Anar al contingut

Draba incana

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Hoary Whitlow-grass (Draba incana) - geograph.org.uk - 723138.jpg
Draba incana (Draba incana)


Draba incana és una espècie de planta de florés de la família Brassicaceae.

Descripció

[editar | editar còdic]

Es distinguix per la seua baïna elíptica i estreta, a sovint retortillada quan està madura. Perenne o bienal, robusta o prima de fins a 35 cm, de talles florals foliares simples o ramosos, i fulls basals lanceoladas, pelosas. Florés blanques, de 3-5 mm de diàmetro. Espècie molt variable.

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

En roques, dunas i montanyes. Florix en estiu. La trobem en Gran Bretanya, Dinamarca, Finlàndia, Irlanda, Islàndia, Noruega, Espanya, Suïssa, Àustria i Rússia.[1]

En Espanya està considera planta extinguida, per Resolució d'1 d'agost de 2018, de la Secretaria d'Estat de Mig ambient, per la que es publica l'Acort de la Conferència Sectorial de Mig ambient en relació en el Llistat d'espècies extinguides en tot el mig natural espanyol. BOE Nº 195, dilluns 13 d'agost de 2018.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Draba incana va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 2: 643. 1753.[2]

Etimologia

Vore: Draba, Etimologia

incana: epítet llatío que significa "de color gris.[3]

Sinonímia
  • Draba bernensii Moritzi
  • Draba bernensis Moritzi
  • Draba confusa Ehrh.
  • Draba confusa var. paucifolia DC.
  • Draba contorta Ehrh.
  • Draba contorta var. linearifolia DC.
  • Draba glabella Richardson
  • Draba ledebourii Rouy & Foucaud
  • Drabella incana Bubani[4]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Polunin, Oleg (1989). , Barcelona: Omega.
  2. «Draba incana». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 19 de maig de 2014.
  3. En Epítets Botànics
  4. Draba incana en PlantList

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. Böcher, T. W. 1978. Greenlands Flora 326 pp.
  2. Böcher, T. W., K. Holmen & K. Jacobsen. 1968. Fl. Greenland (ed. 2) 312 pp.
  3. Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
  4. Flora of North America Editorial Committee, i. 2010. Magnoliophyta: Salicaceae to Brassicaceae. Fl. N. Amer. 7: i–xxii, 1–797.
  5. Gleason, H. A. 1968. The Choripetalous Dicotyledoneae. vol. 2. 655 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. O.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York.
  6. Gleason, H. A. & A.J. Cronquist. 1991. Man. Vasc. Pl. N.I. O.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
  7. Scoggan, H. J. 1978. Dicotyledoneae (Saururaceae to Violaceae). 3: 547–1115. In Fl. Canada. National Museums of Canada, Ottawa.
  8. Tolmatchev, A. I. 1975. Arktic. Fl. SSSR 7: 1–180.
  9. Voss, I. G. 1985. Michigan Flora. Part II Dicots (Saururaceae-Cornaceae). Bull. Cranbrook Inst. Sci. 59. xix + 724.
  10. Warwick, S. I., A. Francis & I. A. Al-Shehbaz. 2006. Brassicaceae: Species checklist and database on CD-Rom. Pl. Syst. Evol. 259: 249–258.