E.T., l'extraterrestre

Archiu:E.T. figure at Madame Tussauds London.jpg

E.T., l'extraterrestre

E. T., l'extraterrestre és una película nortamericana de ciència ficció de 1982 dirigida per Steven Spielberg, escrita per Melissa Mathison, protagonisada per Henry Thomas i distribuïda per Universal Pictures. La cinta està basada en un amic imaginari del propi director, creat despuix del divorç dels seus pares. En 1980, Spielberg va conéixer a Mathison i varen escomençar a desenrollar el història, despuix del proyecte estancat Night Skies.

La película, el rodage de la qual es va portar a terme entre setembre i decembre de 1981, en Califòrnia, de manera cronològica per a conseguir actuacions emocionals i més convincents, va tindre un presupost de 10.5 millons de dólars nortamericans i es va convertir en un èxit de taquilla. E. T. va ser la película més taquillera en el seu moment, superant, inclús, a Star Wars (1977) i solament una atra película dirigida per Spielberg li va furtar el mèrit: Parc Jurásico (1993).

Els crítics la varen aclamar com una història intemporal de l'amistat i la situen com la película de ciència ficció més gran alguna volta realisada, segons una enquesta del sitie web Rotten Tomatoes. Es reestrenó en 1985 i en 2002 per a celebrar el seu vigèsim aniversari, en plans i escenes adicionals modificades i en poca afinitat pel públic degut en gran part a l'artificial incursió i substitució per CGI de molts dels plans a on apareix l'extraterrestre.

En 1994, la cinta va ser inclosa en el National Film Registry de la Biblioteca del Congrés d'Estats Units per a la seua preservació, per ser cultural, històrica i estèticament significativa.

Sinopsis

Archiu:ET Communicator Cropped.jpg

Teléfon construït per E. T. per a cridar a casa

El film comença en Crescent City, Califòrnia, en un grup de botànics extraterrestres provinents d'una lluntana galàxia situada a 3 millons d'anys llum de la Via Làctea, que reunixen mostres de la vegetació de la Terra. Agents del govern d'Estats Units apareixen i els extraterrestres fugen en la seua nau espacial, deixant arrere a un dels seus en les seues presses. L'escena canvia a una llar en els suburbis de Califòrnia, a on un chiquet cridat Elliott (Henry Thomas) fa de sirviente del seu germà major, Michael (Robert MacNaughton), i els seus amics (K. C. Martel, Siguen Frye i C. Thomas Howell). Quan ell va per la pizza, Elliott descobrix a l'extraterrestre abandonat, qui fuig en prontitud. A pesar de l'incredulitat de la seua família, Elliott deixa dolces de Reese's Pieces en el bosc per a atraure-ho al seu dormitori. Ans que es vaja al llit, Elliott li advertix a l'extraterrestre imitant els seus moviments.

Al matí següent, Elliott fingix una malaltia per a evitar anar a l'escola i aixina poder jugar en l'extraterrestre. Eixa vesprada, Michael i la seua germana menor, Gertie (Drew Barrymore), coneixen a l'extraterrestre. La seua mare, Mary (Dee Wallace), sent sorolls i va a vore qué passa. Michael, Gertie i l'extraterrestre s'amaguen en el ropero, mentres Elliott assegura a la seua mare que tot està be. Michael i Gertie prometen mantindre a l'extraterrestre en secret de la seua mare. Decidint que es quedaran en el alienígena, els chiquets comencen a preguntar-se sobre el seu orige. Ell respon levitando unes boles que representen a la seua sistema solar, i demostra encara més els seus poders en reviure una planta morta.

Al sendemà en l'escola, Elliott comença a experimentar una conexió psíquica en l'extraterrestre. Elliott es comporta erráticament degut en part a l'intoxicació de l'extraterrestre per beure cervesa. Elliott llavors llibera les granotes en una classe de dissecció. Com l'extraterrestre mira a John Wayne besant a Maureen O'Hara en The Quiet Man, pel víncul psíquic, a Elliott li provoca que bese a una chica (Erika Eleniak) que li agrada d'igual manera.

