Anar al contingut

Efectes del calfament global en l'Antàrtida

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Antarctic Temperature Trend 1981-2007.jpg
Tendències de temperatura de la superfície antàrtica entre 1981 i 2007, basades en observacions infrarrojas tèrmiques realisades per una série de sensors satelitales NOAA. Les tendències de la temperatura de la superfície no reflectixen necessàriament les tendències de la temperatura de l'aire.

Els efectes del calfament global en l'Antàrtida es deuen a l'aument de les temperaturas, en el consegüent aument del derretimiento de la neu i la pèrdua de gèl.[1] Un artícul publicat en 2018 en el que es va realisar la síntesis i comparativa dels càlculs i de les senyes de numerosos estudis precedents, va trobar que l'Antàrtida va perdre 2720 ± 1390 gigatones de gèl durant el periodo de 1992 a 2017, lo suficient per a contribuir en 7,6 milímetros a l'aument del nivell de la mar quan tots els icebergs despresos es derritiesen.

La major part de la pèrdua de gèl va ocórrer en l'Antàrtida Occidental i en la Península Antàrtica. El desgel general s'ha accelerat substancialment des de 2012: la pèrdua total de gèl va ser d'un promig de 43 gigatones per any durant el periodo de 1992 a 2002; no obstant, el mateix estudi senyala que en el quinqueni 2012-2017, la velocitat de pèrdua de superfície gelada es va accelerar fins a un promig de 220 gigatones per any. l'Antàrtida Oriental sembla haver experimentat un guany net d'una cantitat relativament menuda de gèl durant el periodo de 25 anys, encara que l'incertitut és major per l'afonament del llit de roca subjacent.[2]


Investigadors varen informar, el 21 de decembre de 2012 en la revista Nature Geoscience, de que des de 1958 fins a 2010, la temperatura promig en la Base Byrd va aumentar 2,4 °C. El lloc, que es troba en el cor de la capa de gèl de l'Antàrtida Occidental, és un dels llocs de més ràpit calfament en la Terra.[3][4] Encara que a voltes s'informen llaugers auments nets en alguns anys aïllats o auments en les plataformes de gèl, açò no contradiu la disminució neta que ha experimentat la massa de gèl antàrtic des de fa décades.[5][6][7][8] Mass change of isse in Antarctica, 2002–2023

Archiu:CAPS 36 and CAPS 37 .webm
Pèrdua de la massa de gèl antàrtic, 2002-2023

Impactes en l'ambient

[editar | editar còdic]
Archiu:Antarctic krill (Euphausia superba).jpg
Krill antàrtic (Euphasia superba).

L'efecte del canvi climàtic va més allà de l'increment de temperatures i un derretimiento accelerat de la capa de gèl sobre l'Antàrtida i el gèl marí al voltant del continent. El canvi climàtic també resultarà en canvis en la estacionalidad, duració i intensitat dels patrons de productivitat primària en l'oceà del Sur.[9] cal recalcar que estos canvis no seran homogéneus, sino que variaran regionalmente productes de les condicions atmosfèriques i oceàniques afectant la regió.[9]

Canvis en la producció primària no solament afectaran a nivells tróficos que depenen directament d'ella (per ej., krill antàrtic), sino que també espècies més dalt en la ret trófica de l'Oceà del Sur, incloent a depredadors tope com les aus aquàtiques i mamífers marins.[10] Açò es deu a que el krill és una espècie clau que transferix energia a lo llarc de la ret trófica.[10][11]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «[1]». Consultat el 23 de giner de 2019 (en en-US).
  2. ↑ Nature.558
    219–222.ISSN 0028-0836.Consultat el 23 de giner de 2019.
  3. ↑ =Nature Geoscience.6(2)
    139–145.
  4. ↑ (2012).Nature Geoscience.6(2)
    139.
  5. ↑ «[2]». Consultat el 2025-06-20 (en en).
  6. ↑ «Antarctica's brief gain in isse mass fuels climate denial».
  7. ↑ «Antarctic Isse Loss Is Significant, Contrary to Claims» (en en-us). FactCheck.org. Consultat el 2025-06-20.
  8. ↑ «[3]». Consultat el 2025-06-20 (en en).
  9. ↑ 9,0 9,1 Meredith, M., M. Sommerkorn, S. Cassotta, C. Derksen, A. Ekaykin, A. Hollowed, G. Kofinas, A. Mackintosh, J. Melbourne-Thomas, M.M.C. Muelbert, G. Ottersen, H. Pritchard, and E.A.G. Schuur, 2019: Polar Regions. In: IPCC Special Report on the Ocean and Cryosphere in a Changing Climate [H.-O. Pörtner, D.C. Roberts, V. Masson-Delmotte, P. Zhai, M. Tignor, E. Poloczanska, K. Mintenbeck, A. Alegria, M. Nicolai, A. Okem, J. Petzold, B. Branca, N.M. Weyer (eds.)]. In press.
  10. ↑ 10,0 10,1 Frontiers in Ecology and Evolution.8
    566936.ISSN 2296-701X.doi:10.3389/fevo.2020.566936.Consultat el 2021-07-26.
  11. ↑ Annual Review of Marine Science.12(1)
    87–120.ISSN 1941-1405.doi:10.1146/annurev-marine-010419-011028.Consultat el 2021-07-26.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Efectes_del_calfament_global_en_l%27Antàrtida&oldid=672171»