Germans Grimm

Germans Grimm

Els germans Grimm (die Brüder Grimm o die Gebrüder Grimm), Jacob Grimm (Hanau, Hesse, 4 de giner de 1785-Berlín, 20 de setembre de 1863) i Wilhelm Grimm (Hanau, Hesse, 24 de febrer de 1786-Berlín, 16 de decembre de 1859), varen ser erudits, filòlecs, mitòlecs, investigadors culturals, lexicógrafos i escritors alemans que varen coleccionar i varen publicar junts folclore i llibres durant el XIX. Estan entre els primers i més coneguts coleccionistes de contes perque varen popularisar relats orals tradicionals com La Cenicienta (Aschenputtel), El príncip granota (Der Froschkönig), La pastora de ocas (Die Gänsemagd), Hansel i Gretel (Hänsel und Gretel), Rapunzel (Rapunzel), Rumpelstiltskin (Rumpelstilzchen), La bella durmiente (Dornröschen) i Blancanieves (Schneewittchen). La seua colecció clàssica de contes de fades, Contes de l'infància i de la llar (Kinder- und Hausmärchen), es va publicar per primera volta en dos volums en 1812 i 1815.

Els germans varen nàixer en la localitat d'Hanau, estat d'Hesse-Kassel, actual Alemània, encara que varen viure casi tota la seua infància en la propenca Steinau an der Strasse. La mort del seu pare en 1796 va empobrir a la família i va afectar als germans durant anys. Varen estudiar en l'Universitat de Marburgo, a on varen començar la seua tasca vital d'investigar l'història antiga de la lliteratura i l'idioma alemà, inclosos els contes populars. L'auge del Romanticisme durant el XVIII havia revixcut l'interés per la tradició dels contes orals, que en opinió dels Grimm i els seus colegues representaven una forma pura de la cultura i la lliteratura nacionals. Els germans varen establir una metodologia per a coleccionar i registrar per escrit històries populars que es va convertir en la base dels estudis del folclore. Entre la primera edició de 1812-1815 i la sèptima i última de 1857, els Grimm varen revisar la seua colecció numeroses voltes i la varen aumentar de 157 a més de 200 contes. Ademés de recopilar i publicar estos contes, els germans varen reunir llegendas alemanes. Individualment, varen publicar una gran cantitat d'estudis llingüístics i lliteraris, mentres que en colaboració varen començar a treballar en un ambiciós diccionari històric alemà, el Deutsches Wörterbuch, que varen deixar incomplet a la seua mort. Per això, estan considerats entre els fundadors de la filologia alemana. La llei de Grimm (1822), sobre un fenomen de l'evolució de les llengües germàniques, rep el seu nom de Jacob Grimm.

Molts dels contes populars recopilats pels Germans Grimm seguixen gojant d'enorme popularitat. Han segut traduïts a més de cent idiomes i adaptats al cine en innumerables ocasions. Durant les décades de 1930 i 1940, els seus contes varen ser usats com a propaganda per l'Alemània nazi. A finals de el XX, sicòlecs com Bruno Bettelheim han reafirmat el valor del treball dels germans, a pesar de la violència i crueltat de les versions originals d'alguns contes, que els propis Grimm finalment varen suavisar.

Biografia

Casa en la que Jacob i Wilhelm varen viure en Steinau des de 1791 a 1796.

Jacob (1785-1863) i el seu germà Wilhelm (1786-1859) varen nàixer i es varen criar en una família de la burguesia intelectual alemana. Els tres germans Grimm (ya que varen ser tres, en realitat; el tercer, Ludwig, va ser pintor i gravador) no varen tardar en fer-se notar pels seus talents: tenacitat, rigor i curiositat en Jacob, dots artístics i urbanitat en Wilhelm. Als vint anys d'edat, Jacob treballava com a bibliotecari i Wilhelm com a secretari de la biblioteca. Abans d'aplegar als setanta anys, havien conseguit descollar gràcies a les seues publicacions.

Varen ser professors universitaris en Kassel (1829 i 1837, respectivament). Sent professors de l'Universitat de Gotinga, els varen despedir en 1837 per protestar contra el rei Ernesto Augusto I d'Hannover. A l'any següent varen ser invitats per Federico Guillermo IV de Prusia a Berlín, a on varen eixercir com a professors en l'Universitat Humboldt.

Despuix de les Revolucions de 1848, Jacob va ser membre del Parlament de Fráncfort.

Obra

Entre les seues primeres publicacions figuren Edda, epopeya finlandesa del sigle XIII i diversos texts poètics traduïts de l'alt alemà.

