Levitron
Archiu:Levitron-levitating-top-demonstrating-Roy-M-Harrigans-spin-stabilized-magnetic-levitation.ogv
Levitron és una marca de joguets i regals en els mercats de Ciència i Educació propietat en Estats Units de Creative Gifts Inc. and Fascination Toys & Gifts. El giroscopi Levitron és un joguet comercial que demostra el fenomen de levitación conegut com levitación magnètica estabilisada per rotació (in). Existixen inclús atres versions de globos terráqueos que suren i rotan, una nau espacial, un Beetle de VW, i fins a fotos que suren utilisant el mateix mecanisme.[1] 750.000 unitats varen ser venudes en Estats Units entre 1994 i 1999.[2]
El dispositiu
[editar | editar còdic]Consistix bàsicament d'una peonza o trompa magnètic permanent que gira levitando sobre una base també magnètica de forma anular. Açò ho transforma en una espècie de giroscopi. Per a compensar la força de gravetat i la força magnètica contraposta, posseïx anells a modo d'contrapeso que deuen colocar-se pacientment fins a conseguir un equilibri determinat. Per a conseguir una perfecta estabilisació en el procés d'levitación, existixen paràmetros funcionals, com el pes i la velocitat de rotació de la peonza, els quals són fonamentals per a conseguir un bon equilibri i conseguir la levitación. Amprant els principis del camp magnètic i l'estabilisació giroscòpica, Levitron ensenya cóm conseguir la levitación de la seua peonza mostrant una série de passos interactius.
L'estabilisació de rotació de la peonza que levita, paulatinament sofrix una natural i gradual pèrdua a la seua volta en la velocitat, de modo que el fenomen de la levitación, en esta forma natural, dura un determini de quatre minuts, a menos que se li proveïxca una energia externa que ajude a sostindre la rotació, la qual cosa és possible utilisant el Levitron Perpetuator.
Per a poder conseguir la levitación, es pot ajudar en una coberta plàstica transparent que es coloca damunt de la gran base magnètica, la peonza es fa girar sobre eixa coberta en un registre mig de 25 a 50 rotacions per segon (1500-3000 RPM). Si la velocitat de rotació és massa llenta, la peonza caurà damunt i s'esgolarà cap a un costat; si en canvi és massa ràpida, no s'orientarà per a seguir al fluix magnètic, llavors es mourà i s'esgolarà. ya que pot ser difícil fer girar la peonza ràpidament en la mà, existix la possibilitat de fer-la girar en un dispositiu alimentat a piles que li dona l'impuls inicial per a fer-la girar per mig de l'impuls d'un motor elèctric. Després, la coberta plàstica transparent es deu alçar a mà llentament fins que, si les condicions de pes i velocitat són correctes, la peonza s'alce i levite sobre ella conseguint el punt d'equilibri mecànic.
A la peonza se li deuen colocar suplements de pes en alfardons de diferent tamanys i preus que vénen junt en el kit. Si és massa pesat no s'alçarà sobre la coberta plàstica i si és massa llauger volarà cap a dalt i després s'anirà a un costat.[3]
Despuix d'alguns minuts, la peonza cau quan la fricció de l'aire la retarda per baix de la velocitat crítica. La temperatura i corrents d'aire, la vibració del terreny, i les interrupcions de la font d'energia també alteren el delicat equilibri necessari per a conseguir l'estabilitat de la peonza. Versions més costoses de laboratori poden sostindre la levitación de la peonza en forma indefinida, mantenint activament la rotació de la mateixa compensada per artificios de la rotació. Els fabricants del Levitron han desenrollat un “Perpetuator”, que es coloca baix del Levitron i que envia impulsos magnètics adicionals. La força adicional impulsa a la peonza per a fer-la girar lo suficient com per a mantindre una velocitat constant. En una velocitat constant, i en el Levitron nivellat perfectament, la peonza de Levitron pot girar per periodos de temps molt més llarcs.
Història de la companyia
[editar | editar còdic]Invenció i paleses
[editar | editar còdic]El dispositiu que més alvance va ser cridat Levitron va ser inventat i patentat originalment per l'inventor Roy Harrigan de Vermont. Un empresari de Seattle, es va trobar en que la palesa estava en procés i en vies d'intentar perfeccionar una peonza que levitaba. En eixe intent varen demanar prestat el prototip de Harrigan, analisant la seua física en l'ajuda del seu pare en la qual cosa va treballar en Els Àlbers National Laboratory of USA (del United States Department of Energy), llavors va registrar com a pròpia una palesa de la millora.[4]
Pleit de la marca registrada
[editar | editar còdic]Dos individus varen crear en Nou Mèxic una companyia anomenada “UFO” per a posar el Levitron segons els térmens d'un acort verbal en societat en Hones' company, Creative Gifts, Inc.[4] Els esforços en formalisar l'acort escrit varen ser causa d'un futur enfrontament.[2] en acabant de que els directors de UFO deprengueren sobre l'invenció anterior del dispositiu de Harrigan, i redissenyaren el seu website per a acusar a Hones de furtar l'invenció de Harrigan.[4] Creative Gifts, a la seua volta, va demandar en la cort de districte d'Estats Units de Nova Mèxic contra UFO i als seus amos com a infracció de la marca registrada. En el juí i en l'apelació del dècim circuit (Creative Gifts, Inc. v. UFO, 235 F.3d 540 (10th Cir. 2000) (Nou Mèxic)). Les demandes de la marca registrada de Creative Gifts varen ser mantingudes, i totes les contradenuncias de UFO varen ser rebujades en acabant de que UFO s'havia estat representant com el favorable demandat com pro es, va ser sancionat per la cort per a l'abús del descobriment. L'apelació de la cort, observant que UFO havia somés un escrit que s'obria de la pàgina-un sense citacions a l'expedient o a la discussió de la llei rellevant, va comentar en la seua decisió, ells es varen retirar per sí mateixos.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Elizabeth Corcoran. «[1]», Forbes.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Martin B. Paskind. «[2]», Albuquerque Journal.
- ↑ Michael V. Berry. «Levitron Physics: Frequently Asked Questions About the Levitron». Conversation for Exploration. Archivat des d'el original, el 9 de novembre de 1996.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Rod Driver. «[3]», Providence Journal.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Levitron» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.