Duria Antiquior
Duria Antiquior (en llatí, «Un Dorset més antic»), va ser la primera representació pictòrica d'una escena de vida prehistòrica basada en evidències fòssilés, un gènero hui conegut com paleoarte. La primera versió va ser una aquarela pintada en 1830 pel geólogo anglés Henry De la Beche basat en fòssils trobats per la paleontòloga Mary Anning en la regió de Dorset. L'aquarela original es troba hui en el National Museum Cardiff.
De la Beche va demanar a l'artiste Georg J. Scharf que imprimira còpies litogràfiques basades en la pintura, que va vendre a varis amics per a conseguir diners en benefici de Anning. Va ser la primera representació pictòrica d'una escena de temps profunt en ser publicada. Les impressions litogràfiques varen ser àmpliament difoses en círculs científics i usades posteriorment en propòsits educatius i de divulgació científica. Va servir com a influència per a moltes atres representacions que varen començar a publicar-se posteriorment tant en la lliteratura científica com a popular.
Motivació de la pintura i de la litografia
[editar | editar còdic]
Mary Anning era ben coneguda entre els principals geólogos i coleccionistes per la seua habilitat per a trobar peces fòssils importants de l'etapa jurásica prop de la ciutat de Lyme Regis, en la costa de Dorset, aixina com pels seus coneiximents i habilitats per a arreplegar-los i reconstruir-los.
La descripció científica realisada per William Conybeare d'alguns dels seus fòssils de reptils marins, inclós el primer esquelet d'ictiosaurio en ser reconegut com a tal, i els dos primers esquelets de plesiosaurio jamai trobats, havien creat sensació en els círculs científics. Part del mèrit es va deure al treball de l'ilustrador professional Georg Scharf, que havia realisat unes excelents litografia dels esquemes de Conybeare.[1]
William Buckland va reconéixer el mèrit de Anning en dos observacions clau sobre alguns fòssils estranys, coneguts com a pedres bezoar en eixa época. Primer, que a voltes estos apareixien en la regió abdominal dels esquelets de ictiosaurio, i segon, que freqüentment contenien espines de peix fosilizadas (i a voltes ossos de ictiosaurio menuts). D'això va deduir que les pedres bezoar eren en realitat heces fosilizadas, i va canviar la seua denominació per la de coprolitos. Este descobriment va conduir a Buckland a escriure vívidas descripcions de la cadena alimentícia del periodo Jurásico inferior, que a la seua volta varen motivar al geólogo Henry De la Beche, que havia treballat en Conybeare descrivint els fòssils de reptils marins, a crear una representació pictòrica de la vida en l'antic Dorset.[2][3]
A pesar del seu reconeiximent en els círculs científics, en 1830 Anning passava dificultats econòmiques per una crisis en Bretanya, i els llarcs i impredictibles periodos de temps entre troballes de fòssils importants que podien generar algun ingrés per a ella. Impressionat per la positiva reacció dels seus amics davant la seua aquarela original, De la Beche va decidir ajudar a Anning demanant a Georg J. Scharf que creara vàries còpies litogràfiques basades en la seua obra original, que va vendre als seus amics i colegues científics al preu de 2.10 lliures i donando la recaptació a Anning.[2][4]
Anteriorment a Duria Antiquior Georges Cuvier havia publicat dibuixos de cóm creïa que eren vàries criatures prehistòriques en vida, i Conybeare havia dibuixat una famosa caricatura de Buckland ficant el seu cap en un cau d'hienas prehistòriques en honor del seu conegut anàlisis de l'excavació en la cova Kirkdale, pero Duria Antiquior va ser la primera representació d'una escena del temps profunt mostrant una varietat de criatures prehistòriques interactuant entre elles.[4]
Composició de l'obra
[editar | editar còdic]La figura central representa a un gran ictiosaurio mossegant el coll d'un plesiosaurio. Un segon plesiosaurio està tractant de sorprendre a un cocodril en la vora, i un tercer està usant el seu llarc coll per a derribar a un pterosaurio que vola sobre l'aigua. Este émfasis en mostrar animals interactuant de forma violenta era típica del Periodo Regència, que De la Beche va traslladar en representar reptils marins.[1]
Varis dels ictiosaurios estan capturant peixos, que les seues escamas i espines s'havien trobat en els coprolitos, i un parell d'ells estan excretando les heces que es convertiran en coprolitos posteriorment. Ademés dels vertebrats, hi ha varis invertebrats incloent belemnites similars a calamars i un ammonites, representat surant en la superfície en la morfologia d'un argonauta actual. També hi ha closques buides de ammonites en el fondo de la mar, i alguns crinoideos, dels quals s'havien trobat bons fòssils en Lyme Regis.
Una de les característiques més cridaneres de la pintura és la seua divisió en nivells que mostra accions tant damunt com baix de l'aigua.[4] Açò és una tècnica coneguda com a vista d'aquari, de la que Duria Antiquior és el primer eixemple conegut. L'estil no seria comú fins a un parell de décades despuix.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 McGowan, Christopher (2001). The Dragon Seekers, Persus Publishing, pp. 9-24, 67-75. ISBN 0-7382-0282-7.
- ↑ 2,0 2,1 Rudwick, Martin J.S. (2008). Worlds Before Adam: The Reconstruction of Geohistory in the Age of Reform, The University of Chicago Press, pp. 154-159. ISBN 0-226-73128-6.
- ↑ Gordon, Elizabeth Oak (1894). The life and correspondence of William Buckland, D.D., F.R.S., John Murray, London.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Rudwick, Martin J.S. (1992). Scenes from Deep Clave: Early Pictorial Representations of the Prehistoric World, The University of Chicago Press, pp. 42-47. ISBN 0-226-73105-7.
- ↑ «Through the Looking Glass: The History of Aquarium Views and their Potential to Improve Learning in Science Classrooms». Science and Education. Consultat el 28 d'agost de 2009.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Duria Antiquior» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.