Dragó europeu

Dragó europeu

Els dragons europeus són criatures llegendàries en el folclore i la mitologia de les superpostes cultures d'Europa.

En l'época moderna, el dragó europeu és representat típicament com un animal enorme, escopinyant fòc per la boca, en escamas, banyes, dos ales, dos o quatre pates i una coa llarga i musculosa. Algunes representacions de dragons mostren plomes en les ales, crestes, cabellams ardents, pinchos de marfil que recorren la seua espina dorsal i diverses decoració exòtiques.

Va haver una época en la que els sers humans pensaven que els dragons existien en realitat.

En els contes populars, la sanc del dragó a sovint conté propietats màgiques. Per eixemple, en l'òpera Sigfrido, la sanc del dragó permet a Sigfrido entendre el llenguage dels pardals del bosc. El típic dragó protegix una caverna o castell ple d'or i tesors i, a sovint, és associat en un gran héroe que tracta de matar-ho.

A pesar de ser una criatura alada, el dragó generalment es troba en una guarida subterrànea, una cova que ho identifica com una antiga criatura de la terra. Possiblement els dragons de la mitologia europea i d'Orient Mig provenien des del cult a les serps que es troben en algunes religions al voltant del món.En el druidisme irlandés i britànic l'ou de l'univers va donar a llum a l'univers i el dragó. El círcul representa al dragó en vol mossegant la seua pròpia coa. Este símbol és la base de l'art celta. El dragó representa la força primordial de l'univers i és el protector del coneiximent i de la divinitat. En convertir-se al cristianisme, els celtes varen impondre el circlo en la creu creant la creu celta.

Terminologia

Mosaic de el sigle III a. C. en Caulonia (Magna Grècia, sur d'Itàlia).

«Dragó» deriva de la paraula llatina draco, com en la constelació Draco, que ve directament del grec δράκων, (drákōn, gazer). La paraula dragó en la mitologia germànica i els seus descendents és worm (anglés antic, wyrm; alemà antic, wurm; nòrdic antic, ormr), que significa culebra o serp. En anglés antic, wyrm significa [...] i draca significa dragó. En finés, lohikäärme traduït directament significa salmón-serp, pero la paraula lohi- era originalment louhi- que significa penyes o roques, [...] una serp de montanya.^{cita requerida} El prefix lohi- en lohikäärme es creu que també deriva de l'antiga paraula nòrdica lógi, que significa fòc, com en la mitologia finesa, també hi ha referències a tulikäärme que significa fòc de serp, o serp de fòc.

Antiguetat clàssica

Artícul principal → Dragons en la mitologia grega.

El dragó dacio

Els dragons varen evolucionar a partir de les serps gregues, creuats en els dragons d'Oriente Pròxim, en el creuament que cacterizó a el híbrida cultura helenística grec-oriental. De Babilonia, el mušḫoššo va ser una clàssica representació del dragó d'Orient Pròxim. En el Apocalipsis de Juan —lliteratura grega, no romana— descriu a Satanás com «un gran dragó, roig llameante, en sèt caps i dèu banyes». Gran part de l'inspiració lliterària de Juan està en grec, pero és més provable que haja vingut originalment a través del Propenc Orient. En l'Imperi romà, cada cohorte militar tenia un particular identificació signum (estandart militar), despuix Partia i les guerres dacias de Trajano en l'est, l'estandart militar del dragó dacio va entrar en la legió en les cohortes sármatas i dacias: un gran dragó fixat en l'extrem d'una llança, en grans quijadas obertes d'argent i en el restant del cos format de seda coloreada. En les mandíbules de cara al vent, el cos sedoso inflado i ondulat, assemblant-se a una mànega de vent.

Vàries encarnació incertes del diable en el Antic Testament se'ls va donar la traducció draco en la Vulgata de Jerónimo a sometre's a canvis de significat i es convertixen en grans realisacions del mal.