Echinocereus pseudopectinatus
Echinocereus pseudopectinatus, coneguda comunament com alicoche de Moctezuma,[1] és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Echinocereus, dins de la família Cactaceae. Es distribuïx des d'Arizona (Estats Units) fins al noroest de Mèxic, específicament en l'estat de Sonora.
Descripció
[editar | editar còdic]Echinocereus pseudopectinatus és una espècie de cactus que creix de forma solitària o en escassa ramificació. Presenta tallos cilíndrics i erectos que alcancen fins a 20 cm d'altura i de 4 a 6 cm de diàmetro, en epidermis de color vert a vert obscur. La raïl és fibrosa i ramificada.
La planta mostra de 13 a 18 costelles llaugerament tuberculadas, de 3 a 13 mm d'esgambi, en una altura de 3 a 8 mm i separades entre sí d'1 a 1,5 cm. Sobre elles s'assenten areolas ovalades, de 3 a 4 mm de llongitut i fins a 2 mm d'esgambi, separades entre sí de 4 a 8 mm. Cada areola presenta de 12 a 17 espines radials de 2 a 12 mm de llongitut, de color blanc o rosat que es torna gris en àpiç obscur. Són rígides, rectes, de secció redonejada i es disponen adpresas o esteses. La planta mostra ademés d'1 a 6 espines centrals, encara que a voltes cap, d'1 a 4 mm de llongitut, dispostes verticalment i en la mateixa coloració que les radials. Ademés totes les espines tenen superfície tuberculada.[2]
Les flors tenen forma d'embut i medixen de 5 a 8 cm de llongitut i de 7 a 10 cm de diàmetro. Són de color púrpura rosat en una franja central més obscura i gola de to intens. L'ull floral presenta espines i feltre blanc. El tubo floral medix d'1,5 a 2,5 cm de llongitut i de 8 a 20 mm de diàmetro i mostra color rojós a marró. El ovari medix d'1 a 1,5 cm de llongitut i d'1 a 1,5 cm de diàmetro i presenta color vert obscur. Sobre ell apareixen de 10 a 15 espines de 5 a 8 mm de llongitut, blanques en àpiç obscur, acompanyades de llana blanca de 3 a 5 mm. Els pétals medixen de 3,5 a 4,5 cm de llongitut i d'1 a 2,2 cm d'esgambi.
La cambra de néctar medix de 2 a 3 mm. Els filaments dels estams alcancen fins a 15 mm de llongitut i tenen color verdoso. Les anteres i el polen presenten color groc. El estil medix fins a 4 cm de llongitut i 2 mm de gruixa i mostra color groguenc. El estigma presenta al voltant de 10 lòbuls de 5 a 8 mm de llongitut i de color vert.[3]
Els fruts són redons a ovalats i maduren prop de 2 mesos despuix de la floració. Medixen d'1,5 a 2,3 cm de llongitut i d'1,8 a 2 cm de diàmetro, presenten color vert obscur en tons pardos en madurar i polpa sucosa i translúcida. S'òbrin en completar la maduració.
Les llavors medixen d'1,1 a 1,3 mm de llongitut i d'1,0 a 1,15 mm d'esgambi, són de color negre i mostren testa perforada en llímits celulars ben definits. Presenten barrugues planes en plec cuticular mig a gros visible i càpsula en plec cuticular fi.
