EISCAT

EISCAT

Radar EISCAT en Svalbard.

Radar EISCAT en Kiruna (diàmetro 32m).

EISCAT és l'acrònim en idioma anglés de European Incoherent Scatter Scientific Association (Associació Científica Europea de Radars de Dispersió Incoherent). Opera tres sistemes de radar de dispersió incoherent, a 224 MHz, 931 MHz en el nort d'Escandinavia i un a 500 MHz en Svalbard, usats per a estudiar l'interacció entre el Sol i la Terra com ha segut revelat en alteracions en l'ionosfera i magnetosfera. En les instalacions de Ramfjordmoen (prop de Tromsø, Noruega ), també opera un calfador ionosférico. Té estaciones receptores ubicades en Sodankylä (Finlàndia) i Kiruna (Suècia). La sèu de EISCAT també es troba en Kiruna.

Marque teòric

Història

En 1973, la proposta EISCAT - que va ser planejat originalment per a França, Alemània i els tres països nòrdics - semblava moribunda. Llavors, el físic galés Granville Beynon es va involucrar i en 1975 es va firmar l'acort en el Regne Unit com a membre. La proposta d'adheriment originalment havia segut rebujada pel comité de SRC com no apropiada. Beynon, no obstant, va convéncer a la Junta per a revocar la decisió de la comissió i, com a resultat dels seus esforços, centenars de científics europeus han tingut l'oportunitat d'utilisar el radar ionosférico més alvançat del món.

Lloc EISCAT

Un lloc de transmissió EISCAT que consistix en un sistema d'UHF i un sistema VHF.

Instalació de calefacció ionosférica

Artícul principal → Calfador ionosférico.

EISCAT ademés posseïx una instalació de calefacció ionosférica que inclou Dynasonde. Esta instalació està situada al costat dels radars de dispersió incoherent UHF i VHF.El calfador s'utilisa per a experiments de modificació ionosférica aplicant transmissions d'alta potència d'ones electromagnètiques d'alta freqüència per a estudiar els paràmetros del plasma en l'ionosfera. El nom Calefacció deriva del fet de que estes ones electromagnètiques d'alta potència, que es transmeten en l'ionosfera en antenes d'alt guany, calfen els electrons i per lo tant modifiquen l'estat de plasma. Per a crear la turbulència del plasma, les freqüències de transmissió tenen que estar prop de les resonàncies de plasma, que són de 4 a 8 MHz.

Financiamiento

EISCAT és finançat i operat per instituts d'investigació i consells d'investigació de Noruega, Suècia, Finlàndia, Japó, China, Regne Unit, França i Alemània.

Capacitat de detecció en òrbita

En 2010 es va iniciar un esforç de detecció d'objectes en òrbita que pogueren colocar en perill a la Terra. Per a poder observar objectes en òrbites baixes – a tan sol uns pocs centenars de quilómetros d'altitut – s'utilisaran els radars d'investigació operats per l'Associació Científica Europea de Radars de Dispersió Incoherent (EISCAT) en Suècia i Noruega, i pel Observatori Chilbolton en Hampshire, Regne Unit.

EISCAT 3D

EISCAT està planejant la construcció d'un radar de dispersió pròxima generació capaç de proporcionar control 3D de l'atmòsfera i l'ionosfera. En 2008, el Fòrum Estratègic Europeu sobre Infraestructures d'Investigació seleccionat EISCAT 3D per a la seua "Full de ruta 2008 per a les infraestructures europees d'investigació a gran escala per als pròxims 20-30 anys." La producció sobre una base modular començarà en 2015 i algunes de les instalacions seran molt grans, en més de 30.000 elements d'antena individuals.

Trivia

En 2008, Doritos es va embarcar en una campanya de avisaje "extraterrestre", lliteralment radiando un anunci de 30 segons per als chips de tortilla marca Doritos a un sistema solar a 42 anys llum de distància. Este proyecte es va realisar en colaboració en el Centre Espacial EISCAT en Svalbard. El concurs "You Make It, We'll Play It" ("Tu ho fas, nosatres ho transmetem") va elegir l'anunci guanyador que es va transmetre el 12 de juny de 2008. Dit anunci va ser transmés cap a una estrela lluntana, en la constelació de l'Orsoa Major, que és orbitada per planetes que podrien albergar vida

El 9 de decembre de 2009, va aparéixer en el cel de Noruega una espiral blava que va ser atribuïda a l'acció de EISCAT. No obstant, el fenomen avistar era en realitat el llançament d'un missil rus R-30 Bulava estabilisat per rotació, des del submarí nuclear Dmitry Donskoi.