Ebolavirus
El virus de l'Ébola[1] (Ebolavirus)[2] és un gènero de virus de la família Filoviridae que es va detectar per primera volta en algunes regions d'Àfrica. La malaltia que produïx una febra hemorrágica viral de la mateixa categoria que la febra de Marburg, la febra de Lassa i la febra del dengue. És el patógeno causant de la malaltia de l'Ébola, una malaltia infecciosa molt greu que afecta als sers humans.
Este nom prové del ric Ébola (en la República Democràtica del Congo, antiga Zaire), a on va ser identificat per primera volta en 1976 durant una epidèmia en elevada taxa de mortalitat.[3][4]
El brot d'ébola de 2019 en la República Democràtica del Congo va ser declarat com a emergència de salut pública d'interés internacional per l'Organisació Mundial de la Salut (OMS).[5]
En maig de 2026, la República Democràtica del Congo va declarar un nou brot d'ébola en la província d'Ituri, en decenes de morts i centenars de casos sospitosos; les autoritats sanitàries varen advertir ademés del risc de propagació transfronterizo.[6]
Virología
[editar | editar còdic]La família Filoviridae compartix moltes característiques en les famílies Paramyxoviridae i Rhabdoviridae, totes incloses en l'orde Mononegavirales. El virus de l'Ébola no presenta reaccions serológicas creuades en el virus de Marburgo. Açò permet la seua identificació serológica.[7]
Morfologia
[editar | editar còdic]Tant el Ebolavirus com el Marburgvirus són virus pleomórficos (de morfologia variable), que els seus viriones solen presentar formes filamentosas (d'ahí la seua catalogació com «filovirus»; vejau image) que poden alcançar grans llongituts (fins a 14 000 nm); no obstant, presenten un diàmetro prou uniforme (aproximadament 80 nm).[8]
El genoma del virus consistix en una molècula única de ARN monocatenario llineal de polaridad negativa (19,1 kb) que té l'informació codificada per a sèt proteïnes estructurals que formen el virión. El virión està constituït per un nucleoide proteic en forma tubular (20-30 nm de diàmetro) rodejat per una cápsida helicoidal (40-50 nm), recoberta a la seua volta per una membrana regularment espiculada, la seua envoltura viral, estructuralment integrada per una única glicoproteína viral.[9]
El nucleoide està constituït per dos tipos de proteïnes: la proteïna NP, la funció de la qual és estructural, i la proteïna L, una ARN polimerasa. La cápsida es conforma per vàries proteïnes: proteïna P, VP30 (proteïna que li permet desdoblarse dins d'una cèlula hospedadora), VP35, VP24 i VP40. Les proteïnes VP24 junt en la VP40 formen una matriu que manté units el nucleoide en la cápsida (nucleocápsida viral).[9]
Transmissió
[editar | editar còdic]El virus de l'Ébola es transmet entre humans a través del contacte físic propenc i directe en decorreguts corporals infectats, dels quals els més infecciosos són la sanc, les heces i la bossada.cita requerida
El virus de l'Ébola també s'ha detectat en la llet materna, l'orina i el semen. En un home convalescent, el virus pot persistir en el semen durant a lo manco 70 dies, encara que un estudi sugerix una persistència de més de 90 dies.
La saliva i les llàgrimes també poden implicar algun risc. No obstant, els estudis que senyalen el caràcter infecciós d'estos decorreguts corporals adicionals són extremadament llimitats sobre el tamany de la mostra, per lo que els seus resultats no són concloents. En estudis sobre la saliva, el virus es va detectar sobretot en pacients que es trobaven en un estat alvançat de la malaltia. El virus viu sancer mai s'ha aïllat en la suor.
