Echium acanthocarpum
Echium acanthocarpum Svent., conegut com tajinaste blau o tajinaste gomero, és una espècie de planta arbustiva perenne pertanyent a la família Boraginaceae i originària de la Macaronesia.[1]
Descripció
[editar | editar còdic]Són arbusts molt ramificats de fins a 2 metros en fulls híspidas, amples i ovado-lanceoladas, agrupades en rosetes apicales. Les flors són tubulars i de corola blava-violeta, desenrollant-se en inflorescèncias còniques de 20-30 centímetros. Els fruts són ornamentados i espinosos.[2]
La floració es produïx entre finals d'hivern i principis de primavera, fructificant de maig a juliol.
Es tracta d'una espècie en una biologia reproductiva de tipo ginodioica.[3]
Ecologia
[editar | editar còdic]És un endemisme de l'illa de La Gomera ―Canàries, Espanya―.[1]
Creix en les xares de leguminosas ―Teline spp., Adenocarpus foliolosus, Chamaecytisus proliferus― que es desenrollen en els màrgens de la laurisilva i del fayal-brezal de l'àrea central de l'illa, entre els 700 i 1000 m s. n. m. Presenta també certs hàbits rupícolas.[4]
La polinisació es produïx principalment per insectes, mentres que la dispersió de les seues llavors es porta a terme per efecte de la gravetat.[4]
S'han observat processos d'hibridació entre I. acanthocarpum en les espècies I. aculeatum i I. strictum.
Evolució, filogenia i taxonomia
[editar | editar còdic]Echium acanthocarpum sorgix fa entre 3 i 1 millons d'anys durant el Plioceno despuix d'una radiació evolutiva. Es troba estretament emparentada en les espècies de la secció Simplicia ―I. simplex, I. pininana, I. wildpretii i I. perezii―, aixina com en I. strictum i I. decaisnei.[5]
Va ser originalment descrita per Eric Ragnor Sventenius i publicada en Index Seminum quae Hortus Acclimatationis Plantarum Arautapae en 1969.[6]
Es classifica dins de la secció Virescentia.[7]
- Etimologia
Echium: nom genèric que deriva del grec echion, derivat de echis que significa escurçó, per la forma triangular de les llavors que recorda vagament al cap d'un escurçó.[8]
acanthocarpum: epítet que procedix del grec akanthos, que significa púa o agulla, i karpos, frut, en referència a les espines que apareixen en els seus fruts.[9]
Importància econòmica i cultural
[editar | editar còdic]Posseïx interés apícola per la seua abundant floració, lo que li atribuïx també cert valor ornamental.[4]
Estat de conservació
[editar | editar còdic]El número d'eixemplars va ser censat en uns 600 individus en 2007, repartits en tres poblacions.
Es troba catalogada com En perill crític en la Llista Roja de la UICN i com «en perill d'extinció» en l'Anex I del Catàlec Canari d'Espècies Protegides.[10] Aixina mateix, es troba inclosa en l'Anex II de l'Orde de 20 de febrer de 1991 sobre protecció d'espècies de la flora vascular selvada de la comunitat autònoma de Canàries.[11]
En 2007 va ser aprovat pel Govern de Canàries el Pla de Conservació de l'Hàbitat del Tajinaste Blau de la Gomera en l'objectiu de conseguir la recuperació de l'espècie.[12]
Les poblacions es troben dins dels espais naturals protegits del parc nacional de Garajonay, de la reserva natural integral de Benchijigua i del parc natural de Majona.[12]
Noms comuns
[editar | editar còdic]Echium acanthocarpum és coneguda en La Gomera com tajinaste rosat o blau, aludint al color de les seues flors, o també com tajinaste de mont pel seu hàbitat. Fòra de l'illa i a nivell divulgatiu se li denomina ademés com tajinaste gomero o tajinaste blau de la Gomera.[1][13][14]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Echium acanthocarpum Svent.». Banc de Senyes de Biodiversitat de Canàries. Consultat el 28 de març de 2022.
- ↑ «Echium acanthocarpum Svent.». Flora Vascular de les illes Canàries. Consultat el 28 de març de 2022.
- ↑ (2004) Ángel Banyares (ed.). [1], Madrit: Direcció general de Conservació de la Naturalea, pp. 232-233. ISBN 84-8014-521-8.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Gómez-Camp (1996). [2], Illes Canàries: Viceconsejería de Mig ambient del Govern de Canàries, pp. 258-259. ISBN 84-920730-9-8.
- ↑ (2009).«Desaturase sequence evidence for explosive Pliocene radiationswithin the adaptive radiation of Macaronesian Echium (Boraginaceae)».Molecular Phylogenetics and Evolution.Elsevier.(52)
- 563–574.ISSN 1055-7903.Consultat el 3 d'abril de 2022.
- ↑ «Echium acanthocarpum Svent., Index Seminum Hortus Acclim. Pl. Arautap. 46 (-47) (1969)» (en inglés). International Plant Names Index. The Royal Botanic Gardens, The Harvard University Herbaria and The Australian National Herbarium. Consultat el 28 de març de 2022.
- ↑ (1972).«A revision of the genus Echium in Macaronesia».Lagascalia.Universitat de Sevilla.Sevilla:2(1)
- 37-115.ISSN 0210-7708.Consultat el 3 d'abril de 2022.
- ↑ «Nomenes acceptats de Echium». Flora ibèrica. Plantes vasculars de la Península Ibèrica i Illes Balears. Real Jardí Botànic. Consultat el 28 de març de 2022.
- ↑ Kunkel, Günther (1986). [3], Las Palmas de Gran Canària: Edirca. ISBN 84-85438-46-9.
- ↑ «Llei 4/2010, de 4 de juny, del Catàlec Canari d'Espècies Protegides». Bolletí Oficial de Canàries. Consultat el 28 de març de 2022.
- ↑ «ORDE de 20 de febrer de 1991, sobre protecció d'espècies de la flora vascular selvada de la Comunitat Autònoma de Canàries». Bolletí Oficial de Canàries. Consultat el 3 d'abril de 2022.
- ↑ 12,0 12,1 «Decrete 92/2007, de 8 de maig, pel que s'aprova el Pla de Conservació de l'Hàbitat del Tajinaste Blau de la Gomera (Echium acanthocarpum)». Bolletí Oficial de Canàries. Consultat el 28 de març de 2022.
- ↑ Machado Carrillo (2005). [4], Illes Canàries: Acadèmia Canària de la Llengua, pp. 89. ISBN 978-8-4960-5926-9.
- ↑ «nostres-parcs/garajonay/visita-virtual/flora/Tajinaste.aspx Parc Nacional Garajonay: Tajinaste (Echium acanthocarpum)». Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. Consultat el 28 de març de 2022.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Commons
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Echium acanthocarpum.
Wikispecies té un artícul sobre Echium acanthocarpum.- Este artícul conté una traducció derivada de «Echium acanthocarpum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.