Drimys winteri

canelo (Drimys winteri)

El canelo, també denominat canelo de Winter (Drimys winteri) és un arbre siempreverde que habita en gran part d'Argentina occidental i Chile. És un dels arbres sagrats del poble mapuche i en el seu idioma es diu foye o foyke.

Nom científic

Pel seu efecte antiescorbútico, l'us d'infusions o remojos de corfa de canelo, aconsellat per natius dels canals fueguinos, va servir en 1578, segons el testimoni del seu comandant John Winter (1555–1638), per a millorar la condició de salut dels tripulants de la nau Elizabeth durant el seu pas d'occident a orient per l'Estret de Magallanes, despuix de separar-se de la floteta de Francis Drake en una tormenta del Pacífic. Winter va dur mostres d'esta planta a Anglaterra, en considerar-la molt útil per a combatre el escorbuto que diezmaba tripulacions en l'era de les exploracions, per lo que el seu llinage va quedar associat al nom científic de la planta.

Característiques

Morfologia

El canelo és un arbre de tronc grisáceo poc ramificat que pot alcançar uns 20 m d'altura.

• Corfa. La seua corfa s'ha usat per a combatre el escorbuto pel seu alt contingut de vitamina C.
• Fusta. La seua fusta és de color rojós i posseïx traqueidas com la de les coníferas.
• Fulls. Els seus fulls són lanceoladas i poden aplegar a medir uns 20 cm, de color vert lluent pel fes i blanquecinas pel envés. Nervadura central molt marcada.
• Flor. El seu flor és blanca en el centre groc i està composta d'un gran número de pétals i estams.
• Frut. El seu frut és una baya azulada.

Distribució

En Argentina es troba en el sector recostado sobre la cordillera des del sur de la província de Mendoza fins a la província de Terra del Fòc. En Chile habita des de la Regió de Coquimbo, a on està present en el parc nacional Bosc Fra Jorge a 30° S, fins a l'extrem sur de Terra del Fòc en la Regió de Magallanes a 56° S.

És una de les espècies colonizadoras dels terrenys deforestats en el sur del país, formant els renovales o boscs nous despuix d'un incendi forestal o una tala.

S'adapta en facilitat a una gran varietat de condicions climàtiques i edàfiques: tolera be l'inundació i els sols àcits.

En el seu més austral ranc natural de distribució tolera temperatures de −20 °C. Es desenrolla be en el sur d'Anglaterra i en les Illes Feroe, les procedències de les quals varen ser directament dutes dels boscs més australs de Terra del Fòc ha provat ser especialment resistent a la fredor. Existix un espècimen en bon estat en Northumberland, en el Noreste d'Anglaterra. Ha segut plantat en la costa nort del Pacífic d'Estats Units.

En la cultura mapuche

En la cultura mapuche este arbre té caràcter sagrat i és el símbol de la machi. Sol haver un plantat junt al rehue durant les cerimònies anomenades guillatún i machitún, a on s'utilisa una de les seues branques per a llançar part de les ofrenes líquides.

En el XVI, els loncos o boigues usaven un bastó de canelo com a símbol de la seua autoritat en temps de pau i per això se'ls donava el nom de ngen foye, «amos del canelo» en mapudungun, que va derivar en el terme castellanizado boigue.

Representa el contacte en el Ngen-mawida, l'interacció entre el poble mapuche i la naturalea del bosc natiu.

Drimys winteri com a planta hospedadora

Esta espècie és l'única planta hospedadora del lepidòpter Ithutomus valdivianus de la família Yponomeutidae.

Usos

Corfa i fusta

La seua corfa, cridada corfa de Winter, és rica en taninos, que repelixen als insectes consumidors de fusta, i també conté grans cantitats de vitamina C, lo que va convertir al canelo en la primera font comercial d'este remei contra la malaltia del escorbuto.

La seua fusta, de color rojós i llaugera, té bells gravats. S'usa en mueblería i instruments musicals. No és durable a l'exterior perque la pluja contínua la danya. No s'utilisa molt com a llenya a causa del fum picante que despedix, pero sí té usos madereros en la confecció de taules de bona calitat o com reemplazante de baix cost del làrix en l'obtenció de tejuelas de durabilitat inferior.

Culinari

Els seus fruts es comercialisen com un condiment molt similar a la pebre. Per a això, el frut deu ser prèviament secat, abans de ser usat com una espècia, la qual es coneix com a pebre de Canelo, pebre Chilota, o pebre Mapuche.

Propietats mèdiques

El canelo ha segut largamente investigat en els laboratoris nacionals. Ya en l'any 1956, es va informar de varis estudis sobre la composició química i les seues propietats medicinals (Gautier, 1956).

Es tracta d'una planta en distints tipos de principis actius, entre ells la vitamina C, la que es troba en major cantitat en la corfa de l'arbre i alcança concentracions superiors als fruts del taronger i de la llima. Les propietats més destacades del canelo es poden atribuir principalment a l'oli essencial, encara que també el tanino i la Vitamina C tenen efectes cicatrizantes i desinfectantes. Estos efectes fan del canelo una valiosa ajuda en la curació de tot tipo de ferides.

També s'ha estudiat la propietat antibacteriana i es va conseguir demostrar "in vitro" un efecte contra el Staphylococcus aureus. A la presència de la vitamina C, s'atribuïx l'efecte antiescorbútico.

Per una atra part, com a indicació d'us extern, el canelo servix per a netejar ferides, especialment les que estan infectades. El Pare Zinn (1929) senyala sobre el canelo: "a l'exterior té un poder marcat per a deterger i netejar ràpidament les ferides".

Taxonomia

Drimys winteri va ser descrita per J.R.Forst. & G.Forst. i publicat en Characteres Generum Plantarum 84, t. 42, en l'any 1775. (29 Nov 1775)

Varietats acceptades

• Drimys winteri var. chilensis (DC.) A.Gray

Sinonímia

• Cortex winteranus Garsault
• Drimys aromatica Descourt. ex Baill.
• Drimys aromatique Descourt.
• Drimys chilensis DC.
• Drimys chilensis var. latifolia Miers
• Drimys granatensis Mutis ex L.f.
• Drimys magnoliaefolia Kunth ex Eichler
• Drimys paniculata Steud.
• Drimys polymorpha Spach ex Baill.
• Drimys punctata Lam.
• Drimys winterana Thell.
• Wintera aromatica Murray
• Winterana aromatica Sol. ex Foth.
• Winterana cortex Daléchamps

Drimys winteri adult d'uns 3 metros en bosc de renovales

Vore també

• Laurelia sempervirens (Llorer chilé, arbre sagrat del poble Huilliche)

Bibliografia

• «Drimys winteri en els jardins de Crarae, Escòcia». Dendrological Plant Image Gallery. Consultat el 27 de juny de 2009.
• Hokche, O., P. I. Berry & O. Huber. 2008. Nuev. Cat. Fl. Vas. Veneçola 1–860. Fundació Institut Botànic de Veneçola, Caracas, Veneçola.
• Macbride, J. F. 1938. Winteraceae, Flora of Peru. Publ. Field Mus. Nat. Hist., Bot. Ser. 13(2/3): 699–700.
• Smith, A. C. 1943. The American species of Drimys. J. Arnold Arbor. 24(1): 1–33.
• Zuloaga, F. O. 1997. Catàlec de les plantes vasculars de l'Argentina. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 74(1–2): 1–1331.

Enllaços externs

Drimys winteri en el Viccionari.

• J.R.Forst. & G.Forst. 1776. Char. Gen. Pl., ed. 2. 84.
• Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. 02 Jan 2011 [1]