Anar al contingut

Downtown

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Downtown


 Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars.
Per a atres usos d'este terme vore Downtown (desambiguació).





Downtown, conegut en alguns països hispans com a urbs, núcleu urbà, cèntric o simplement com el centre de la ciutat o centre del poble, és un terme del anglés nortamericà usat principalment en els Estats Units i tota l'Amèrica Anglosaxona, i que pot confondre's en els térmens d'espai urbà i els seus sinònims, que expressen moltes similituts en el terme de downtown —encara que, com a conseqüència de la globalisació, el terme s'ha expandit a atres països i regions que no necessàriament són de parla anglesa— que designa el centre d'una ciutat o la seua districte financer, a voltes en sentit geogràfic, econòmic o comunitari. Generalment, la paraula no s'usa en l'anglés britànic, els parlants del qual utilisen en el seu lloc el terme city centre (lliteralment, "centre de la ciutat").

Es creu que el terme va ser falcat en Nova York, a on ya estava en us en la década de 1830 per a referir-se a la ciutat original en l'extrem sur de l'illa de Manhattan.[1] Segons creixia Nova York, l'única direcció en la que podia estendre's era cap al nort, és dir, riu dalt de l'assentament original (la terminologia up i down, dalt i avall en anglés, procedix de la disposició habitual dels mapes, en el que el nort està dalt i el sur avall).[1] Per tant, les zones al nort de la ciutat original es varen designar uptown (Upper Manhattan, lliteralment "ciutat alta"), mentres que la ciutat original (que també era llavors l'únic centre financer de Nova York) va escomençar a ser coneguda com downtown (lliteralment "ciutat baixa," Lower Manhattan).[1]

A finals de el XIX el terme va ser adoptat gradualment per moltes ciutats dels Estats Units i Canadà per a referir-se al centre històric de la ciutat (que en la majoria de les ocasions era també el districte financer de la mateixa).[2] No es va incloure en els diccionaris fins a en la década de 1880,[3] pero a principis de el XX, downtown era clarament un terme d'us freqüent en l'anglés nortamericà per a designar el districte financer d'una ciutat.[3]

Connotacions específiques

[editar | editar còdic]

El downtown típic nortamericà té algunes característiques particulars. Durant el boom econòmic dels anys cinquanta, la població de la majoria de downtowns va disminuir dràsticament. Este fenomen s'ha atribuït a raons com la derrocament de barris marginals, la construcció del Sistema Interestatal d'Autopistes, i el white flight del núcleu urbà als suburbis, en ràpida expansió.[4] Pels proyectes de revitalisació urbana en bones intencions pero mal eixecutats en la majoria de les grans ciutats, els downtowns es despoblaron i varen passar a estar dominats per rascacels d'oficines en els que els residents dels suburbis ocupaven els llocs de treball "de coll blanc", mentres que el restant de la població es va afonar encara més en la desocupació i la pobrea.[5] En els anys noranta, inclús les empreses varen escomençar a abandonar els districtes financers pels suburbis, produint lo que ara coneixem com edge cities. John F. McDonald i Daniel P. McMillen afirmen en un llibre, explicant per qué són tan populars les edge cities:

Els grans districtes financers del centre de les ciutats són sinònims de brutea, crim, decadència urbana, estrés, congestió, alts imposts i males escoles públiques. Les edge cities no són immunes a tots estos problemes (especialment la congestió) pero pel moment eviten àmpliament la majoria.[6]

Us geogràfic

[editar | editar còdic]

Els térmens downtown i uptown també poden referir-se als punts cardinals, lo que succeïx per eixemple en Manhattan, a on downtown també és un terme geogràfic relatiu. En molts llocs, qualsevol lloc al sur d'a on se situa el parlant, és downtown i qualsevol lloc al nort és uptown. En la frase "We're going to take the subway downtown" ("Anem a agarrar el metro downtown"), usada freqüentment en Nova York, downtown es referix a que es dirigiran cap al sur. Es pot dir que una persona situada en la 121st Street que camina dèu pomes cap al sur ha caminat dèu pomes downtown. Igualment, el terme uptown s'usa per a referir-se al nort. Estos conceptes procedixen de la forma allargada de Manhattan, que fa que el seu esgambi siga menor de tres quilómetros i que per tant siguen predominants les direccionar nort/sur. En conseqüència, el transport de l'illa viaja en direcció nort/sur (uptown/downtown). Els atres boroughs de Nova York són més amples, i allí downtown es referix a Lower Manhattan, Downtown Brooklyn, o algun atre districte financer local. Els esforços mercantils per a promoure South Bronx com "Downtown Bronx" han tingut poc èxit.[7]

