Echinocereus nicholii
Echinocereus nicholii, coneguda comunament com alicoche del Desert Sonorense o cholla barbona,[1] és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Echinocereus, dins de la família Cactaceae. Es distribuïx des del sur d'Arizona (Estats Units) fins al noroest de Mèxic, específicament en l'estat de Sonora.
Descripció
[editar | editar còdic]Echinocereus nicholii és una espècie de cactus que creix formant grups grans i poc compactes, en fins a 30 brots que sorgixen des de la base. Els tallos són cilíndrics i erectos, en una altura de 30 a 60 cm i una gruixa de 5 a 7,5 cm.[2]
Posseïx entre 10 i 13 costelles llaugerament tuberculadas. En elles s'ubiquen areolas en espines llargues, de color blanc vítreo o groc dorat transparent. Entre elles es distinguixen de 2 a 6 espines centrals (a voltes fins a 11) rectes, rígides i fortes, a on l'inferior alcança de 5 a 6,2 cm de llongitut. Ademés, presenten de 8 a 12 espines radials (en ocasions fins a 18), més curtes i esteses, en una llongitut de 0,8 a 1,2 cm.
Les flors apareixen en la mitat superior dels tallos. Tenen forma acampanada i un color que varia del rosa intens al roig sanc. Medixen entre 5 i 6,2 cm de llarc i diàmetro. Els fruts són ovoides, verts en el seu desenroll i rojos en madurar, en espines caduques que es desprenen en madurar el frut.[3]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L'àrea de distribució nativa d'esta espècie comprén des del sur d'Arizona (Estats Units) fins al noroest de Mèxic, específicament en l'estat de Sonora.[4]
Es desenrolla principalment en el bioma desértico o de xara seca, a altituts que oscilen entre els 300 i 900 metros sobre el nivell de l'mar. Creix en ales calcáreas, granítiques i basálticas.[5]
Sol ser més numerosa en ales orientades al nort i creix junt en espècies superficialment similars com Carnegiea gigantea, Ferocactus emoryi, Cochemiea grahamii, Cylindropuntia acanthocarpa i Stenocereus thurberi.[6]
Taxonomia
[editar | editar còdic]La primera descripció d'esta espècie va ser com Echinocereus engelmannii var. nicholii, publicada en 1944 pel botànic nortamericà Lyman David Benson en la revista científica Proceedings of the Califòrnia Academy of Sciences, ser. 4, 25: 258.[7]
Més vesprada, el botànic nortamericà Bruce Dona-li Parfitt la va elevar a la categoria d'espècie, per lo que va passar a cridar-se Echinocereus nicholii. Va registrar estos canvis en la revista científica Phytologia 63: 157, publicada en 1987.[4]
- Echinocereus: nom genèric format a partir de les paraules llatines ĕchīnus (que significa ‘erizo’) i cereus (que es traduïx com 'vés-la' o 'ciri'), en alusió als tallos curts, columnars i espinosos que presenten les espècies d'este gènero.[8]
- nicholii: epítet específic otorgat en honor al biòlec nortamericà Andrew Alexander Nichol (1895-1961), qui va descobrir l'espècie.[9][10]
Estat de conservació
[editar | editar còdic]En la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN, l'espècie està classificada com de “Preocupació Menor (LC)” i no es coneixen amenaces importants per a la conservació d'esta espècie. No obstant, la mineria afecta a una menuda part de la seua àrea de distribució.[5]
Usos
[editar | editar còdic]Echinocereus nicholii es cultiva principalment com planta ornamental i es pot reproduir per llavors o esquejes. És ideal per a tests i creix be en sols minerals ben drenados en poca matèria orgànica, preferiblement llaugerament àcits. Es beneficia de sols en aporte de calcio.
El creiximent és llent, pero es pot accelerar proporcionant suficient aigua, calor i fertilisant líquit diluït durant la temporada de desenroll actiu.
Per a un bon desenroll i floració, requerix exposició a ple sol o, en interiors, de 4 a 6 hores de llum directa diària. Necessita rec moderat i excelent drenage, ya que és sensible a l'excés d'humitat. Resistix baixes temperatures de -8 a -12 °C per periodos curts, pero per al seu cultiu segur es recomana mantindre-ho per damunt de 5 °C durant l'hivern i permetre la seua entrada en dormancia suspenent rec i abonament.
Requerix transplant cada dos anys i tests grans i poc profundes en substrat poroso. És relativament resistent a malalties fúngicas, encara que l'excés d'humitat aumenta el risc.[6]
Galeria
[editar | editar còdic]-
Planta en el seu hàbitat -
Porte de la planta
-
Detall de les espines
-
Planta en capolls florals
-
Planta en floració
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Alicoche del Desert Sonorense (Echinocereus nicholii)» (en és-mx). EncicloVida. Consultat el 2025-11-11.
- ↑ «nicholii». www.echinocereus.com. Consultat el 2025-11-11.
- ↑ Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). (en alemà), Ulmer, p. 200. ISBN 978-3-8001-4573-7.
- ↑ 4,0 4,1 «Echinocereus nicholii (L.D.Benson) B.D.Parfitt | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-11-11.
- ↑ 5,0 5,1 «Echinocereus nicholii: Burquez Montijo, A., Felger, R.S., Porter, J.M. & Van Devender, T.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2017: i.T152764A121487332».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/iucn.uk.2017-3.rlts.t152764a121487332.en.Consultat el 2025-11-11.
- ↑ 6,0 6,1 «Echinocereus nicholii».
- ↑ «Echinocereus engelmannii var. nicholii L.D.Benson | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-11-11.
- ↑ «Echinocereus» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-06-08.
- ↑ «Echinocereus nicholii» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-11-11.
- ↑ Eggli, Urs; Newton, Leonard I. (2004). (en en), Springer, p. 166. ISBN 978-3-642-05597-3.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Echinocereus nicholii» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.