Edats del home

Dones silberne Zeitalter (L'Edat d'Argent), de Lucas Cranach el Vell (1.ª mitat de el XVI).

Les edats o les races del ser humà són les etapes per les que ha passat l'humanitat des de la seua aparició, segons la mitologia clàssica. Les seues fonts lliteràries principals són les obres del grec Hesíodo i el llatí Ovidio, en una reexposició de Sant Jerónimo de Estridón en el començ del Medioevo. El mit té una estructura general que presenta una successió d'etapes, des d'un principi lluntà en el temps en el que els sers humans vivien de forma semblant als deus (Edat d'Or) fins a l'época de qui expon el història (Edat de Ferro). Les versions presenten diferències significatives.

Interpretacions

L'estructura del mit hesiódico segons Jean-Pierre Vernant

Vernant sosté que Hesíodo intenta donar una lliçó en el mit, que dirigix al seu germà Perses, i al mateix temps val per als reis i ho resumix en una fòrmula: "escolta a la Justícia (Δίκη), no deixes créixer la desmesura (ὕβρις)."

Totes les races deuen en el seu moment desaparéixer, i semblen succeir-se conforme a un orde de decadència progressiva i regular. Elles s'assemblen als metals dels que reben el nom i la jerarquia del qual s'ordena del més preciós a lo manco preciós. El mit sembla voler opondre a un món diví, en el que l'orde està fixat en la victòria de Zeus, un món humà en el que s'instala poc a poc el desorde i que acabarà per situar-se definitivament del costat de l'injustícia. No obstant Hesíodo afig una quinta edat, la dels héroes, entre les generacions de bronze i de ferro: en això no solament introduïx una raça no metàlica, sino que interromp el moviment de decadència contínua, puix esta raça dels héroes és superior a la de bronze, que el ha precedit. La crítica en general reconeix açò com una irregularitat front a una exposició primitiva del mit, i que caldria explicar satisfactòriament. Hesíodo hauria elaborat el seu relat mític unificant l'idea del mit genealògic de les races en relació en un simbolisme dels metals i que narrava la decadència moral de l'humanitat, i l'idea d'una divisió estructural del món diví l'explicació del qual es tractava de suministrar, amoldando l'esquema mític primitiu a l'objecte de reservar un lloc als héroes.

El mit de les edats nos oferiria llavors l'eixemple més antic d'una conciliació entre el punt de vista de la génesis i el de l'estructura, d'una tentativa de fer correspondre els estadis d'una série temporal i els elements d'una estructura permanent. Hesíodo no té la noció de temps únic i homogéneu dins del com les diverses races vindrien a fixar-se en un lloc definitiu. Cada raça posseïx la seua particular temporalitat, la seua edat, que expressa la seua naturalea particular i que, a idèntic títul que el seu gènero de vida, activitats, defectes, etc. definix el seu estatut i contrapon al de les atres races. La successió de les races en el temps reproduïx l'orde jeràrquic permanent de l'univers. Les edats se succeïxen per a formar un cicle complet que acabament, recomienza.

Segons Vernant, en el text es mostra que existixen dos tipos d'existència humana, rigorosament oposts, dels que un coloca a Δίκη mentres l'atre solament coneix ὕβρις. Pero eixos tipos d'existència mostren diferències en cada u dels nivells estructurals en els que s'articula la societat indoeuropea primitiva, tal com ho va vore Georges Dumézil: un estrat "real", un atre guerrer i un atre agricultor. Estos es manifesten en parells de races que es troben relacionades per representar funcions equivalents: les dos primeres races representen la funció real, en el seu tipo just (la raça dorada) i injust (la plateada); el següent parell correspon a la funció guerrera injusta (la raça de bronze) i justa (la raça dels héroes). I encara que Hesíodo mostra a continuació una sola raça final, la de ferro, a la que ell mateixa pertany, la mostra desdoblada: primer en l'Edat Contemporànea del poeta, en la que els bens i els mals es presenten encara junts, després en un futur en el que ya no quedaran bens i a on Dike hauria volat definitivament a l'Olimp. Aixina, també este desdoblament compliria la funció de representar a l'estrat llaurador en el seu tipo vital just i injust. L'unificació de la raça té la seua justificació en el fet de que representa el temps i l'estrat propi de Hesíodo com a poeta i Perses com a destinatari del relat, i en el que se situa el present obert al pervindre.

Vore també

• Treballs i dies, obra d'Hesíodo
• Polític (diàlec)
• Edat d'or
• Edat d'Argent
• Edat heròica grega
• Yuga (Era hindú)

Bibliografia

Estudis

• Vernant, Jean-Pierre (1973 , trad. 1986). Mit i pensament en la Grècia antiga (títul original: Mythe et pensée chez els grecs), Barcelona: Ariel.