L'extraterrestre deprén a parlar anglés per repetir lo que diu Gertie en resposta a lo que ella està veent en Sesame Street i, a instancia de Elliott, es malnomena sí mateixa com E. T. (per extraterrestrial) i després de vore una finestra, apunta cap a ella dient «E. T. flama a casa» aparentment alguna cosa trista. Conseguix l'ajuda de Elliott en la construcció d'un dispositiu per a cridar a casa, per mig de l'us del Speak & Spell, joguet electrònic educacional per a chiquets fabricat per Texas Instruments. Michael comença a notar que la salut de E. T. està deteriorant-se i que Elliott està referint-se a sí mateixa com nosatres. En Halloween, Michael i Elliott visten a E. T. com un fantasma per a que puguen aforar-se fòra de la casa. Elliott i E. T. van en bicicleta pel bosc, a on E. T. exitosament crida a la seua llar. Pero no obstant, al matí següent, Elliott desperta per a trobar que E. T. ha desaparegut, i torna a la seua llar en la seua afligida família. Michael troba a E. T. morint en el bosc, i l'extraterrestre pren de la mà a Elliott, qui també està morint. Mary comença a esglayar-se quan ella descobrix la malaltia del seu fill i a l'extraterrestre agonizante, abans els agents del govern que havien invadit la casa.

Els científics creen una instalació mèdica en la casa, colocant en quarantena a Elliott i a E. T. Primer E. T. està estable i Elliott es mor, pero despuix Elliott es recupera i E. T. mor. El víncul entre E. T. i Elliott desapareix quan E. T. mor. Elliott es queda solament en l'extraterrestre immòvil, quan es dona conte de que una flor morta, la planta que E. T. prèviament havia revixcut, torna a la vida. E. T. es reanima i li revela que la seua gent està retornant. Elliott i Michael furten una camioneta en la que E. T. havia segut guardat i es produïx una persecució, unint-se Elliott i E. T. en els amics de Michael en un intent d'evadir a les autoritats en una bicicleta. De sobte front a un atzucac, ells escapen en l'us de la telequinesis de E. T. per a alçar-se en l'aire montats en la bicicleta i fugir cap al bosc. Parat prop de la nau espacial, el cor de E. T. s'allumena a mida que es prepara per a retornar a la seua llar. Mary, Gertie i Keys (Peter Coyote), un agent del Govern, apareixen. E. T. diu adeu a Michael i a Gertie, i abans d'entrar en la nau espacial, li diu: «Sempre Estaré Ací», apuntant en el seu dit lluent a la front de Elliott, després E. T. puja a la nau espacial per a retornar al seu planeta, el qual està a 3 millons d'anys llum de la Terra. Per això la nau poc despuix de desapegar s'allunta a una velocitat major a la de la llum com un taquión, deixant una estela d'arc iris en el cel.

Repartiment

• Henry Thomas com Elliott Taylor, un chiquet de 10 anys que viu en la seua mare, el seu germà major i la seua germana chicoteta en un veïnat suburbà. A lo llarc de la película, Elliott és un chiquet curiós, sensible i en una gran imaginació. La seua vida canvia quan descobrix a E.T., un extraterrestre que s'ha perdut en la Terra, i decidix amagar-ho i cuidar-ho. A mida que es desenrolla la relació entre Elliott i E.T., es convertix en una espècie d'amic propenc i protector per al alienígena, desenrollant un víncul emocional que també li permet compartir sentiments i pensaments en E.T. A lo llarc de la película, Elliott demostra una gran valentia, empatia i llealtat, i a mida que el història alvança, el seu personage passa per un procés de maduració. La relació de Elliott en E.T. també simbolisa l'amistat, l'inocència i el poder de la conexió emocional.

