Anar al contingut

El pardal d'or

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Der goldene Vogel.jpg
El pardal d'or

El pardal d'or (Der goldene Vogel) és un conte de fades dels germans Grimm, escritors i filòlecs alemans célebres pels seus contes para chiquets.

En la colecció de contes dels Germans Grimm, El pardal d'or (Der goldene Vogel) és el n.º 57.[1]

Argument

[editar | editar còdic]

Un rei té un manzano d'or, i un dia comencen a furtar-li les pomes de nit. El rei demana als seus fills que vigilen, i encara que els dos primers cauen dormits, el més jove permaneix despert i veu que el lladre és un pardal dorat. Tracta de disparar-li pero no ho conseguix i en la flecha alcança a arrancar-li una ploma d'or.

La ploma és tan valiosa que el rei decidix que deu apropiar-se del pardal d'or. Envia als seus tres fills, un darrere l'atre, per a capturar a la criatura. Cada u dels fills es troba a un rabosot parlante, que els dona un consell per a la seua busca: elegir una mala posada millor que una feliç i lluenta. Els dos fills que partixen en primer lloc ignoren el consell i quan apleguen a la posada agradable, abandonen la missió.

El tercer fill obedix al rabosot, i seguix al pardal fins a un castell dorat que resulta ser la seua morada. El rabosot aconsella al príncip que atrape al pardal en una gàbia de fusta del castell a on viu, en lloc de posar-ho en una gàbia dorada. No obstant, el jove desoír el consell, i el pardal d'or desperta a la gent del castell, per lo que el chicon finalment és capturat. Despuix és enviat despuix d'un cavall d'or, en la condició de que respecte la seua vida, i el rabosot li aconsella que utilise una cadira de montar de cuiro en lloc d'una d'or, pero torna a fallar. Finalment també és enviat despuix de la princesa del castell dorat, a on el rabosot li aconsella que no la deixe despedir-se dels seus pares, pero novament el protagoniste desoír el consell, per lo que el pare de la princesa li ordena que moga un tossal si desija conservar la seua vida.

El rabosot la mou per ell, i en partir, revela al príncip cóm deu mantindre tot lo que ha guanyat (el pardal, el cavall, la cadira, la princesa): deu disparar-li i tallar-li el cap al rabosot. Quan el príncip rebuja, li advertix que no compre carn de l'aforcat, ni se sent a la vora de cap pou

El chicon descobrix que els seus germans, que en el transcurs de les seues aventures han vixcut libertinament, van a ser aforcats pels seus actes, i compra la seua llibertat per a evitar-ho. Descobrixen lo que ha fet, i quan finalment se senta a la vora d'un pou, li espenten a ell. Agarren les seues coses i rapten a la princesa, per a dur-la davant el seu pare. No obstant, el pardal, el cavall i la princesa troben a faltar al príncip. El rabosot rescata al príncip i quan este retorna al palau del seu pare abillat en robes de vagabunt, el pardal, el cavall i la princesa li reconeixen com el home que els va guanyar, i s'alegren de nou. Els seus germans són condenats a mort, i el protagoniste desposa a la princesa.

Finalment, el tercer fill talla el cap i les pates del rabosot, tal i com la criatura li havia solicitat. El rabosot resulta ser llavors un home, el germà de la princesa.

Variants

[editar | editar còdic]

En La Merla dorada, els fills del rei partixen en busca del pardal dorat perque els doctors li el han prescrit al seu pare malalt. Els dos fills majors són atrets a la posada sense cap advertència prèvia, i el més jove es troba en la llebre parlante que li ajuda una volta que el ha passat. El cavall tan solament apareix com una compra, i no té que passar cap prova per a conseguir la figurita de la princesa, la Donzella de Porcelana. Ademés, la llebre no es transforma al final del relat.

Una variant similar del conte de fades, d'orige franc-canadenc és El fénix dorat, recopilat per Marius Barbeau i narrat per Michael Hornyansky. El relat narra el història de Petit Jean, el més jove dels fills del Rei, qui descobrix que el lladre de les pomes dorades del seu pare és un fénix dorat, un pardal llegendari. Atres variants inclouen una batalla en tres bésties mítiques, una versió de l'amagatall i el seu casament en la bella filla del Sultà.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Grimm, KHM 001.
    • KHM és l'acrònim amprat en el catàlec dels contes dels Germans Grimm: KHM és Kinder- und Hausmärchen (Contes de l'infància i de la llar).


Referències

[editar | editar còdic]