Anar al contingut

Levitación

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Levitación
Gravat de el XVIII que mostra a sant José de Cupertino en una de les seues levitación.

Es denomina levitación a l'efecte pel que un cos o objecte es troba en suspensió sense mediació d'un atre objecte físic en contacte en el primer que sustente al que levita o "flota", tot això baix efectes de la gravetat; o també el fenomen no ordinari que consistix que un cos s'alce sobre la terra, mantenint-se en l'aire sense respal natural. És dir, la persona es queda suspesa en l'aire sense cap ajuda d'un tercer.

Levitación i l'Iglésia Catòlica

[editar | editar còdic]

En moltes tradicions místiques i religioses, es considera que una persona "iniciada" pot levitar.

En especial, el catolicisme considera la levitación com un fenomen no ordinari que consistix que un cos s'alce sobre la terra, mantenint-se en l'aire sense respal natural. En la mística cristiana, rep el nom d'èxtasis ascensional, i de marcha extática quan el cos sembla desplaçar-se sense tocar el sol. En els estudis realisats pels bolandistas se senyalen testimonis d'alguns casos d'levitación en l'història del cristianisme: Sant Josep de Cupertino, Sant Francisco d'Assís, Sant Tomás d'Aquino, Sant Dumenge Savio, Santa Catalina de Siena, Sant Felipe Neri, San Pedro d'Alcántara, Sant Francisco Javier, Sant Teresa de Jesús, Sant Joan de la Creu, Sant Esteban I d'Hongria. En tot, el cas de José de Cupertino és, sense dubtes, el primer de tots pel caràcter conspicuo d'esta manifestació.[1] L'Iglésia ha explicat este fenomen com una anticipació del dò d'agilitat pròpia dels cossos gloriosos. Per regla, li levitación mística es verifica mentres el pacient està en èxtasis i, si el cos s'eleva una miqueta, es diu èxtasis ascensional; si s'eleva a gran altura, rep el nom de vol extático; i si comença a anar veloçment a ras de el sol, pero sense tocar-ho, es diu marcha extática.[2]

En l'Ocultisme

[editar | editar còdic]

En el context de l'ocultisme, es diu: La teoria de la levitación es descriu com el situar-se en un estat mental en el que una persona és abstracta i espiritual en relació en el món material o físic en el que es troba. Quan el pensament abstracte o espiritual, d'levitación en este cas, creix fins a ser lo suficientment fort, l'observació abstracta es convertix en física i concreta. Açò permet a la persona que se soporte en lo que uns atres veuen com normalment abstracte i imaginari. Per al levitador, el fenomen és tan real com la terra és per als demés.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Vore: Royo Marín (1968). Teologia de la perfecció cristiana, Madrit: Biblioteca d'Autors Cristians.
  2. Els fenomens sobrenaturals

Vore també

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]