La llabor dels germans Grimm no es va llimitar a recopilar històries, sino que es va estendre també a la docència i l'investigació llingüística, especialment de la gramàtica comparada i la llingüística històrica. Els seus estudis de la llengua alemana són peces importants del posterior desenroll de l'estudi llingüístic (com la Llei de Grimm), encara que les seues hipòtesis sobre el orige diví del llenguage varen ser ràpidament rebujades.

Ademés dels seus contes de fades, els Grimm també són coneguts per la seua obra Deutsches Wörterbuch, un diccionari en trentatrés toms en etimologies i eixemples d'us del lèxic alemà, que no va ser conclós fins a 1960.

En 1816 i 1818 varen aparéixer els dos volums d'una colecció de sagues alemanes (Deutsche Sagen) que, no obstant, no va tindre tant èxit com la seua colecció de contes.

També varen publicar una selecció comentada de romançades espanyoles titulada Silva de romançades velles.

Contes de fades

Artícul principal → Anex:Contes de fades dels germans Grimm.

Els Grimm varen definir Caperucita Roja, ací en una ilustració d'Arthur Rackham, com a representativa d'una única història alemana, encara que existixen vàries versions regionals.

Les investigacions erudites realisades pels germans Grimm varen prendre un atre caire quan Prusia va ser invadida i ocupada per l'eixèrcit napoleònic. Els Discursos a la Nació alemana de Fichte (1810) varen reforçar la corrent nacional i popular que va ser l'encarregada d'organisar la resistència alemana. Es tracta d'entregar-se a Alemània de cos i ànima. Dos amics de Wilhelm, els romàntics Clemens Brentano i Achim von Arnim, posen mans a l'obra i preparen l'edició d'una antologia de poemes antics destinats als chiquets: Dones Knaben Wunderhorn (1806) [La banya maravellosa del chicon]. Els germans Grimm s'entusiasmen. També ells poden ajudar a tornar-li les seues raïls a Alemània publicant els contes que han recopilat. Jacob i Wilhelm varen escomençar a recopilar i elaborar els contes de la tradició oral en l'entorn burgués de Kassel, marcat pel caràcter dels hugonotes. Va ser justament d'una dòna provinent d'una família de hugonotes de qui varen obtindre gran part de les històries arreplegades en el seu llibre Kinder- und Hausmärchen (Contes per a l'infància i la llar), dos volums publicats en 1812 i 1815. La colecció va ser ampliada en 1857 i es coneix popularment com a Contes de fades dels germans Grimm. La seua extraordinària difusió ha contribuït decisivament a divulgar contes com Blancanieves, La Cenicienta, Barba Blava, Hänsel i Gretel, Rapunzel, La Bella Durmiente, El Gat en Botes, Elisa la llista, La font de les fades, Juan sense por i Pulgarcito. Un aspecte controvertit d'este èxit és que en molts llocs la seua versió escrita ha desplaçat casi per complet a les que seguien vives en la tradició oral local.

Els texts es varen ser adornant i, a voltes, censurant d'edició en edició per la seua extrema durea. Els Grimm es defenien de les crítiques argumentant que els seus contes no estaven dirigits als chiquets. Pero, per a satisfer les exigències del públic burgués, varen tindre que canviar varis detalls dels originals. Per eixemple, la mare de Hansel i Gretel va passar a ser una madrastra, perque el fet d'abandonar als chiquets en el bosc (el significat simbòlic del qual no es va reconéixer) no coincidia en l'image tradicional de la mare de l'época. També va caldre canviar o, millor dit, ometre alusions sexuals explícites.

Els autors varen arreplegar alguns contes francesos gràcies a Dorothea Viehmann i a les famílies Hassenflug i Wild (una filla dels Wild es convertiria despuix en l'esposa de Wilhelm). Pero per a escriure un llibre de contes verdaderament alemà, aquells contes que varen aplegar de França als països de parla alemana, com El Gat en Botes o Barba Blava, varen tindre que eliminar-se de les edicions posteriors.

Hansel i Gretel, ilustrat per Arthur Rackham, era un «conte d'advertència» per a chiquets.

