Anar al contingut

Ecologia del fòc

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Ecologia del fòc
l'Old Fire ardint en les Montanyes de Sant Bernardino (image presa des de l'Estació Espacial Internacional)
Una combinació de fotos preses en Florida Panther NWR. Les fotos són panoràmiques i cobrixen una vista de 360 graus des del mateix punt d'observació. Estes fotos van des d'abans d'un incendi fins a dos anys despuix

La ecologia del fòc és una disciplina científica que s'ocupa dels processos naturals relacionats en el fòc en un ecosistema i dels seus efectes ecològics, les interaccions entre el fòc i els components abióticos i biòtics d'un ecosistema, i el paper com a procés ecosistémico. Molts ecosistemes, particularment les praderies, sabanas, chaparralés i boscs de coníferes, han evolucionat junt en el fòc com un contribuent essencial per a la vitalitat i renovació del hàbitat i la seua existència.[1]

Moltes espècies de plantes en ambients afectats per incendis requerixen del fòc per a poder germinar, establir-se o reproduir-se. La supressió d'incendis forestals no solament elimina a estes espècies, sino també als animals i a una atra biota que depenen d'elles per a la seua supervivència.[2]

Històricament, les campanyes publicitàries en contra dels incendis forestals en els Estats Units han molejat l'opinió pública per a transmetre l'idea de que els incendis forestals en la seua totalitat són amoladors per a la naturalea, com si no anaren necessaris per a la conservació d'alguns ecosistemes. Esta visió es basa en les creències obsoletes de que els ecosistemes progressen cap a un equilibri perfecte i que qualsevol destorbament extern, com els fòcs generats per causes naturals, alteren l'harmonia pròpia dels ents de la naturalea. No obstant, investigacions ecològiques més recents han demostrat que el fòc és un component integral dels processos ecològics i de la biodiversitat de molts hàbitats naturals, i que els organismes dins d'estes comunitats s'han adaptat per a resistir i inclús explotar els incendis forestals naturals feya les seues pròpies necessitats. De manera més general, el fòc ara es considera una "destorbament natural", similar a les inundacions, les tormentas de vent i els esmonyides de terra, que han impulsat l'evolució de les espècies i controlen les característiques dels ecosistemes.[3]


La supressió d'incendis, en combinació en atres canvis ambientals causats per l'home, pot haver tingut conseqüències imprevista per als ecosistemes naturals. Alguns grans incendis forestals en els Estats Units s'han atribuït a anys d'extinció dels menuts incendis naturals i a l'expansió contínua de persones en ecosistemes adaptats prèviament al fòc, pero és més provable que el canvi climàtic siga el responsable de la propagació d'incendis de major tamany.[4] Els administradors de terres s'enfronten a preguntes difícils sobre cóm restaurar un règim d'incendis naturals, pero aixina i tot la resposta seguix sent permetre que els incendis forestals ardixquen com a método menys costós i provablement més efectiu.[5]

Components del fòc

[editar | editar còdic]
Plantació de pi radiata cremada durant els incendis forestals alpins de l'est de Victòria de 2003, Austràlia

Un règim d'incendis descriu les característiques del fòc i cóm interactua en un ecosistema en particular.[6] El seu "severitat" és un terme que usen els ecologistes per a referir-se a l'impacte que té un incendi en un ecosistema. Per lo general, s'estudia utilisant ferramentes com la teledetección, que permet realisar estimacions de l'àrea cremada, la gravetat i el risc d'incendi associat en un àrea determinada.[7] Els ecólogos poden definir açò de moltes maneres, pero una forma és a través d'una estimació de la mortalitat de les plantes. El fòc pot ardir en tres nivells. Els fòcs terrestres cremaran el sol que és ric en matèria orgànica. Els fòcs superficials cremaran el material vegetal mort que es troba en el sol. Els fòcs de copa ardiran en les copes dels arbustos i arbres. Els ecosistemes generalment experimenten una combinació dels tres.[8]

Els incendis a sovint esclataran més provablement durant una estació seca, que durant una temporada de pluges, pero en algunes àrees els incendis forestals també poden ocórrer comunament durant una época de l'any en la que prevalen els rajos en les tormentes elèctriques. La freqüència entre elles a lo llarc d'un lapsus d'anys en la que ocorrerà un incendi en un lloc en particular és una mida de quina tan comunes són els incendis forestals en un ecosistema determinat. Es definix com l'interval promig entre incendis en un lloc donat, o l'interval promig entre incendis en un àrea especificada equivalent.[8]


Definida com l'energia lliberada per unitat de llongitut de la llínea de fòc (kW m −1), l'intensitat dels incendis forestals es pot estimar com:

