Anar al contingut

Poció

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Poció
La poció d'amor, d'Evelyn De Morgan
Isolda en la poció d'amor (1870), obra d'Anthony Frederick Augustus Sandys

Una poció o pócima és un líquit "que conté medicina, verí o alguna cosa que se supon que té poders màgics".[1]Deriva de la paraula llatina potio que es referix a una beguda o a l'acte de beure.[2] A lo llarc de l'història hi ha hagut varis tipos de pocions per a una varietat de propòsits.[3]Les raons per a prendre pocions anaven des de curar una malaltia fins a assegurar l'immortalitat o tractar d'induir l'amor. Estes pocions, encara que a sovint ineficaces o venenoses, ocasionalment tenien cert grau d'èxit medicinal depenent de lo que buscaven arreglar i del tipo i cantitat d'ingredients utilisats.[4]Alguns ingredients populars utilisats en pocions a lo llarc de l'història inclouen la mosca espanyola,[5]les plantes de solanáceas, el cànnabis i l'opi.[6]

Durant els sigles XVII i XIX, era comú en Europa vore venedors ambulants oferint pocions per a dolències que anaven des del desamor fins a la pesta. En el temps, estos oferiments varen ser descartats com charlatanería.[7]També se sabia que les prostitutes, cortesanas, hechiceras i parteras distribuïen pocions.[8]

En medicina antigament, era un preparat líquit d'un pes de quatre a sis onces que es donava a cullerades. Existien pocions antiespasmódicas, anodines, tòniques, estimulants, atemperantes, etc. segons els principis medicamentosos que formaren la base de la seua composició, per participar de les propietats d'ells.[9]

Etimologia

[editar | editar còdic]

La paraula poció té el seu orige en la paraula llatina potus, un participi passat irregular de potare, que significa "beure". Açò va evolucionar a la paraula potionem (nominatiu potio) que significa "una poció, una beguda" o una "poció venenosa, poció màgica".[10] En grec antic, la paraula per a drogues i pocions era "pharmaka" o "pharmakon".[11]En el XII, els francesos tenien la paraula pocion, que significa "poció", "borrador" o "medicina". En el XIII, esta paraula es va convertir en pocioun, referint-se a una beguda medicinal o una dosis de medicina líquida (o verí).

La paraula "poció" també és cognada en les paraules espanyoles poció en el mateix significat, i ponzoña, que significa "verí"; la paraula pozione era originalment la mateixa paraula per a "verí" i "poció" en italià, pero a principis de el XV en Itàlia, poció va començar a ser coneguda específicament com una beguda màgica o encantada.[10]

[editar | editar còdic]

En les llegendas, les pocions màgiques són begudes que servixen per a curar, per a fetillar, o per a enverinar. Són els macs, els hechiceros, i les bruixas, els qui preparen les pocions, i per a això ampren la màgia junt en la mescla de certes substàncies. Entre les pocions més conegudes estan:

  1. El filtre d'amor, que se supon que fa que una persona s'enamore d'una atra.
  2. l'elixir de la vida.

La creació de pocions era una pràctica comuna de l'alquímia.

Durant el XIX era comuna en alguns països la presència de charradors que anaven oferint les seues pocions per fires i mercats assegurant que curaven totes les malalties, com una panacea universal.

Les pocions són molt recurrents en jocs de rol i atres jocs ambientats en la fantasia medieval.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Potion definition and meaning | Collins English Dictionary» (en en).
  2. Diccionario de la lengua española
  3. Müller, Jurgen Leo (11 de agost 1998). “Love Potions and the Ointment of Witches: Historical Aspects of the Nightshade Alkaloids” (en). Journal of Toxicology: Clinical Toxicology 36 (6): 617–627. doi:10.3109/15563659809028060. ISSN 0731-3810. PMID 9776969.
  4. Firor, Ruth A. (1931). «Folk Medicine», Folkways in Thomas Hardy, Philadelphia: University of Pennsylvania Press, pp. 108–124. ISBN 978-1-5128-1151-3.
  5. «Spanish fly, holy bread and mashed worms: history's weirdest aphrodisiacs and love potions» (en en).
  6. Crocq, Marc-Antoine. “Historical and cultural aspects of man's relationship with addictive drugs”. Dialogues in Clinical Neuroscience 9 (4): 355–361. doi:10.31887/DCNS.2007.9.4/macrocq. ISSN 1294-8322. PMID 18286796.
  7. Sturgress, Ray (11 de agost 2005). “Quackery: a barely believable history”. Pharmaceutical Journal 275.
  8. Black, Christopher. Early modern Italy : a social history, London: Routledge, pp. 41–42. OCLC 49414898. ISBN 0-203-17015-6.
  9. Diccionari enciclopèdic popular ilustrat Salvat (1906-1914)
  10. 10,0 10,1 «potion | Origin and meaning of potion by Online Etymology Dictionary» (en en).
  11. «Historical milestones and discoveries that shaped the toxicology sciences».Molecular, Clinical and Environmental Toxicology.Birkhäuser Basel.99
    2.doi:10.1007/978-3-7643-8336-7_1.