Edat mamífer d'Amèrica del Nort
Les edats mamífer d'Amèrica del Nort (NALMA) establixen un escala biocronológica per a la fauna nortamericana de mamífers.[1] Estos intervals són referits com a edats i varen ser establits utilisant noms de lloc geogràfic a on els fòssils que les caracterisen varen ser trobats primer. A diferència de les edats geològiques, les edats mamífer no estan basades en la geologia sino en les associacions de fòssils trobats.[2][1]
Cronologia
[editar | editar còdic]Des de principis del Cenozoico enjorn comencen a percebre's dos entitats biogeográficas distintes en Norteamérica, la Proto-Neártica al nort i la Mesoamericana al sur. El grau de diferenciació entre abdós es dona a mida que s'incrementa la distància latitudinal i, des de després, en les condicions ambientals locals. Pero, és a partir del Neógeno tardà que els seus contrasts es fan més evidents a causa de grans canvis climàtics, tectónicos i migratoris.[3]
Per mig de métodos multivariantes (similituts i parsimònia biocronológica) es reconeixen i replantegen les unitats biocronológicas de les Edats dels Mamífers Terrestres de Norteamérica. En particular, el Neógeno tardà és dividit en dos superedades que es correlacionan en els cicles climàtics fanerozoicos Greenhouse i Icehouse Fischer, i no en les cronofaunas conegudes. Estes dos superedades inclouen les últimes tres edats del sistema NALMA: Henfiliano, Blancano i Irvingtoniano. Es va considerar a l'edat Rancholabreano només com una subedad (sent estimat com una extensió del Irvingtoniano). Els llímits temporals de cada unitat temporal varen ser ajustats en fusió de l'indicador biocronológico espècies compartides. Esta nova proposta va permetre reduir fins a certa mida els biaix estadístic introduït per les diferències zoogeográficas i ecològiques existents entre les entitats biogeográficas Proto-Neártica i Mesoamericana. Aixina mateix, per mig de l'anàlisis de similitut es va conseguir establir un regionalisme biogeográfico entre abdós entitats biogeográficas.[3]
Podem afirmar que el clima de Norteamérica meridional va tendir gradualment cap a l'aridez, la estacionalidad i el refredat des de finals del Henfiliano primerenc, en un moderat repunt de les condicions càlides i humides durant el Blancano primerenc i mig. Pero, que a partir del Blancano tardà es dona novament una recaiguda de les temperatures hivernals i la humitat sense aplegar a ser tan extremes com tradicionalment es propon, inclús durant episodi del màxim glacial Wisconsiense. No obstant, esta tendència climàtica no es percep per igual en tota Norteamérica meridional. En els episodis glacials, l'entitat biogeográfica Mesoamericana (Neotropical) sempre va mantindre condicions més benévolas que la seua contraparte, lo que va permetre la subsistència d'ambients subtropicales com les sabanes i alguns boscs tropicals en el centre i sur de Mèxic. Mentres que en la regió Neártica, es varen ser configurant biomas en estructures de comunitats dísarmónicas o conjunts no anàlecs; en Florida es reconeixen biomas en tàxons de sabanes subtropicales mesclat en formes boreales; en les Grans Planures es registren biomas de estepa mesclats en elements de taiga.[3]
A lo llarc de Neógeno tardà la riquea genèrica màxima va oscilar en una tendència moderada cap a la pèrdua de diversitat, encara que es reconeixen tres picos o episodis en les taxes més altes (Henfiliano enjorn, Blancano tardà i Irvingtoniano tardà) en els que es dona un recanvi intens de fauna. A partir de cada recanvi comencen a percebre's tàxons morfològicament distints que en el pas del temps prengueren un paper dominant. La persistència dels nous ecomorfos i el seu domini, s'ajusta en la proposta de estasis morfològic, pero no en la continuïtat taxonómica.[3]
Sistema
[editar | editar còdic]Les edats de mamífer d'Amèrica del Nort varen ser formalisades en 1941 com una série d'edats provincials.[4] El sistema era l'estàndart per a correlació en el registre terrestre del Cenozoico d'Amèrica del Nort i era una forma de comparar en atres escales similars d'atres continents. El sistema va ser revisat en el sistema formal cronoestratigráfico. Esta aproximació es troba justificat nominalment pel còdic estratigráfico internacional; manté els primers registres d'espècies individuals en particular són l'única base vàlida per a nomenar i definir l'edats mamífer.
L'unitat bàsica de mida és el primera/última aparició d'un tàxon.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Woodburne, Michael O., (2004). Clapix Cretaceous and Cenozoic mammals of North America : biostratigraphy and geochronology, Columbia University Press. OCLC 216947238. ISBN 0-231-50378-4.
- ↑ Bolletí de la Societat Geològica Mexicana.70
- 201-222.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Biocronología, Paleobiogeografía i Paleoecología de macromamíferos de Norteramércia meridional del neógeno tardà de Norteamérica meridional» (en espanyol). Bíblics-i Archive. Consultat el 16 de decembre de 2020.
- ↑ Geological Society of America Bulletin.52(1)
- 1–48.doi:10.1130/gsab-52-1.
- ↑ (1987) «A prospectus of the North American Mammal Ages», Woodburne (ed.). Cenozoic mammals of North America : geochronology and biostratigraphy, Berkeley: University of Califòrnia Press, pp. 285–290. ISBN 978-0520053922.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Edad mamífero de América del Norte» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.