Anar al contingut

El llaberint (novela)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El llaberint és una novela de l'escritor argentí Manuel Mujica Lainez, publicada en l'any 1974. Ambientada en l'Espanya d'el XVI, participa dels subgéneros de Novela històrica i Novela picaresca

Sinopsis

[editar | editar còdic]

La novela està protagonisada per Ginés de Silva, fill d'un fidalc toledà, ric en noblea i pobra en recursos. En Toledo coneix al Greco, i gràcies als seus bons oficis com paje conseguix que li incloga en el quadro que està realisant en eixe moment, El sepeli del comte d'Orgaz.[1] Destinat pel seu pare a la carrera eclesiàstica, com era tradició per ser el segundón, ell no està d'acort i decidix marchar de casa i provar fortuna llunt de la seua Toledo natal. La novela s'estructura en tres parts.

  • Part 1. Transcorre en Espanya. Ginés marcha des de Toledo fins a Sevilla, a on coneix a Lope de Vega i al Inca Garcilaso. Allí es enrola en l'expedició de l'Armada Invencible, que tan desastrós final va tindre
  • Part 2. Transcorre en Amèrica. En part per a buscar fortuna i en part per fugir de la justícia, s'embarca cap a Sudamérica i recorre el subcontinent
  • Part 3. Una espècie d'epílec. Ginés, ya vell i establit en Argentina, s'entrega a l'ascetisme i es prepara per a una mort cristiana. No obstant, es veu envolt en una última i inesperada aventura

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Efectivament, en el quadro mencionat apareix un chiquet en el marge inferior esquerre, que està identificat com Jorge Manuel, el fill de Domenico Theotocopuli (El Greco)