Efecte Allais
El efecte Allais és una suposta precesión anómala del pla d'oscilació d'un péndola durant un eclipse solar. Este efecte és inexplicable per als models estàndar de gravitació de Física, pero publicacions recents tendixen més be a les explicacions convencionals, que expliquen estes observacions.
Història
[editar | editar còdic]L'efecte es va observar per primera volta en l'any 1954. Maurice Allais, un erudit francés que va guanyar el Premi Nobel en Economia, també va observar este efecte en 1959 durant un atre eclipse solar.
No obstant, també cal mencionar que des d'un pla científic este fenomen no està del tot constatat, com per eixemple atres efectes dels eclipses, com les Perles de Baily.
Un artícul publicat sobre el tema en una revista de divulgació científica (Flandern, 2003) aplega a la conclusió de que "no hi ha deteccions inequívoques de l'Efecte Allais en els últims 30 anys, quan la consciència de l'importància dels controls experimentals s'ha generalisat." Este document també sugerix un mecanisme que podria causar llaugeres variacions gravitacionals durant un eclipse (vents de gran altitut a alta velocitat). Se senyala que "l'anomalia gravitatoria discutida ací es tracta d'un factor d'1/100.000, massa chicotet per a explicar l'excés de precesión de la péndola de Allais durant els eclipses...", i d'ací es conclou que l'anomalia original de Allais era simplement deguda a controls experimentals insuficients.
En 2003 es va publicar un estudi en la Physical Review,[1] en el que el fenomen s'atribuïx a canvis en el comportament de l'atmòsfera durant els eclipses solars.
La possible explicació, encara controvertida, és la denominada hipòtesis de Van Flandern-Yang en la que es conjectura que la causa pot ser l'efecte gravitacional de l'aument de la densitat de l'atmòsfera superior en un punt creat per refredat durant l'eclipse solar. No obstant, és una qüestió que va seguir oberta per a possibles estudis posteriors més detallats.
Un artícul de revisió autopublicado per Chris Duif, que examina la situació de les anomalies gravitatorias en general, aplega a la conclusió de que la qüestió seguix oberta, i que estes investigacions deurien portar-se a terme, en vista de la seua naturalea relativament barata i de les enormes conseqüències que es derivarien si es confirmara que les anomalies són genuïnes.
Durant l'eclipse solar del 26 de giner de 2009, es va trobar una correlació entre el comportament anómal d'una péndola i d'una balança de torsió, situats en dos punts diferents anara de la zona d'ombra.[2]
Huit gravímetros i dos péndoles varen ser desplegats en sis llocs de contrast en China durant l'eclipse solar del 22 de juliol de 2009.[3] Encara que un dels científics implicats va declarar en una entrevista haver observat l'efecte Allais,[4] el resultat no ha segut publicat en cap revista científica de referència.
H. R. Salva va utilisar un péndola de Foucault automatizado i no va trobar cap evidència d'un canvi de precesión del pla d'oscilació de la péndola (de 0,3 graus/hora segons Allais) durant l'eclipse solar de l'11 de juliol de 2010.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ PHYSICAL REVIEW D 67, 022002 -2003.Consultat el 24 de febrer de 2016.
- ↑ A. F. Pugach and D. Olenici, “Observations of Correlated Behavior of Two Light Torsion Balanços and a Paraconical Pendulum in Separate Locations during the Solar Eclipse of January 26th, 2009,” Advances in Astronomy, vol. 2012, Article ID 263818, 6 pages, 2012. doi:10.1155/2012/263818
- ↑ " July eclipse is best chance to look for gravity anomaly", New Scientist, 2009-07-19
- ↑ "Eclipse at Sheshan Hill", The Atlantic, 2009–07
- ↑ H.R. Salva, Searching the Allais effect during the total sun eclipse of 11 July 2010, Phys. Rev. D 83, 067302 (2011) doi:10.1103/PhysRevD.83.067302
- Este artícul conté una traducció derivada de «Efecto Allais» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.