women. Fertil Steril 59:1219, 1993.
• Johnston, R.C.; Kovacs, G.T.; Lording, D.H.; Gordon Baker, H.W. Correlation of semen variables and pregnancy rates for donor insemination: a l5 year retrospective. Fertil SteriI 61:3SS- 9, 1994.
• Matorras, R.; Gorostiaga, A.; Dèu, J.; Corcóstegui, B.; Pijoan, J.I.; Ramón, O.; Rodríguez Escudero, F.J. Intrauterine insemination with frozen sperm increases pregnancy rates in donor insemination cycles under gonadotropin stimulation. Fertil Steril 65:620-5, 1996.
• Clarke, G.N.; Boume, H.; Hill, P.;.Johnston, W.I.H.; Speirs, A.; McBain, J.C.; Baker, H.W.G. Artificial insemination and in vitro fertilization using donor spermatozoa a report of 15 years of experience. Hum Reprod 12:722-6, 1997.
• Breways, A.; Obrechts, H.; Devroey, P.; Van Steirteghem, A.C. Counselling and selection of homosexual couples in fertility treatment. Human Reprod 4:850-3, 1989.
• Marcela Iacub (2002). Li crime était presque sexuel et autres essais de casuistique juridique, Paris, EPEL, Champs essais.
• Marcela Iacub (1997). Un crime parfait: l’assistance médicale à la procreation, Démographie et Politique, Presses universitaires de Dijon.
• Roudinesco, Elisabeth (2007). La família en desorde, Editorial Fondo de Cultura Econòmica, Buenos Aires. ISBN 978-950-557-552-7.
• Ariane Poulantzas. «Un jour mon donneur viendra» (en francés). Consultat el 15 d'abril de 2012.
• ^{[enllaç trencat]}
• Calvet-Gilbert Christine. «La problèmatique du secret dans l’insémination artificielle avec sperme de donneur» (en francés). Archivat des d'el original, el 2 de març de 2010. Consultat el 15 d'abril de 2012.
• Moutel Grégoire i Daviet Laurent. «Insemination post mortem» (en francés). Archivat des d'el original, el 28 de decembre de 2008. Consultat el 10 d'abril de 2012.

• Jean-Marie Kunstmann. «L’anonymat dans la procréation médicalement assistée» (en francés). Consultat el 4 d'abril de 2012.
• E. Weil & J. Mandelbaum. «L’anonymat du dò de gamètes en question» (en francés). Consultat el 15 d'abril de 2012.
• Irène Théry, Dones humains comme els autres. Bioéthique, anonymat et genre du don, Paris, Els Éditions de l’EHESS, 2010, ISBN 978-2-7132-2265-8
• Gottlieb C, Lalos O i Lindblad F, Legislated right for donor-insemination children to know their genetic origin: a study of parental thinking. Human Reprodroduction, June 2007, Vol. 22, Issue 6, Issn 0268-1161.