Drosera peltata

Drosera peltata és una espècie de planta carnívora perenne pertanyent al gènero Drosera. Entre les droseras tuberosas, D. peltata té la major distribució, que inclou l'est i l'oest d'Austràlia, Nova Zelanda, la Índia, i la major part d'Àsia sudoriental.
Descripció
[editar | editar còdic]Les espècies tuberosas com a D. peltata han evolucionat per a viure en condicions de sequia d'estiu i estivan com un tubèrcul subterràneu latent. Si ben moltes formen rosetes, esta és una espècie erecta en una inflorescència simple o ramificada.[1]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Sol créixer en espais oberts, sense risc de gelades i lliures de maleza, en àrees de boscs en regeneració, en banquinas de pastura i màrgens de carretera. El sol tipo d'estes plantes és principalment argila fina o turba i substrats arenencs, que es conserven humits en hivern mentres que en estiu es mantenen secs. Esta espècie té una àmplia distribució en diverses formes que es donen naturalment en el sur, l'est i el suroest d'Austràlia, Tasmania, Nova Zelanda (en Northland), aixina com el surest asiàtic i la Índia.[2][1]
Cultiu
[editar | editar còdic]És una de les més fàcils de cultivar, característica que s'atribuïx a la seua naturalea tolerant sobre l'aigua i la temperatura. Requerix hiverns frescs i humits, que és la seua temporada de creiximent actiu i estius secs i casi tórridos per a que els tubèrculs latents no es podrixquen. Encara que pot soportar estius més humits.[1]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Va ser descrita per primera volta per Carl Peter Thunberg en 1797. Pel seu ampli i variat hàbit, D. peltata ha acumulat una série de sinònims i tàxons infraespecíficos, incloent varietats i subespecies. La majoria de les subespecies s'han reduït a la sinonímia, pero els dos tàxons que encara es consideren vàlits són D. peltata subsp. peltata, i D. peltata subsp. auriculata, que va ser nomenat originalment per James Backhouse i formalment descrita per Jules Émile Planchon en 1848 com Drosera auriculata i més vesprada reduït a una subespecie de D. peltata per John Barry Conn en 1981.[3] La subespecie auriculata encara es considera una espècie vàlida i separada per alguns experts. La principal diferència entre les subespecies impliquen la forma de la llavor i la pubescencia del sépal. Va ser publicat en Dissertatio botanica de Drosera, quam vènia exp. Facult. med. upsal. praeside Carol. Pet. Thunberg, ... 7–8. 1797.[4]
Drosera: tant el seu nom científic –derivat del grec δρόσος (drosos): "rocío, gotes de rocío"– com el nom vulgar –rocío del sol, que deriva del llatí ros solis: "rocío del sol"– fan referència a les lluentes gotes de mucílac que apareixen en l'extrem de cada full, i que recorden al rocío del matí.
peltata epítet latino que significa "forma d'escut", una referència a la forma dels fulls caulinares.[2]
- Drosera foliosa Planch.
- Drosera gracilis Hook.f. ex Planch.
- Drosera lobbiana Turcz.
- Drosera lunata Buch.-Ham. ex DC.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 D'Amato, Peter. 1998. The Savage Garden: Cultivating Carnivorous Plants. Tingues Speed Press: Berkeley, Califòrnia. pp. 152-157.
- ↑ 2,0 2,1 Salmon, Bruce. 2001. Carnivorous Plants of New Zealand. Ecosphere Publications.
- ↑ Schlauer, J. 2009. World Carnivorous Plant List - Nomenclatural Synopsis of Carnivorous Phanerogamous Plants [1] archivat en Wayback Machine.. Accessed online: 29 August 2009.
- ↑ «Drosera peltata». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 28 de febrer de 2013.
- ↑ Drosera peltata en PlantList
- ↑ «Drosera peltata». World Checklist of Selected Plant Families.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Drosera peltata.- Este artícul conté una traducció derivada de «Drosera peltata» de Wikipedia en inglés publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Drosera peltata» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.