Anar al contingut

Dráp Niflunga

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Atila (Atli) pren la seua venjança matant al rei dels burgundios.

Dráp Niflunga és una secció curta en prosa que es troba en la Edda poètica entre els poemes Helreið Brynhildar i Guðrúnarkviða II. Henry Adams Bellows afirma en els seus comentaris que el propòsit d'esta secció és que actue com a víncul narratiu entre els dos poemes.

En les seccions precendentes, abdós, Sigurd i Brynhildr han mort i esta secció tracta sobre com el germà de Brynhild, Atli es convertix en el segon espós de Gudrun i sobre com Atli pren venjança per la mort de Brynhild, matant als germans de Gudrun cridats Gunnar i Hogni.

Argumente

[editar | editar còdic]

Traducció d'una secció de l'introducció que dona Henry Adams Bellows:

Gunnar i Hogni varen prendre tot l'or que tenia Fafnir. Hi havia una disputa entre els Gjukungs i Atli, ya que este culpava a Gjukungs per la mort de Brynhild. Es va acordar que devien donar-li com a esposa a Guthrun, i li varen donar de beure un engullc per a oblidar[1] ans que poguera consentir la seua boda en Atli. Els fills de Atli eren Erp i Eitil, i Svanhild[2] era la filla de Sigurth i Guthrun. El rei Atli va invitar a Gunnar i a Hogni a que ho visitaren, i va enviar un mensager cridat Vingi o Knefröth.[3] Guthrun es va donar conte de que era una traïció i va enviar en ell un mensage escrit en runas per a que no anaren, i com a símbol envie a Hogni l'anell Andvaranaut nugat en un pèl de llop.[4] Gunnar havia pretés a Oddrun,[5] germana de Atli, com la seua esposa, pero ella no va acceptar; per lo que després es va casar en Glaumvor,[6] i l'esposa de Hogni era Kostbera;[7] els seus fills varen ser Solar, Snævar i Gjuki.[8] Quan els Gjukungs varen aplegar a lo de Atli, Guthrun va buscar que els seus fills suplicaren per les vides dels Gjukungs, pero es varen negar a fer-ho.[9] A Hogni li varen traure el cor i Gunnar va ser tirat a un fos en serps. Va tocar l'arpa i açò va posar a les serps a dormir, pero una d'elles li va mossegar en el fege.[10]
  1. D'acort a la saga Völsunga, va ser la mare de Gudruns, Grimhild qui li va donar de beure, aixina com li havia donat a Brynhildr una beguda per a que oblidara a Sigurd.
  2. Svanhild era reina i esposa d'Hermanarico i Bellows sugerix que Svanhild va ser incorporada en esta tradició per a unir les dos llegendes.
  3. Atlakviða flama al mensager Knéfröð, i Atlamál diu que hi havia dos mensagers pero solament nomena a Vingi. Bellows sugerix que l'autor de la secció en prosa va combinar sense èxit abdós relats.
  4. Bellows sugerix que açò és un atre cas en a on el copista combina dos relats: en Atlakviða Gudrun envia un atre anell (no Andvarinaut) en el pèl d'un llop, i en Atlamál, envia un mensage en runas, pero el mensager falsifica el mensage i quan l'esposa de Högni, Kostbera ho rep, ella només és capaç de sospitar perill.
  5. Oddrún és la germana de Atli i Brynhildr, és segons Bellows coneguda principalment per Oddrúnargrátr. Sugerix que és una adició tardana a la versió escandinava de la tradició nibelunga, perque només apareix com l'amant de Gunnar.
  6. Bellows afirma que es coneix molt poc de Glaumvar, a pesar de que figura freqüentment en Atlamál.
  7. D'acort a Bellows, Bera, o Kostbera, és coneguda solament per ser coneixedora de les runas, i per tindre un germà cridat Orkning.
  8. Bellows indica que Sólarr i Snævarr són mencionats com a fills de Högni i Kostbera en Atlamál, i sugerix que Gjúki, que du el nom del seu yayo, és una adició del poeta.
  9. Més tarde Gudrun mataria Erpr i Eitil, els seus fills en Atli, com a venjança. Bellows sugerix que la part a on demana a Erpr i Eitil que intervinguen en ajuda de Gunnar i Hogni és un agregat de l'editor de l'Edda poètica per a donar-li a Gudrun una raó adicional per a matar als seus propis fills.
  10. En Oddrúnargrátr, és la mare de Atli qui es convertix en un escurçó per a fer la venjança del seu fill més completa.

Referències

[editar | editar còdic]

En anglés

En espanyol


Referències

[editar | editar còdic]