Eidolon
Un eidolon (plural eidola) (en grec «εἴδωλον»; image, fantasma, aparició), segons la mitologia grega i la teosofia, és una còpia astral d'un difunt. Els antics grecs imaginaven el eidolon com un doble fantasmal de la forma humana. Els teósofos ho posen en relació en el perispíritu, el doble astral i el kamarupa.
Història
[editar | editar còdic]Tant els grecs com els teósofos creïen que el eidolon s'originava despuix de l'ingrés del difunt al Hades, lloc a on l'esperit del difunt perdia la seua identitat, i el seu esperit volava com un eidolon indeterminat, en forma d'image descarnada. Hi ha un bon eixemple d'això en l'Odissea, quan Ulises descendix al Hades i pot vore els eidola dels morts, entre ells el de la seua mare, semblant a una ombra i quan Ulises intenta abraçar-la, l'image es desvanix.
El eidolon també pot aparéixer-se baix certes condicions als vius, un eixemple d'això es descriu en el sacrifici de Políxena; l'esperit d'Aquiles apareix com eidolon quan la jove filla del rei Príamo de Troya és conduïda per Neoptólemo a la tomba d'Aquiles per a ser sacrificada en ella.
El cas del eidolon d'Helena de Troya va ser explorat tant per Homero com per Eurípides. No obstant, mentres Homero usa el concepte de eidolon com una idea independent que otorga una vida despuix de la mort a Helena, Eurípides entronca ací en l'idea del kleos, sent el eidolon i el Kleos de Helena u producte de l'atre.[1] [2]
En la poesia de el XIX
[editar | editar còdic]El concepte grec de Eidolon i els seus efectes mundans més vesprada varen ser utilisats com a tema per a un poema del mateix nom per Walt Whitman en 1876.[3]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]- ↑ University of Califòrnia Press.13(2)
- 234–255.Consultat el 28 d'abril de 2012.
- ↑ The American Journal of Philology (The Johns Hopkins University Press).1(2)
- 19–42.Consultat el 28 d'abril de 2012.
- ↑ College English.National Council of Teachers of English.3(6)
- 534–545.Consultat el 28 d'abril de 2012.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- F. E. Peters (1983). Térmens filosòfics grecs, 2ª edició, Lisboa: Fundació Calouste Gulbenkian.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Eidolon» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.