El virus de l'Ébola també pot transmetre's indirectament per contacte en superfícies i objectes contaminats. El risc de transmissió a partir d'estes superfícies és baix i pot reduir-se encara més si s'apliquen procediments adequats de neteja i desinfecció.[10]
Síntomes
[editar | editar còdic]Els síntomes a sovint comencen en febra, mal de cap sever, dolor, debilitat general, dolor abdominal, diarrea i bossades. Els síntomes tardans inclouen hemorràgies (internes i externes), insuficiència orgànica, i moltes voltes, la mort.[11]
Vacuna
[editar | editar còdic]Una vacuna experimental contra l'ébola ha segut comprovada en un 100 % de provabilitat per l'OMS, la vacuna es diu rVSV-ZEBOV, es va realisar un ensaig en 11 841 persones durant el 2015, 5837 persones varen rebre la vacuna, les quals no varen presentar cap síntoma del virus. L'ensaig va ser liderat per l'OMS, junt en el Ministeri de Salut de Guinea, Medecins sans Frontieres (Meges sense Fronteres) i l'Institut Noruec de Salut Pública, en colaboració en atres socis internacionals. «Si ben estos resultats convincents apleguen massa vesprada per a aquells que varen perdre la vida durant l'epidèmia d'ébola en Àfrica Occidental, mostren que quan el pròxim brot d'ébola aplegue, no estarem indefensos», va dir Marie-Paule Kieny, Subdirectora General de Salut de l'OMS, Sistemes i Innovació, i autora principal de l'estudi.[12]
Vore també
[editar | editar còdic]- Malaltia pel virus de l'Ébola
- Epidèmia d'ébola de 2014-2016
- Febra hemorrágica viral
- Ensamblage supramolecular
- Marburgvirus
- Coronavirus
- Ebolavirus Zaire
- Virus Ebola-Reston
Fonts
[editar | editar còdic]- Este artícul inclou text de Octavio Arce reproduït en autorisació de la seua treball.
- Echevarría, J. M.; i Herrera Calvet, I. (2000): «Infeccions causades per filovirus», en Farreras-Valentí, P.; i Rozman, C. (2000): Medicina interna (2) 331: pp. 2864-2867. Madrit (Espanya), 2000.
- Este artícul inclou proves mèdiques comprovades per la WHO (World Health Organization).
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Ébola, escritura adequada», artícul en el lloc web Fundéu. Consultat el 12 d'agost de 2014.
- ↑ «Malaltia pel virus de l'Ébola». Organisació Mundial de la Salut.
- ↑ «¿Per qué és tan letal el virus Ébola?». Consultat el 8 d'agost de 2014.
- ↑ «Qué és el virus de l'Ébola i cóm es prevé». Archivat des d'el original, el 12 d'octubre de 2014. Consultat el 10 d'octubre de 2014.
- ↑ «L'OMS declara l'ébola "emergència de salut pública" mundial» (en és). ELMUNDO. Consultat el 18 de juliol de 2019.
- ↑ Disha Mishra and Akanksha Khushi. «WHO declares Ebola outbreak in Congo, Uganda an emergency of international concern».
- ↑ «Ébola de principi a fi. Manipulació i Tractament» (en és-és). 3Ciències. Consultat el 18 de juliol de 2019.
- ↑ Klenk, Hans-Dieter (2004). [1], Wymondham, Norfolk: Horizon Bioscience. ISBN 0954523237.
- ↑ 9,0 9,1 «Filovirus» (en és). EMEI. Consultat el 18 de juliol de 2019.
- ↑ «el%20Ebola%20es,la%20orina%20i%20el%20semen. Lo que sabem de la transmissió del virus del Ebola entre humans» (en és).
- ↑ «seus-sintomas ¿Qué és l'ébola i quins són els seus síntomes?» (en és). El Financer. Consultat el 18 de juliol de 2019.
- ↑ «L'OMS ya dispon d'una vacuna contra l'ébola, accessible en 2017» (en és). Redacció Mèdica. Consultat el 18 de juliol de 2019.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Informació sobre el virus en el lloc web Virus de l'Ébola.
- Virus de l'Ébola, artícul en el lloc web Ébolavirus 2014.
- «Virus de l'Ébola», artícul en espanyol en el lloc web MedlinePlus.
- Una vacuna experimental contra l'ébola
- Genoma de Filoviridae ebolavirus (versió G3683/KM034562.1/eboVir3), via UCSC Genome Browser
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ebolavirus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.