Pat Welsh com E.T., una criatura menuda, de pell arrugada, ulls grans i una llum en el seu pit. E.T. és inteligent, amable i té una naturalea curiosa. En ser deixat arrere per la seua nau espacial, es troba perdut en la Terra. A pesar del seu aspecte estrany, és benevolente i desenrolla una profunda amistat en Elliott. A lo llarc de la película, E.T. demostra gran empatia i un fort desig de retornar a la seua llar, mentres crea un víncul emocional en Elliott i la seua família.

• Robert MacNaughton com Michael Taylor, el germà major de Elliott. Un adolescent que, al principi, es mostra una miqueta escèptic i preocupat per les travesuras del seu germà menut. No obstant, a mida que alvança la película, es convertix en un respal clau per a Elliott en el seu esforç per protegir a E.T. de les autoritats.
• Drew Barrymore com Gertie Taylor, la germana chicoteta de Elliott. Gertie és una chiqueta curiosa, inocent i adorable, que ràpidament es encariña en E.T., despuix de conéixer-ho. Encara que és menuda, Gertie juga un paper important en la protecció i conte de E.T., demostrant una gran tendrea i amor cap a l'extraterrestre.
• Dee Wallace com Mary Taylor, la mare de Elliott, Michael i Gertie.
• Peter Coyote com Keys, un agent del govern. És un personage misteriós que, a lo llarc de la película, busca capturar a E.T. en acabant de que l'extraterrestre siga descobert en la Terra. Encara que al principi sembla ser una figura autoritària i freda, en el temps es revela que el seu interés en E.T. no és malintencionat, sino que està motivat per la fascinació científica i el desig d'estudiar a l'extraterrestre. El seu personage simbolisa la figura de el "home de ciència" que busca comprendre lo desconegut.
• K.C. Martel com Greg, un dels amics de Elliott.
• Siguen Frye com Steve, un dels amics de Elliott.
• C. Thomas Howell com Tyler, un dels amics de Elliott.
• Erika Eleniak com una companyera de classe de Elliott.

Despuix de treballar en Cary Guffey en Trobades en la tercera fase (1977), Spielberg va tindre clar que volia repetir l'experiència de rodar en chiquets en E. T. Més de trescents chiquets es varen presentar al càsting per a interpretar als protagonistes de l'història. Va ser Robert Fisk qui va propondre a Henry Thomas per al paper protagoniste i, encara que es va presentar disfrassat d'Indiana Jones, l'actor no va fer una bona prova. Pero llavors va recordar la mort del seu gos i va escomençar a plorar. Va ser eixe acte improvisat lo que va fer que Spielberg triara a Henry per a interpretar a Elliot. Per al paper de Michael, Robert MacNaughton audicionó fins a huit voltes. Inclús, algunes junt a aspirants per a interpretar al seu germà major en la ficció. Drew Barrymore va impressionar al director en assegurar-li que ella dirigia una banda de punk en sis anys i va decidir que ella seria Gertie. Curiosament, este rodage va convéncer a Steven Spielberg de que estava llest per a ser pare.

La vella Pat Welsh fumava dos paquets de cigarrets al dia mentres vivia en Marin County (Califòrnia). La seua veu va agradar al creador d'efectes sonors de la película, Ben Burtt, i varen doblar a l'entranyable extraterrestre en nou hores i mija. Pel seu treball li varen pagar 380 dólars. Pero varen decidir que utilisar sons d'atres setze persones i animals més per al personage de E. T.: a Spielberg, a Debra Winger, a l'esposa de Burtt dormint, a un professor de cine d'Universitat del Sur de Califòrnia eructando, a mapaches, a llúdries de mar i a cavalls.

Spielberg considerava que resultaria poc natural que actors interpretaren als doctors que salven a l'extraterrestre pels tecnicismes mèdics. Per això, va decidir contractar a meges reals del USC Medical Center.

Harrison Ford feya un cameo en la película com a director de Elliot. En l'escena, Ford reprende a Elliot i la cadira del chiquet escomença a levitar. Mentrestant, E. T. estava levitando el seu equip de teléfon fins a l'escala en Gertie. Pero Spielberg va decidir no incloure esta escena en la película.