Peonia

Peonia (en grec: Παιονία, terra dels peonios, en grec antic: Παίονες, paiones) és una regió històrica d'Europa, les fronteres exactes de la qual, en la primera etapa de l'història dels seus habitants, són molt obscures. En temps històrics, Peonia era la regió situada a l'oest del Ródope, en la vall del Vardar i les seues afores. Correspon en l'actualitat a una regió del nort de Grècia, en lo essencial a Macedònia del Nort i a una chicoteta part de l'oest de Bulgària.

Els peonios, paíones o peons, constituïen un poble d'orige tracio o ilirio (s'ha pensat també en un orige mixt) dividit en diverses tribus, com els lliggau-vos i els agrianes i establit al nort de Macedònia, entre les valls dels rius Axio i Estrimón.

En l'época del rei Filipo II de Macedònia, Peonia cobria la major part de l'actual Macedònia del Nort i estava situada al nort de l'antiga Macedònia (aproximadament corresponent en l'actual regió grega de Macedònia) i el sur de Dardania (aproximadament corresponent en l'actual Kosovo). Llimitava a l'est en Tracia i a l'oest en Iliria.

Història

Coneguts ya per Homero, que els considerava originaris d'Amidón, ciutat sítia a la vora del riu Axios, apareixen en la Ilíada com a aliats dels troyanos. Els peonios han segut a voltes tinguts per descendents dels frigios d'Àsia Menor, puix es creu que molts d'ells varen creuar a Europa en els primers temps. Les tribus peonias eren calificades tant d'ilirias com de tracias. Heródoto inclús va comparar als peonios en els tracios, com un poble bàrbar i rudo.

Segons Heródoto, descendien dels colon teucros, originaris de Troya.

Darío I va ordenar a Megabazo que sometera als peonios i que des d'Europa els deportara a Àsia, pel perill que, per als fins expansionista perses en Europa, suponia la presència en Tracia d'un poble tan belicoso com el dels peonios. Els peonios varen dirigir les seues forces a la zona costera de la desembocadura del Estrimón. Els perses, enterats, es varen desviar per la ruta de l'interior, des de la desembocadura del riu Nesto a la del Estrimón, que corria paralela a la costa, vorejant el mont Pangeo pel sur, a través de la regió de Pieria i sense que els peonios es percataran, varen atacar les seues ciutats, faltes de defensors. En conéixer els peonios que les seues ciutats havien segut ocupades, es varen rendir als perses.

En 499 a. C., Aristágoras, tirà de Mileto, lloctinent d'Histieo i promotor de la tumult jónica contra els perses, va enviar a un frigio a entrevistar-se en els peonios deportats en una comarca de Frigia. El contingent de peonios vivia en la seua majoria disseminat i solament alguns residien agrupats en un llogaret. Esta dispersió dels peonios havia segut imposta pels perses en previsió d'un alçament.

Tetradracma del rei Patraos de Peonia.

Informats els peonios de que Jonia sancera s'estava sublevant contra Darío I, varen decidir retornar a les seues terres. Aplegats a la mar, varen passar a Quíos, a on varen ser perseguits per la cavalleria persa. No varen ser capturats i no es avinieron a l'orde que els va fer aplegar un emissari de que mamprengueren la tornada a Frigia. Els quiotas els varen guiar a Lesbos, i els lesbios els varen dur a Dorisco. Com els jonios sublevats volien guanyar-se per a la seua causa les ciutats del Helesponto, el desembarc dels peonios en Dorisco, pese a estar la zona a uns 200 km de distància del riu Estrimón, tindria com a objecte distraure l'atenció dels efectius perses de la zona dels estrets, cosa que es va conseguir.

Homero menciona com caudillo dels peonios a un cert Pireqmes (d'ascendència desconeguda); pero més tarde Homero menciona en la Ilíada a Asteropeo, fill de Pelegón. Asteropeo era un dels caps del contingent peonio que va acodir en ajuda dels troyanos. Pelegón descendia del deu Axio.

Abans del regnat de Darío Histaspes, s'havien dirigit a l'est fins a la lluntana Perinto, en Tracia, en la Propóntide. En certa época tota Migdonia i Crestonia varen ser someses pels peonios.