En 1812 els germans Grimm varen editar el primer tom de Contes per a l'infància i la llar, en el qual publicaven la seua recopilació de contes, al que va seguir en 1814 el seu segon tom. Una tercera edició va aparéixer en 1837 i l'última edició supervisada per ells, en 1857. Les primeres coleccions es varen vendre modestament en Alemània, al principi a penes uns centenars d'eixemplars a l'any. Les primeres edicions no estaven dirigides a un públic infantil; en un principi els germans Grimm varen refusar utilisar ilustracions en els seus llibres i preferien les notes erudites a peu de pàgina, que ocupaven casi tant espai com els contes mateixos. En els seus inicis mai es varen considerar escritors per a chiquets sino folcloristas patriòtics. Alemània en l'época dels germans Grimm havia segut invadida pels eixèrcits de Napoleón, i el nou govern pretenia suprimir la cultura local del vell règim de feus i principats de l'Alemània de principis de el XIX.

Seria a partir de 1825 quan alcançarien majors vendes, en conseguir la publicació de la Kleine Ausgabe (Menuda Edició) de 50 relats en ilustracions fantàstiques del seu germà Ludwig. Esta era una edició condensada destinada per a llectors infantils. Entre 1825 i 1858 es publicarien dèu edicions d'esta Menuda Edició.

A mitan de el XIX, en alguns sectors d'Amèrica del Nort la colecció de contes era condenada per mestres, pares de família i figures religioses pel seu cru i incivilizado contingut, ya que representava la cultura medieval en tots els seus rígits prejuïns, cruor i atrocitats. Els adults ofesos s'oponien als castics imposts als vilans. Un eixemple es pot vore en la versió original de Blancanieves, a on a la malvada madrastra se li obliga a ballar en unes sabatilles de ferro ardent al roig viu fins a caure morta. Els primers llibres ilustrats varen ser fets pels editors anglesos. Una volta que els germans Grimm varen descobrir al seu nou públic infantil es varen dedicar a refinar i suavisar els seus contes.

Els doscents dèu contes de la colecció dels Grimm formen una antologia de contes de fades, faules, farses rústiques i alegoria religioses. La colecció ha segut traduïda a més de cent xixanta idiomes. Els contes i els personages han segut usats en el teatre, l'òpera, les historietes, el cine, la pintura, la publicitat i la moda. Els eixemplars manuscrits de Contes per a l'infància i la llar propietat de la biblioteca de l'Universitat de Kassel varen ser inclosos en el Programa Memòria del Món de l'Unesco en 2005. Despuix de la Segona Guerra Mundial i fins a 1948 va estar prohibida la venda dels contes dels germans Grimm en la zona d'ocupació anglesa, ya que els anglesos els consideraven com una prova de la suposta maldat dels alemans durant la guerra.

L'actual edició (1996 i 2004) de les versions originals dels germans Grimm va ser publicada per Hans-Jörg Uther. La primera traducció al espanyol va ser feta directament de l'alemà, en 1879, per Don José S. Viedma (1831-1898).

Llista de contes de Fades dels germans Grimm

• Hansel i Gretel
• El amadísimo Rolando
• Contes complets I
• Contes complets II
• Contes complets III
• Contes complets IV
• Contes tradicionals
• El nano saltarín
• El llop i els sèt cabrits
• El rei dels lladres i atres contes
• La casita de sucre
• Els músics de Bremen
• Rapunzel
• Juan sense por
• Blancanieves
• Caperucita roja
• La Cenicienta

En el cine

Els contes dels germans Grimm han segut molt populars des dels seus orígens. En el XX la seua fama va créixer gràcies a la generalisació de la llectura infantil.

Fotograma de la película Blancanieves i els sèt enanito (Walt Disney Pictures, 1937).

El cine d'animació ha aprofitat este fet per a dur a la pantalla algunes películes que partixen de contes dels Grimm; aixina, Walt Disney va produir en 1937 la película Blancanieves i els sèt nanos, en 1950 La Cenicienta i en 1959 La Bella Durmiente, si be estes dos últimes películes es basen també en les dos versions dels dos contes que va escriure l'escritor francés Charles Perrault (1628-1705).

La popularitat dels germans va aumentar en la década dels xixanta quan Metro-Goldwyn-Mayer i Cinerama Productions Corporation coprodujeron en Bavaria Film, d'Alemània Federal, la superproducció El maravellós món dels germans Grimm (1962), que va ser la primera película de ficció estrenada en el procés de triple proyecció conegut com Cinerama. Basada en la biografia Die Brüder Grimm de Hermann Gerstner, la película relata els anys azarosos dels autors, abans de la seua consagració, quan escrivien la biografia d'un duc per a sostindre a les seues famílies i Wilhelm posava en perill l'ocupació en la seua fascinació pels contes infantils. Dirigida per Henry Levin, la trama inclou tres contes: La princesa ballarina, El sabater i els donyets i L'os cantor, que varen ser dirigits per l'expert hongarés en efectes especials George Pal. Wilhelm va ser interpretat per l'actor britànic Laurence Harvey, i Jacob per l'alemà Karlheinz Böhm, secundats per populars actors de l'época com Claire Bloom, Barbara Eden, Walter Slezak, Yvette Mimieux, Russ Tamblyn, Terry-Thomas, Buddy Hackett, Martita Hunt, Jim Backus i Oscar Homolka.

