Anar al contingut

El Pecat Original (Durero)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
El Pecat Original (Durero)

El Pecat Original és un gravat sobre coure de l'artiste renaixentiste alemà Alberto Durero (1471-1528), firmat i datat en 1504, i conservat, entre les millors còpies existents, en la Staatliche Kunsthalle Karlsruhe o en el Rijksmuseum d'Ámsterdam.

Història

[editar | editar còdic]

Durero va treballar durant tota la seua vida en la representació del cos humà i l'estudi dels seus proporcions.[1] Despuix de conéixer a Jacopo de'Barbari en 1500 en Núremberg, llegir a Vitruvio i adherir-se al platonisme estètic, va buscar en els anys 1500-1505, per mig de métodos geomètrics, proporcions humanes en perfecta bellea.[2] Este gravat constituïx el primer resultat de la seua investigació abans del seu segon viage a Itàlia.

A Durero li fascinaven els estudis de la proporció de la figura humana, com s'evidencia en atres obres com Némesis o Apolo i Diana.

Els Quatre llibres sobre les proporcions humanes publicats en 1528, despuix de la seua mort, presenten el cos humà en tota la diversitat de les seues proporcions i ya no segons criteris de perfecció estètica.

Durero va viajar a Venècia en 1505, en un conjunt de gravats de Adán i Eva en el seu equipage. Repren/Reprén el mateix tema en una aquarela de 1504, ara en la Biblioteca i Museu Morgan de Nova York i en dos taules pintades datades en 1507, en figures més esveltes, conservades en el Museu del Prat. El pecat original i l'expulsió del paraís terrenal són també el tema de dos de les xilografies de la Menuda Passió.

El gran llibre del pintor

[editar | editar còdic]

El Llibre del pintor mai es va publicar. Es coneix el pla elaborat de puny i lletra per Durero que estipula: “Vullc parlar primer sobre la medició humana, després sobre la medició dels cavalls, la medició dels edificis, la perspectiva, les ombres i la llum, els colors i cóm imitar la naturalea lo més fidelment possible".

Tot fa pensar que este proyecte ya havia pres forma, puix d'això parla Christoph Scheurl (1481-1542), estudiós humaniste format en Bolonya, amic de Durero i Willibald Pirckheimer, en el seu Vita reverendi patris domini Anthonii Kressen, escrita en 1513 i publicat en Nuremberg en 1515,[3] com un treball en curs per a ser publicat.

Descripció

[editar | editar còdic]

Esta obra mestra del gravat presenta un moment fatídic: Adán i Eva, coqueteando en la tentació, en el moment previ a mossegar el frut prohibit que els oferix la serp. En un gest situat en el centre de la composició, Adán accepta la fruta que Eva pren del reptil, lo que durà a l'humanitat a la perdició, ya insinuada en la completa desnudez de la dòna.[4]


El Jardí del Edén, un espai obscur a on destaca la desnudez de la primera dòna i del primer home, pren la forma d'un frondós bosc poblat d'animals.[4]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Jacques Peter. «Dürer et l'étude dones proportions (1992)» (en fr). Consultat el 27 de decembre de 2020.
  2. «Exposition Zirckel und Rychtscheyt» (en en). Consultat el 27 de decembre de 2020.
  3. Hans Rupprich Schriftlicher Nachlass, Deutscher Verlag Für Kunstwissenschaft, Berlín 1969, llibre I. Plantilla:Abréviation discrète 294
  4. 4,0 4,1 Mathieu Deldicque i Caroline Vrand (dir.), p. 114

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • (alemà) Albrecht Dürer, Adam und Eva, Die Gemälde, ihre Geschichte und rezeption bei Lucas Cranach d. Ä. und Hans Baldung Grien, Christian Schoen, Éditions Reimer, 2001 ISBN 9783496012443.
  • Mathieu Deldicque et Caroline Vrand (dir.) (2022). Albrecht Dürer. Gravure et Renaissance, In Fine éditions d'art et musée Condé, Chantilly, pp. 288. ISBN 978-2-38203-025-7..
  • Costantino Porcu (a retor vaig donar), Dürer, Rizzoli, Milà, 2004.


Referències

[editar | editar còdic]