Dorisco
Dorisco (en grec, Δορίσκος) era el nom d'un assentament fortificado situat a uns 10 km de la mar, en la planura llitoral tracia que du el mateix nom de Dorisco, a l'oest de la desembocadura del riu Hebro.
Història
[editar | editar còdic]Com en la localitat de Dorisco, que era una autèntica plaça forta, havia acantonada una guarnició persa des de la campanya contra els escitas del rei persa Darío (513-512 a. C.), Jerjes I despuix de creuar el Helesponto va reunir allí a les seues forces navals i terrestres.[1]
Durant la Tumult de Jonia (499 a. C.), Aristágoras, el tirà de Mileto, va enviar un emissari a Frigia per a que s'entrevistara en els peonios originaris del riu Estrimón, que el general Megabazo havia fet presoners, i que abandonats a la seua sòrt, habitaven en un llogaret de Frigia. Els va prometre ajuda per a tornar a la seua pàtria una volta aplegaren fins a la mar, d'a on varen passar a Quíos, pero un contingent de cavalleria persa va ser despuix d'ells. Al no poder capturar-los els perses els varen ordenar que mamprengueren la tornada. Els quiotas els varen conduir a Lesbos, i els lesbios a Dorisco, des d'a on varen aplegar a Peonia per una ruta terrestre.[2]
De ser històric el relat de Heródoto, com els jonios sublevats volien que se'ls sumaren les ciutats del Helesponto, és provable que el desembarc dels peonios en Dorisco consituyera una maniobra de distracció sobre les forces perses de la zona dels estrets.
Referències
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dorisco» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.