Cronoestratigrafía
.JPG)
La cronoestratigrafía és la branca de l'estratigrafia que estudia l'edat dels estrats rocosos en relació en el temps. L'objectiu final de la cronoestratigrafía és organisar la seqüència de deposición i el temps de deposición de totes les roques dins d'una regió geològica i, finalment, tot el registre geològic de la Terra.
Les divisions cronoestratigráficas són conjunts de roques formats en intervals determinats de temps.[1] Es basen en conjunts paleontológicos, associacions de fòssils característics (bioestratigrafía), de cada interval temporal. No obstant les unitats cronoestratigráficas globals es fixen per mig de seccions estratotipo i punts de llímit global (GSSP).[1]
Metodologia
[editar | editar còdic]La cronoestratigrafía es basa fonamentalment en la geologia isótopica i en la geocronología per a obtindre datacions brutes d'unitats de roques conegudes i ben definides que contenen els conjunts de fòssils específics definits pel sistema estratigráfico. Ya que és pràcticament molt difícil datar directament de forma isotòpica la majoria dels fòssils i de les roques sedimentarias, es deuen fer inferència i ajusts per a aplegar a una datació que reflectixca el començ de l'interval. El método utilisat deriva dels principis de superposició i d'inclusió.
Degut a que les roques magmáticas es produïxen a intervals específics en el temps i poden ser considerades essencialment instantànees en l'escala de temps geològica, i degut a que contenen ensamblages minerals que poden ser datats de manera més segura i precisa per métodos isotòpics, la construcció d'una columna cronoestratigráfica es basa en gran mida en les roques volcàniques intrusivas i plutónicas.
El metamorfisme, a sovint associat en la formació de falles, també es pot usar per a intercalar els diferents intervals d'una columna cronoestratigráfica. Les roques metamòrfiques poden datar-se ocasionalment, i açò pot proporcionar alguns llímits a l'edat en que es podrien haver començat a formar. Per eixemple, si un llit que conté graptolitos cobrix el basamento cristalí en algun moment, la datació del basamento cristalí donarà una edat màxima d'eixe conjunt fòssil.
Este procés requerix un grau considerable d'esforç i verificació de les relacions de camp i les datacions. Per eixemple, pot haver molts millons d'anys entre la disposició d'una capa i el moment del brot d'una roca intrusiva en ella; l'estimació de l'edat deu estar necessàriament entre la roca plutónica inclosa més antiga en el conjunt fòssil i la roca més jove sobre la que descansa el conjunt fòssil.
Unitats
[editar | editar còdic]| Cronoestratigráficas (cossos de roca) |
Geocronológicas (temps) |
|---|---|
La cronoestratigrafía utilisa unitats particulars de resolució temporal més o menys precisa:[2]
- els eonotemas (per eixemple, el Fanerozoico);.
- les eratemas (p.i., el Paleozoico);
- els sistemes (p.i., l'Ordovícico);
- les séries (p.i., l'Ordovícico Superior);
- els pisos (p.i., l'Ashgill);.
Estes unitats cronoestratigráficas permeten classificar roques extretes de pedreres, afloraments, volcans, etc. Esta divisió de l'escala de temps geològic basada en l'estudi de les roques és un requisit previ per a qualsevol reconstrucció paleogeográfica.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Subcommission on Quaternary Stratigraphy. «Chronostratigraphy».
- ↑ (1997) Juia A. Jackson (ed.). Glossary of Geology, 4th edició, Alexandria, VI: American Geological Institute. ISBN 978-0-922152-34-6.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cronoestratigrafía» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.