Echium aculeatum
Echium aculeatum Poir., conegut com ajinajo o tajinaste picón, és una espècie de planta arbustiva perenne pertanyent a la família Boraginaceae originària de la Macaronesia.[1]
Descripció
[editar | editar còdic]Echium aculeatum pertany al grup d'arbusts molt ramificats i compactes de poc més d'1,5 metros d'altura. Posseïx fulls de morfologia linear, molt híspidas i en les vores i nervi central espinosos. Les #inflorescència són còniques, dispostes en els extrems de les branques, en flors de color blanc que es diferencien per tindre els segments del cáliz tan llarcs com la corola.[2][3]
La floració es produïx en primavera.[4]
S'han observat processos d'hibridació entre I. aculeatum i I. acanthocarpum en La Gomera,[5] aixina com en I. hierrense en El Ferro, donant com a resultat en este últim cas el nototaxón Echium x taibiquense P.Wolff & Rosinski.[6]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]I. aculeatum és un endemisme de les illes d'El Ferro, La Palma, La Gomera i Tenerife ―Canàries, Espanya―. És abundant en totes les illes mencionades llevat en La Palma. En Tenerife solament està present en la regió suroccidental, mentres que en La Gomera i El Ferro s'estén per tota la geografia insular.[1]
Forma part de les xares del tabaibal-cardonal i dels boscs termófilos, podent introduir-se ademés en àrees de pinada, comprenent un ranc altitudinal des del nivell de la mar fins als 1500 m s. n. m.[3]
Evolució, filogenia i taxonomia
[editar | editar còdic]I. aculeatum va sorgir fa 1 milló d'anys durant el Pleistoceno, estant estretament emparentada en les espècies I. hierrense i I. brevirame.[7]
Posseïx un número de cromosomas de 2n=16, 32.[8]
I. aculeatum va anar originalment descrita per Jean Louis Marie Poiret i publicada en Encyclopédie Méthodique, Botanique en 1808.[9]
- Etimologia
Echium: nom genèric que deriva del grec echion, derivat de echis que significa escurçó, per la forma triangular de les llavors que recorda vagament al cap d'un escurçó.[10]
aculeatum: epítet que procedix del llatí aculeatus, que significa 'tallant o punchant', referint-se a les espines que apareixen en els fulls.[11]
- Sinonímia
Presenta els següents sinònims:[12]
- Echium armatum Masson ex A.DC.
- Echium giganteum f. aculeata (Poir.) Coincy
- Echium giganteum var. aculeata (Poir.) Bornm.
Importància econòmica i cultural
[editar | editar còdic]Es tracta d'una espècie d'interés apícola.[4]
Noms comuns
[editar | editar còdic]Es coneix com ajinajo en l'illa del Ferro, d'a on és originari el terme,[11][13][14] i com tajinaste picón o simplement com tajinaste en el restant d'illes a on creix.[4][15] No obstant, s'ha popularisat l'us de ajinajo en texts divulgatius per a diferenciar-ho d'atres tajinastes canaris.[16][1][3]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Echium aculeatum Poir.». Banc de Senyes de Biodiversitat de Canàries. Consultat el 28 de març de 2022.
- ↑ «Echium aculeatum Poir.». Flora Vascular de les illes Canàries. Consultat el 28 de març de 2022.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Ajinajo, tajinaste (Echium aculeatum)». macaronesian.org. Consultat el 28 de març de 2022.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Sants Vilar (2004). [1], Tenerife: Cabildo Insular de Tenerife, pp. 36. ISBN 84-8734-076-8.
- ↑ Echium aculeatum en la llista roja de la UICN.
- ↑ (1999).«Echium x taibiquense, híbrit nou per a la ciència (Magnoliophyta, Boraginaceae)».Vieraea: Folia Scientarum Biologicarum Canariensium.Cabildo Insular de Tenerife.Santa Creu de Tenerife:(27)
- 7-10.ISSN 0210-945X.Consultat el 4 d'abril de 2022.
- ↑ (2009).«Desaturase sequence evidence for explosive Pliocene radiationswithin the adaptive radiation of Macaronesian Echium (Boraginaceae)».Molecular Phylogenetics and Evolution.Elsevier.(52)
- 563–574.ISSN 1055-7903.Consultat el 4 d'abril de 2022.
- ↑ Darlington, Cyril Dean (1956). [2], 2 edició (en Anglés), Austràlia: Allen & Unwin, pp. 297.
- ↑ «Echium aculeatum Poir., Encycl. [J. Lamarck & al. 8: 664 (1808)]» (en inglés). International Plant Names Index. The Royal Botanic Gardens, The Harvard University Herbaria and The Australian National Herbarium. Consultat el 28 de març de 2022.
- ↑ «Nomenes acceptats de Echium». Flora ibèrica. Plantes vasculars de la Península Ibèrica i Illes Balears. Real Jardí Botànic. Consultat el 28 de març de 2022.
- ↑ 11,0 11,1 Kunkel, Günther (1986). [3], Las Palmas de Gran Canària: Edirca. ISBN 84-85438-46-9.
- ↑ «Echium aculeatum Poir.» (en inglés). The Plant List. Consultat el 28 de març de 2022.
- ↑ Trapero, Maximiano (2018). , Santa Creu de Tenerife: IDEA. ISBN 978-84-17-36009-2.
- ↑ «Ajinajo». Acadèmia Canària de la Llengua. Consultat el 28 de març de 2022.
- ↑ «Echium aculeatum». Jardí Botànic Canari Vera i Clavijo. Cabildo Insular de Gran Canària. Consultat el 29 de març de 2022.
- ↑ Machado Carrillo (2005). [4], Illes Canàries: Acadèmia Canària de la Llengua, pp. 215. ISBN 978-8-4960-5926-9.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Commons
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Echium aculeatum.
Wikispecies té un artícul sobre Echium aculeatum.- Este artícul conté una traducció derivada de «Echium aculeatum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.