En algunes ciutats nortamericanes, downtown és el nom del barri en el que se situa el districte financer de la ciutat. La majoria de les grans ciutats norteamericasnas estan situades junt a cossos d'aigua importants, com a oceans, llacs o rius. Segons es varen expandir les ciutats, es va construir més llunt de l'aigua i dels centres històrics, a voltes sobre tossals. Per tant, el districte financer d'una ciutat nortamericana, que coincidix generalment en el núcleu històric, sol ser la part més baixa de la ciutat. Moltes ciutats usen el model de Manhattan i ampren downtown, midtown i uptown com a térmens geogràfics relatius informals i al mateix temps com a noms oficials de distints barris o districtes. No obstant, la ciutat de Filadèlfia usa el nom Center City en lloc de downtown, per l'ubicació cèntrica del districte financer i a l'història i circumstàncies de Filadèlfia; "Center City" correspon en l'extensió de la ciutat de Filadèlfia abans de la seua fusió en el Comtat de Filadèlfia en 1854, deixant-la sense un nom únic, al contrari que els antics barris que ho rodegen; el centre de la ciutat també és a on se situa l'Ajuntament de Filadèlfia segons el pla original de la ciutat. Nova Orleans usa el terme Central Business District (o CBD) per al seu downtown degut a que l'històric Barri Francés ocupa lo que es podria considerar el centre històric de la ciutat, i hi ha una atra zona de la ciutat al sur del CBD que es diu Downtown.

Història

[editar | editar còdic]

Orígens

[editar | editar còdic]

La primera cita del Diccionari Inglés d'Oxford per a "down town" o "downtown" data de 1770, en referència al centre de Boston.[8] Alguns han postulat que el terme "downtown" va ser falcat en la ciutat de Nova York, a on estava en us en la década de 1830 per a referir-se al poble original en la punta sur de l'illa de Manhattan.[9] A mida que la ciutat de Nova York es va convertir en una ciutat, l'única direcció que podia créixer en l'illa era cap al nort, procedint cap a dalt de l'assentament original, la terminologia "dalt" i "avall" que provenia del disseny de mapes consuetudinaris en el qual cap a al nort i cap a avall era cap al sur.[9] Aixina, qualsevol cosa al nort de la ciutat original es va conéixer com "poble" (Alt Manhattan), i era generalment una zona residencial, mentres que la ciutat original, que era també l'únic centre de negocis principal de Nova York en este moment, es va conéixer com "centre" (Baix Manhattan).[9]


Durant el final de el XIX el terme va ser adoptat gradualment per ciutats dels Estats Units i Canadà per a referir-se al núcleu històric de la ciutat, que a sovint era el mateix que el cor comercial de la ciutat. "Uptown" també es va estendre, pero en molt menor mida. En abdós casos, pero, es va perdre la direccionalidad d'abdós paraules, de manera que un ciutadà de Boston podria referir-se a anar "al centre", encara que fora al nort d'a on es trobaven.[10]

El centre de la ciutat es trobava al sur en Detroit, pero al nort en Cleveland, a l'est en St. Louis i a l'oest en Pittsburgh. En Boston, va senyalar un resident el 1880, el centre es trobava en el centre de la ciutat. Uptown estava al nort del centre de Cincinnati, pero al sur del centre de Nova Orleans i Sant Francisco.[10]

I aixina, "downtown" no es va incloure en els diccionaris fins a la década de 1880.[3] Pero a principis del 1900, "downtown" es va establir clarament com el terme adequat en anglés americà per al districte central de negocis d'una ciutat, a pesar de que la paraula era pràcticament desconeguda en la Gran Bretanya i Europa occidental, a on s'utilisen expressions com "city centre" (anglés britànic), "el centre" (espanyol), "dones Zentrum" (alemà), etc. Inclús a principis de el XX, els escritors de viages anglesos varen vore necessari explicar els seus llectors qué significava "centre de la ciutat".

A pesar de que els centres de les ciutats nortamericans no tenien llímits llegalment definits i a sovint formaven part de varis dels barris que la majoria de les ciutats utilisaven com a districte funcional bàsic, localisar la zona del centre no va ser difícil, ya que era el lloc a on confluïen tots els ferrocarrils de carrer i els ferrocarrils elevats, i, a lo manco en la majoria de llocs, a on hi havia les terminals del ferrocarril. Era l'ubicació dels grans almagasens i hotels, aixina com la dels teatres, discoteques, cabarets i sales de ball, i a on es varen construir rascacels una volta perfeccionada esta tecnologia. També va anar a sovint, al principi, l'única part d'una ciutat que estava electrificada. També era el lloc a on la congestió dels carrers era la pijor, un problema en el qual es va trobar solució.[11]

Pero sobretot, el centre era el lloc a on la ciutat feya els seus negocis. Dins dels seus menuts recints, a voltes tan menuts com uns centenars d'acres, es portaven a terme la majoria del comerç, venda i compra -al por menor i al por mayor- en tota la zona. Hi havia centres de negocis en atres llocs de la ciutat i les seues afores, pero el centre de la ciutat era el principal, realment el districte central de negocis. I a mida que es feyen cada volta més negocis en el centre de la ciutat, els que tenien casa varen ser expulsats gradualment, venent la seua propietat i traslladant-se a zones residencials més tranquiles en la part alta de la ciutat.[12]


