Ecliptopera capitata
Ecliptopera capitata és una espècie d'arna de la família Geometridae.[1] L'espècie va ser descrita per primera volta per Gottlieb August Wilhelm Herrich-Schäffer en 1938 en distribució en Eurasia. El sintipo de l'espècie va ser descrita en Silesia.[2] Té certa semblança en la Ecliptopera silaceata.[3]
El gènero es dividix en dos subespecies: I. c. capitata i I. c. mariesii (en Japó).
Descripció
[editar | editar còdic]Arna
[editar | editar còdic]És una arna prima, de color gris parduzco pàlit, en una envergadura d'uns Plantilla:Convertir.[4] Es reconeix per l'àmplia banda travessera de l'ala anterior, d'ample prou uniforme, en una muesca triangular poc profunda en el costat intern i una taca obscura en la vora externa de l'ala anterior. El color de la cap, el tórax i el abdomen és típic de l'espècie i varia del groc al marró anaranjado en ocre pàlit dorsalmente. Abdós sexes tenen antenes filamentosas.
Ales
[editar | editar còdic]Les ales anteriors mostren una alternança de bandes de diferents colors. Un patró típic d'ales consistix en la següent seqüència de colors: la regió basal és de color gris obscur a marró negruzco i està vorejada per una estreta banda clara, que a sovint conté una fila de taques obscures en forma de flecha.[5] En el centre de l'ala hi ha una àmplia banda travessera grisa. L'àmplia regió discal és de color marró negruzco, la regió postdiscal és de color groguenc a marró clar i té algunes taques de flecha distintives prop del marge anterior.Plantilla:R La llínea antemarginal conta en un número de dents de serra en les seues figures.[3] Un o dos punts descollen cap a dins de la regió discal en el mig i a voltes continuen com a llínees de color taronja fins a la vora exterior. Baix de l'àpiç hi ha una taca obscura en forma de mija lluna en la vora exterior. En la vora externa de l'ala hi ha una taca oblonga i obscura.[6]
L'ala posterior és de color blanc grisáceo sedoso, més obscura en el cantó posterior, en bandes travesseres grises indistintes.[4]
Pruga, bua
[editar | editar còdic]Les orugas adultes són llargues i molt primes i tenen un color bàsic groc verdoso a color rosa verdoso pàlit. La llínea dorsal està poc desenrollada i és de color vert obscur, les llínees laterals primes són groguenques. Són cridaners els esternons de color marró rojós.
La bua és de color marró groguenc i té una ralla llongitudinal de color marró obscur en la part davantera i atrassera.
Cilco de vida
[editar | editar còdic]Les palometes nocturnes volen principalment en els mesos de maig a agost en una generació.[5] Ocasionalment, apareixen eixemplars d'una segona generació rara en setembre. Visiten fonts de llum artificial, pero s'esglayen fàcilment durant el dia i també poden volar en temps nuvolat. Les larves s'alimenten únicament del bàlsem del Himalaya (Impatiens noli-tangere), també conegut com "no em toques", per #lo que l'espècie solament es troba a on creix esta planta. Passa l'hivern en estat de bua.
Espècies similars
[editar | editar còdic]Té gran semblat en les arnes de l'espècie Ecliptopera silaceata, la qual conta en una envergadura major, entre de 24 a 30 milímetros. I. silaceata són en promig més grans que les Ecliptopera capitata i es diferencien en particular per una aparència general grisácea més obscura en lloc de groguenca o anaranjada de les I. capitata.[5] I. silaceata conta en algunes llínees blanquecinas en el camp discal, més taques de darts en la regió postdiscal i per un color marró del cap, el tórax i l'abdomen.
Ecologia
[editar | editar còdic]Distribució
[editar | editar còdic]La I. capitata és una espècie Euroasiàtica. L'àrea de distribució cobrix la major part d'Europa Central i Oriental i s'estén cap a l'est a través de Rússia i Siberia fins a Japó i les Illes Kuriles i cap al nort fins al sur de Fenoscandia.[5] En França, es llimita a localitats del noreste, també s'ha descrit en els Alps, Pirineus, la Illa de Sajalín, la regió del Riu Amur i Ussuri.[4][7] No obstant, està absent en les Illes Britàniques i Grècia. És una espècie de rara de distribució infreqüent en els Països Baixos, Estònia, Letònia, Lituània, Polònia, Alemània i Bèlgica per lo que es considera en risc en eixos països.[4] En Dinamarca i Noruega, per eixemple, encara quan l'espècie es troba en una àmplia distribució, solament es troba en llocs molt puntuals en poca expansió. En la península ibèrica solament es troba en el vall de Arán, Lleida.[3]
Hàbitat
[editar | editar còdic]L'espècie preferix zones sombreadas, semisombreadas o humides en boscs caducifolios, de planura aluvial i prats mixts humits. S'ha descrit en llocs frescs i humits, a la vora de rieres, en clars del bosc sense alluntar-se molt de la planta del que s'alimenta.[4]
S'ha trobat a una altitut entre Plantilla:Convertir sobre el nivell de la mar.[3]
Referències
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Bulletin of the British Museum (Natural History)..6
- 365–463.ISSN 0524-6431.doi:10.5962/bhl.part.17111.Consultat el 2024-04-18.
- ↑ Scoble, Malcolm J. (2023-03-20). Geometrid Moths of the World: A Catalogue: Volume 1 (en en), BRILL. ISBN 978-90-04-54200-6.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Redó, Victor M.; Gaston, Javier; Gimeno, {{{nom3}}} (2013-01-21). Geometridae Ibericae (en és), BRILL. ISBN 978-90-04-26101-3.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Skou, Peder (2023-11-13). The Geometroid Moths of North Europe: Lepidoptera: Drepanidae and Geometridae (en en), BRILL. ISBN 978-90-04-63128-1.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Hausmann, Axel; Viidalepp, {{{nom2}}} (2013-01-21). Larentinae I (en en), BRILL. ISBN 978-90-04-26097-9.
- ↑ Plantilla:Source-attribution
- ↑ (1897) The Annals and Magazine of Natural History: Zoology, Botany, and Geology (en en), Taylor & Francis, Limited.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ecliptopera capitata» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.