Quan Jerjes I va creuar en el seu eixèrcit la Calcídica en el seu camí cap a Terma (més tarde renombrada Tesalónica), es diu que va marchar a través del territori peonio. Varen ocupar la vall del Axio (Vardar), Stobi, les valls a l'est d'allí fins al Estrimón (Struma) i el territori al voltant d'Astibo i el riu del mateix nom, en l'aigua del com ungían als seus reis.

Emacia era, aproximadament, la zona entre el riu Haliacmón i el Axio, va ser cridada Peonia; i Pieria i Pelagonia va estar habitada per peonios. A conseqüència de l'increment del poder macedonio, i baixe la pressió dels seus veïns tracios, el seu territori va disminuir considerablement, i en temps posteriors llimitava en el nort de Macedònia i de Iliria fins al riu Estrimón (el Struma búlgar i el Strimonias grec.

En els primers temps, la capital i sèu dels reis peonios era Bilazora (l'actual Vés-los en Macedònia del Nort) en el Axio; més alvance la sèu real va ser traslladada a Stobi (l'actual Pusto Gradsko). Els peonios incloïen vàries tribus independents, més alvance unides totes baix el govern d'un rei.

Poc és lo que es coneix de les seues costums. Varen adoptar el cult de Dioniso, conegut entre ells com Díalo o Dríalo. Heródoto menciona que les dònes peonias i tracias oferien sacrificis a Artemisa (provablement Bendis). Rendien cult al sol en la forma d'un menuts disc redó fixat en la part alta d'un poste. En un passage, Ateneu sembla indicar l'afinitat del peonio en el misio. Bevien cervesa d'ordi i diverses decocció de plantes i herbes.

La regió era rica en or i en un tipo de fusta bituminosa (o pedra, la qual ardia en contacte en l'aigua) cridada t-nrivoc (o ts,rivos).

En l'época de l'invasió persa, els peonios del baix Estrimón varen perdre la seua independència, mentres que els de el nort la varen mantindre. En freqüència varen fer incursions en territori macedonio, fins que varen ser somesos per Filipo II, qui va permetre als seus reis que conservaren el tro.

La filla d'Audoleón, un dels reis peonios, era la dòna de Pirro, rei del Epiro. Alejandro Magne va voler concedir la mà de la seua germana Cinane a Lángaro, qui es va mostrar lleal a Filipo.

Una inscripció, descoberta en 1877, en Olimpia, en la base d'una estàtua, declara haver segut fixada per la comunitat dels peonios en honor del seu rei i fundador Dropion. Un atre rei, el nom del qual apareix com Lipeo en un fragment d'una inscripció trobada en Atenes relativa al tractat d'aliança és, sense dubte idèntica a les de les monedes de Liceu o Licpeo de Peonia.

En 280 a. C. els invasores gals baix Breno varen arrasar la terra dels peonios, els qui, en estar molt pressionats pels dárdanos, no varen tindre més alternativa que aliar-se en els macedonios, pero els peonios i macedonios varen ser derrotats.

Despuix de la conquista romana de Macedònia en 146 a. C., la Peonia oriental i el Axio occidental varen formar el segon i tercer districtes, respectivament, de la Província romana de Macedònia. Sigles més vesprada, baix Diocleciano, Peonia i Pelagonia varen formar una província anomenada Macedònia secunda o Macedònia salutaris, pertanyent a la prefectura pretoriana d'Ilírico.

Tribus peonias

• Siriopeonios: estaven establits en el curs baix del riu Estrimón. El seu nom derivava de la ciutat de Siris, la més important del territori que ocupava este poble.

• Peoples: residien al noroest dels siriopeonios, curs dalt del Estrimón, i sembla ser que no tots els membres d'esta tribu varen ser deportats pels perses a Àsia.

• Doberes: tribu peonia que habitava al nort del mont Pangeo.

• Odomantos: tribu tracia que habitava al nort dels doberes.

• Agrianes: també eren peonios establits en el curs alt del Estrimón.

• Almopianos o almopios (en grec antic Ἀλμῶπες o Ἀλμωπεῖς/Almopioi) eren un tribu peonia de Tracia

• Derrones

Vore també

• Regne de Macedònia