Reproducció assistida en el judaisme
Reproducció assistida en el judaisme es referix a la posició oficial del judaisme sobre les tècniques de tractament de la esterilidad o infertilitat que comporten una manipulació artificial de gamets, com l'inseminació artificial, fecundació in vitro i transferència d'embrions.
La reproducció assistida està acceptada en el judaisme.[1]
La recopilació de les principals lleis judeues apareixen en la Halajá. Les normes halájicas no són promulgades per una autoritat central ya que en el judaisme no existix una estructura jeràrquica entre les autoritats rabínicas i els tribunals religiosos.[2]
Per això no sempre existix un consens absolut entre les autoritats rabínicas sobre les normes que regulen la reproducció assistida.
Les discussions entre les autoritats rabínicas giren entorn a si és acceptable o no l'utilisació de tercers en la donació d'esperma. Tant el judaisme conservador com el judaisme reformiste accepten l'us d'esperma de donant anònim pero en el judaisme ortodox la majoria de les autoritats rabínicas ho rebugen. Només alguns ho accepten i en alguns casos.[3]
Introducció
[editar | editar còdic]El judaisme veu en els alvanços científics una forma de complimentar la creació Divina observant la naturalea i tractant de sortejar els esculls que planteja.
L'home és el soci de Deu en la creació i és la seua deure realisar el mejoramiento del món i tot lo que puga fer per a millorar la naturalea.
El judaisme mai va qüestionar la tecnologia ni l'intervenció del ser humà en els processos naturals. La fecundació in vitro està autorisada baix les mateixes premisses exigides per a l'inseminació artificial perque a través d'estos métodos es concreta el primer manament de la Torá que és «créixer i reproduir-se».
La procreació és un valor molt important en la tradició judeua.
No obstant, sobre el tema de la reproducció assistida no existix un consens total en tots els punts.[1]
Extracció de l'esperma
[editar | editar còdic]El primer punt de controvèrsia es relaciona en l'extracció de l'esperma, ya que la seua derramamiento es considera en el judaisme una afronta. En el judaisme existix una prohibició anomenada «hashchatat zera», que significa destruir la llavor masculina i l'obtenció del semen en un atre fi que no siga la reproducció.
Pero, en el cas de l'IA i la FIV, la producció de semen per mig de la masturbació del marit té el propòsit específic de procrear. Quan es deu obtindre semen per a un diagnòstic d'infertilitat, existixen autoritats rabínicas que consideren que, si és en propòsit d'estudi, no constituïx destrucció ya que l'intenció final és l'inseminació o la fecundació in vitro i l'objectiu l'embaràs.
Inclús alguns rabinos ortodoxos estan d'acort en permetre que un home a masturbarse per a produir semen per a l'inseminació artificial de la seua esposa.[4]
En este cas, a l'esperma sobrera, li'l considera una conseqüència natural com en una relació matrimonial comuna, ya que, de la mateixa manera que en esta, es tracta d'un intent de procreació. Per lo tant, per a la gran majoria dels rabinos la IA no és objetable. Alguns rabinos, per a assegurar que la sement no siga derramada en va, sugerixen recolectar el semen del marit despuix de la relació sexual en la seua esposa per mig de l'us d'un preservatiu.[1]
Aixina mateix, pràctiques com l'extracció de semen testicular i l'aspiració microquirúrgica d'espermatozoides del epidídimo (TESE i MESA, per les seues sigles en anglés) són molt controvertides perque el Talmud prohibix tallar “els conductes de l'esperma”. No obstant, actualment es fan excepcions perque el primer manament “ser fructífers i multiplicar-se” té prioritat sobre el Talmud.[5]
Vore també
[editar | editar còdic]- Fecundació in vitro
- Reproducció sexual
- Reproducció assistida
- Donació d'esperma
- Reproducció assistida en el cristianisme
- Reproducció assistida en l'Islam
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Elliot N Dorff. Matters of Life and Death (en anglés), Philadelphia, Jewish Publication Society, 1998. ISBN 978-0827-606-47-0.
- ↑ «The Use of Cryopreserved Sperm and Pre-embryos in Contemporary Jewish Law and Ethics». Jewish Law. Consultat el 16 de març de 2012.
- ↑ «Judaism & Fertility Technology» (en anglés).
- ↑ «Artificial Insemination in Jewish Law». Archivat des d'el original, el 31 de març de 2015. Consultat el 24 de març de 2012.
- ↑ Facts, views & visions in ObGyn.Consultat el 4 de giner de 2019.
Bibliografia adicional
[editar | editar còdic]- (1979) Jewish Bioethics, New York: Hebrew Pub. Co.. ISBN 9780884829348.
- (1991) Artificial insemination in Jewish and American law, Huntington, NY: Institute of Jewish Law, Tuoro College.
- Artificial Insemination in Jewish Law
- Archivat el 25 de novembre de 2016 archivat en Wayback Machine., Fred Rosner, American Jewish Congress.
- Joseph Green, Artificial Insemination in Israel. A Llegal View.
- Rabbi Elliot N. Dorff, Artificial insemination, egg donation and adoption.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Reproducción asistida en el judaísmo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.