Anar al contingut

Ecúmene

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Herodotus world map-es.svg
Reconstrucció del mapa de l'ecúmene d'Heródoto, cap a 450 a. C.

La ecúmene (del grec οἰκουμένη, oikuménē, «[terra] habitada»)[1] és el conjunt del món conegut per una cultura. Generalment es distinguix com aquella porció de la Terra permanentment habitada, en contraposició al anecúmene o àrees deshabitades o temporalment ocupades.

Història del terme

[editar | editar còdic]

Durant el periodo helenístico, ecúmene feya referència a la part de la Terra que estava habitada, ya fòra per tota la humanitat o solament per un subconjunt d'esta. En freqüència es referia a les terres habitades pels grecs, excloent aquelles que estaven ocupades pels bàrbars. En el domini de Roma, ecúmene es va amprar generalment per a aludir a l'Imperi en la seua totalitat.

En el Nou Testament el terme pot fer referència tant al món actual com al futur regne de Crist:

5 Οὐ γὰρ ἀγγέλοις ὑπέταξεν τὴν οἰκουμένην τὴν μέλλουσαν, περὶ ἧς λαλοῦμεν· 5 Perque no va subjectar als àngels el món venidor, sobre el com estem parlant;

En la lliteratura del Imperi Romà d'Orient es reflectix l'us grecorromano, pero per influix del cristianisme s'inclou als pobles fora del domini imperial a on hi ha iglésies o comunitats cristianes.

Esta accepció de ecúmene va ser incorporada per l'us eclesiàstic; per això, els concilios de tota l'Iglésia varen ser cridats ecuménicos i el Patriarca de Constantinopla va tindre el títul de Patriarca ecuménico. Esta alusió a l'universalitat és la raïl del modern concepte d'ecumenisme.

Ecúmene en la ficció

[editar | editar còdic]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. (1996) «οἰκέω», Diccionari Manual Grec: grec clàssic-espanyol, Vox: Spes, p. 419.
    οἰκέω -ῶ habitar, morar [...] || V estar habitat (ἡ οἰκουμένη, la terra habitada, l'Hélade, l'imperi romà, l'univers).
  2. Plantilla:Bíblia
  3. de Pina-Cabral, J. (2014). «Lusotopy as ecumene», Eriksen, T.H.; Garsten, C.; Randeria, S. (ed.). Anthropology now and next: Essays in honor of Ulf Hannerz, New York: Berghahn, pp. 241-263. ISBN 978-1-78238-449-6. Vore també ací: [1]


Referències

[editar | editar còdic]