Esta espècie és diploide i posseïx un número de cromosomes de 2n = 22.[4]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L'àrea de distribució nativa d'esta espècie comprén des d'Arizona (Estats Units) fins al noroest de Mèxic, específicament en l'estat de Sonora.[5]
Es desenrolla principalment en el bioma desértico o de xara seca, a altituts que oscilen entre els 830 i 1350 metros sobre el nivell de l'mar. Creix sobre sols arenencs, arcillosos, en graves i afloraments rocosos.[4][6]
Taxonomia
[editar | editar còdic]La primera descripció d'esta espècie va ser com Echinocereus bristolii var. pseudopectinatus, publicada en 1985 pel botànic britànic Nigel Paul Taylor en el llibre The Genus Echinocereus: 120.[7]
Més vesprada, el propi Nigel Paul Taylor va elevar la varietat a espècie, per lo que va passar a cridar-se Echinocereus pseudopectinatus. Va registrar estos canvis en la revista científica Bradleya 7: 74, publicada en 1989.[5]
- Echinocereus: nom genèric format a partir de les paraules llatines ĕchīnus (que significa ‘erizo’) i cereus (que es traduïx com 'vés-la' o 'ciri'), en alusió als tallos curts, columnars i espinosos que presenten les espècies d'este gènero.[8]
- pseudopectinatus: epítet específic format a partir de les paraula grega pseudo (que significa 'fals', 'que aparenta ser' i la paraula llatina pectĭnāles teues (que es traduïx com 'pentinat'), en alusió a la seua semblança en Echinocereus pectinatus.[9][10]
Estat de conservació
[editar | editar còdic]En la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN, l'espècie està classificada com de “Preocupació Menor (LC)”. Creix en àrees en pastoreig intensiu, encara que eixa activitat no mostra efectes negatius sobre les seues poblacions.[6]
Usos
[editar | editar còdic]Echinocereus pseudopectinatus es cultiva principalment com planta ornamental i s'adapta be al cultiu en test. Creix llentament i mostra alta sensibilitat a l'excés de rec, per lo que necessita un substrat molt poroso i en excelent drenage. Preferix una exposició solejada i requerix més humitat que atres cactus per a desenrollar-se i florir.
Tolera temperatures molt baixes en el seu hàbitat natural, entre –10 °C i –25 °C segons el clon, encara que en cultiu resulta més segur mantindre-la per damunt de 5 °C i en un ambient sec durant l'hivern. Pot sobreviure breus descensos fins a prop de –5 °C si l'entorn permaneix molt sec i ben ventilat.
Es propaga per llavors i també per esquejes, ya que produïx hijuelos en la base. En condicions adequades pot formar grups en pocs anys. Convé transplantar-la cada dos anys a un recipient ampli i poc profunt. Resulta susceptible a malalties fúngicas quan rep recs excessius, especialment en fret. S'utilisa en freqüència en jardins de roques i composicions en agaves, yucas i plantes de floració baixa.[11]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Alicoche de Moctezuma (Echinocereus pseudopectinatus)» (en és-mx). EncicloVida. Consultat el 2025-11-15.
- ↑ Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). (en alemà), Ulmer, pp. 204-205. ISBN 978-3-8001-4573-7.
- ↑ «pseudopectinatus». www.echinocereus.com. Consultat el 2025-11-15.
- ↑ 4,0 4,1 Blum, Wolfgang; Oldach, {{{nom2}}}; Goris, {{{nom3}}}; Camps, {{{nom4}}} (2023). , Panketal: Arbeitsgruppe Echinocereus der Deutschen Kakteen-Gesellschaft i.V., pp. 121-122. ISBN 978-3-00-076368-7.
- ↑ 5,0 5,1 «Echinocereus pseudopectinatus (N.P.Taylor) N.P.Taylor | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-11-15.
- ↑ 6,0 6,1 «Echinocereus pseudopectinatus: Van Devender, T. & Reina, A.L.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2017: i.T152184A121462084».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/iucn.uk.2017-3.rlts.t152184a121462084.en.Consultat el 2025-11-15.
- ↑ «Echinocereus bristolii var. pseudopectinatus N.P.Taylor | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-11-15.
- ↑ «Echinocereus» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-06-08.
- ↑ «Echinocereus pseudopectinatus» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-11-15.
- ↑ Eggli, Urs; Newton, Leonard I. (2004). (en en), Springer, p. 193. ISBN 978-3-642-05597-3.
- ↑ «Echinocereus pseudopectinatus».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Echinocereus pseudopectinatus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.