El rascacels es convertiria en el sagell distintiu del centre de la ciutat. Abans de l'invenció del ascensor, i més tart de l'ascensor d'alta velocitat, els edificis estaven llimitats en altura a uns sis pisos, que era un llímit de facto establit per la cantitat d'escales que se suponia que la gent pujaria, pero en l'ascensor eixe llímit es va trencar i es varen escomençar a construir edificis d'uns setze pisos. Lo que els llimitava llavors era el gros de la maçoneria necessària en la base per a aguantar el pes de l'edifici damunt. A mida que els edificis varen ser aumentant, la gruixa de la maçoneria i l'espai necessari per als ascensors no permetien l'espai alquilable suficient per a rentabilisar l'edifici. Lo que va trencar esta restricció va ser l'invenció de l'edifici d'estructura de ferro i despuix d'acer, en el que la càrrega de l'edifici era duta per un esquelet d'estructura metàlica interna, que la seua mampostería, i despuix el vidre, simplement penjava sense dur cap pes.[13]

Encara que es va utilisar per primera volta en Chicago, el rascacels en estructura d'acer es va estendre més ràpidament en la ciutat de Nova York en la década de 1880, i des d'allí a la majoria de les atres ciutats americanes durant els anys 1890 i 1900. L'aparent absència d'una llimitació d'altura d'este tipo d'edificis va provocar un enconado debat sobre si la seua altura devia llimitar-se per llei, en els defensors i opositors dels llímits d'altura presentant numerosos arguments a favor de la seua posició. La qüestió dels llímits d'altura també va tindre una profunda implicació per a la naturalea del propi centre de la ciutat: seguiria sent un núcleu concentrat, o a mida que creixia, els llímits d'altura li obligarien a estendre's en un àrea major.[13] A curt determini, els defensors dels llímits d'altura varen tindre èxit en els seus esforços. En la década de 1910, la majoria de les ciutats més grans i mijanes tenien llímits d'altura en vigor, en Nova York, a pesar de varis esforços concertats per promulgar-los, Filadèlfia, Detroit, Pittsburgh i Minneapolis com a notables excepcions.[14]



En última instància, no serien els llímits d'altura per es els que restringiren els rascacels, sino unes lleis d'zonificación integrals que establirien requisits separats per a diferents parts d'una ciutat i regularien no només l'altura, sino també el volum d'un edifici, el percentage utilisat i la cantitat de llum que l'edifici bloquejava, i també fomentaria els contratemps per a reduir el volum d'un edifici permetent una altura adicional per peu de reculada, la cantitat exacta depenent de la zona en la que es trobava l'edifici. La ciutat de Nova York va ser la primera en fer-ho, en la Resolució d'zonificación de 1916, que va ser impulsada en bona part per la construcció del Equitable Building en 1915, un edifici de 40 pisos en costats rectes, que va fer créixer la por al centre de la ciutat. La zona es va convertir en un llaberint de carrers obscurs que mai varen vore el sol. Lo pijor, a lo manco per als interessos immobiliaris, l'edifici va supondre dumping immobiliari per 1,2 millons de 111 000 m² d'oficines en lo que era un mercat immobiliari llent. Per a molts en el sector immobiliari, la llei d'zonificación era un eixemple de "restricció raonable".[15]

Una volta que Nova York va aprovar la seua llei, varen seguir atres ciutats, encara que les mides d'zonificación propostes varen trobar una forta resistència en alguns llocs, a sovint per l'inclusió de llímits d'altura massa restrictius, ya voltes perque tot el concepte d'zonificación es considerava poc democràtic.[16] Finalment, es va elaborar una llei modele, la Standard State Zoning Enabling Act de 1922 per a l'orientació de les ciutats que volien promulgar regulacions d'zonificación, que ara formen part de pràcticament totes les ciutats nortamericanes.

Downtowns importants

[editar | editar còdic]

Estats Units

[editar | editar còdic]

Canadà

[editar | editar còdic]

Restant del món

[editar | editar còdic]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Robert M. Fogelson, Downtown: Its Rise and Fall, 1880-1950 (New Haven: Yale University Press, 2003), 10.
  2. ↑ Fogelson, 11.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Fogelson, 12.
  4. ↑ Larry Ford, America's New Downtowns: Revitalization or Reinvention? (Baltimore: Johns Hopkins University Press, 2003), 242-243.
  5. ↑ Bernard J. Frieden & Lynne B. Sagalyn, Downtown, Inc. (Cambridge: MIT Press, 1989), 287-290.
  6. ↑ John F. McDonald & Daniel P. McMillen, Urban Economics and Real Estigues: Theory and Policy (Malden, MA: Blackwell Publishing, 2007), 160.
  7. ↑ New York Claves June 23, 2008 Downtown Bronx
  8. ↑ «Dowtown». Oxford English Dictionary. Consultat el 19 giner 2019.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 Fogelson, p. 10.
  10. ↑ 10,0 10,1 Fogelson, p. 11.
  11. ↑ Fogelson, pp. 13, 188, 191
  12. ↑ Fogelson, pp. 13-20
  13. ↑ 13,0 13,1 Fogelson, pp. 114–38
  14. ↑ Fogelson, pp. 151–52
  15. ↑ Fogelson, pp. 160–66
  16. ↑ Fogelson, pp. 166–72

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons

Downtown en el Viccionari.


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Downtown&oldid=716930»