  • El producte de:
    • La taxa de dispersió llineal (ms −1)
    • La calor de combustió (kJ kg −1)
    • I la massa de combustible cremat per unitat d'àrea
  • O be es pot estimar a partir de la llongitut de les flames.[9]

Respostes abióticas

[editar | editar còdic]

Els incendis poden afectar als sols a través de processos de calfament i combustió. Depenent de les temperatures dels sols causades pels processos de combustió, es produiran diferents efectes secundaris, des de l'evaporament de l'aigua en els rancs de temperatura més baixos fins a la combustió de la matèria orgànica del sol i la formació de matèria orgànica pirógena, també coneguda com a carbó vegetal.[10]

Els incendis poden causar canvis en els nutrients del sol a través de diversos mecanismes, que inclouen oxidació, volatilisació, erosió i lixiviación per aigua, pero l'event generalment deu ser d'altes temperatures per a que ocórrega una pèrdua significativa de nutrients. No obstant, la cantitat de nutrients disponibles en els sols sol aumentar per la cendra que es genera, que queda ràpidament disponible, a diferència de la lliberació llenta de nutrients per descomposició.[11] La solsida de roques (o exfoliació tèrmica) accelera la meteorización de les roques i, potencialment, la lliberació d'alguns nutrients.

S'observa comunament un aument en el pH del sol despuix d'un incendi, molt provablement per la formació de carbonat de calci i la subsegüent descomposició d'este carbonat de calci en òxit de calci quan les temperatures aumenten encara més.[10] També podria deure's a l'aument del contingut de cationes en el sol per la cendra, que aumenta temporalment el pH del sol. L'activitat microbiana en el sol també podria aumentar pel calfament del sol i a l'aument del contingut de nutrients en el sol, encara que els estudis també han trobat una pèrdua completa de microbis en la capa superior del sol despuix d'un incendi.[11][12] En general, els sols es tornen més bàsics (pH més alt) despuix dels incendis per la combustió àcida. En impulsar reaccions químiques noves a altes temperatures, el fòc pot inclús alterar la textura i l'estructura dels sols en afectar el contingut d'argila i la porosidad del sol.


L'eliminació de la vegetació despuix d'un incendi pot causar varis efectes en el sol, com l'aument de la temperatura del terreny durant el dia per l'aument de la radiació solar en la superfície del sol i a la seua major absorció i un major refredat per la pèrdua de calor per radiació durant la nit. Menys fulls per a interceptar la pluja també faran que més pluja aplegue a la superfície del sol, i en menys plantes per a absorbir l'aigua, la cantitat d'aigua continguda en els sols podria aumentar, generant esmonyides de terra i major cantitat d'incendis. No obstant, podria vore's que la cendra pot ser repelent l'aigua quan està seca i, per lo tant, el contingut i la disponibilitat d'aigua podrien no aumentar.[13]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Dellasala, Dominick A.; Hanson, {{{nom2}}} (2015-07-07). The Ecological Importance of Mixed-Severity Fires. ISBN 9780128027493.
  2. ↑ Ecological Applications.18(8)
    1827–1834.ISSN 1939-5582.doi:10.1890/08-0895.1.
  3. ↑ (1985) The ecology of natural disturbance and patch dynamics, Orlando, Fla.: Academic Press. OCLC 11134082. ISBN 978-0125545204.
  4. ↑ Science.313(5789)
    940–943.ISSN 0036-8075.doi:10.1126/science.1128834.
  5. ↑ Frontiers in Ecology and the Environment.4(9)
    481–487.ISSN 1540-9309.doi:10.1890/1540-9295(2006)4[481:MFFITW]2.0.CO;2.
  6. ↑ (2010).The Open Ecology Journal.3(2)
    6–23.doi:10.2174/1874213001003020006.
  7. ↑ Remote Sensing.11(22)
    2638.ISSN 2072-4292.doi:10.3390/rs11222638.
  8. ↑ 8,0 8,1 Bond and Keeley 2005
  9. ↑ Byram, 1959
  10. ↑ 10,0 10,1 Phil. Trans. R. Soc. B.371(1696)
    20150171.ISSN 0962-8436.doi:10.1098/rstb.2015.0171.
  11. ↑ 11,0 11,1 Plant and Soil.337(1–2)
    111–123.ISSN 0032-079X.doi:10.1007/s11104-010-0508-x.
  12. ↑ (2011).Earth-Science Reviews.109(1–2)
    44–60.doi:10.1016/j.earscirev.2011.08.002.
  13. ↑ (2016).CATENA.142
    77–88.doi:10.1016/j.catena.2016.01.027.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Ecologia_del_fòc&oldid=890822»