En 1969, els estudis Soyuzmultfilm varen estrenar un curtmetrage musical de dibuixos animats basat en contes dels Germans Grimm i dirigit per Valentina Brumberg (Валентина Брумберг, 1899 - 1975) i Zinaida Brumberg (Зинаида Брумберг, 1900 - 1983), titulat La princesa caprichosa (Капризная принцесса).

Durant la década dels anys 70 i els anys 80 es varen emetre diverses séries d'animació japonesa (anime) que recopilaven molts dels contes versionados pels dos escritors alemans: la més popular va ser la série de Nippon Animation Els contes dels Germans Grimm. En els anys 1990 també va haver diverses séries i coleccions de producció japonesa, nortamericana i australiana, entre unes atres, que encara que aprofitant els llançaments de la Disney per a vendre's, relataven les versions de modo més fidel que la afamada productora. En 1998 la Twentieth Century Fox Film Corporation llançava una particular versió de Cenicienta en la película Per sempre jamai, dirigida per Andy Tennant i protagonisada per Drew Barrymore i Anjelica Huston, a on es mesclaven llaugerament les dos versions escrites per Grimm i Perrault.

Monument Nacional als Germans Grimm (1889), de l'escultor i pintor alemà Syrius Eberle, ubicat en la plaça del mercat en Hanau, Hessen (Alemània).

En 2005 es va estrenar The Brothers Grimm, dirigida per Terry Gilliam, una película que narra les vivències apócrifas dels dos germans. En 2010 Walt Disney Company torna a recórrer al món dels contes de fades en el personage de Rapunzel en la película Enredrats (animada per CGI). Ademés, en octubre del 2010 es va estrenar el primer capítul de la ya renombrada i famosa série de televisió Onze Upon a Clave, dirigida per Adam Horowitz, qui es va basar en molts dels contes dels germans Grimm per a realisar els episodis de la série. En 2011 es va estrenar Ret Riding Hood (La chica de la capa roja), dirigida per Catherine Hardwicke i protagonisada per Amanda Seyfried

En 2012 s'estrenaven tres películes basades en el conte de Blancanieves. D'un costat Mirror, Mirror (Espejito, espejito), dirigida per Tarsem Singh, i protagonisada per Lily Collins i Julia Roberts. Poc despuix, Universal Pictures va presentar en la gran pantalla Snow White & the Huntsman (Blancanieves i la llegenda del caçador, en Espanya), dirigida per Rupert Sanders i interpretada per Kristen Stewart i Charlize Theron. I finalment la película espanyola Blancanieves, dirigida per Pablo Berger i protagonisada per Maribel Verdú i Macarena García. En 2013 es va estrenar Hansel i Gretel: caçadors de bruixes (en Llatinoamèrica i Espanya), o Hansel & Gretel: Witch Hunters (en anglés), de Paramount Pictures, dirigida per Tommy Wirkola i en les actuacions en papers principals de Gemma Arterton, Jeremy Renner, Famke Janssen, Ingrid Bosso Berdal. En 2016 s'estrena El caçador i la reina del gèl, seqüela de Blancanieves i la llegenda del caçador, dirigida per Cedric Nicolas-Troyan i protagonisada novament per Charlize Theron i esta volta acompanyada per Emily Blunt, Chris Hemsworth, Nick Frost, Sam Claflin, Rob Brydon i Jessica Chastain. Ademés, la série de películes animades de Shrek fa contínues referències als contes dels germans Grimm, ya que els personages viuen en un món de fantasia poblat de sers de contes de fades.

En la televisió

En l'any 1978 es va estrenar per a la televisió d'Estats Units la película musical Onze Upon a Brothers Grimm.

En la série d'animació Les tres mellizas, les protagonistes titulars eren enviades en cada episodi a les història d'un conte, varis d'ells sent històries dels germans Grimm (entre ells La Cenicienta, La bella durmiente, Blancanieves, i Hansel i Gretel).

Entre 1987 i 1989 la productora japonesa Nippon Animation va emetre la série de dibuixos animats Contes dels germans Grimm (グリム名作劇場), en un total de 47 episodis, la qual va ser doblada i transmesa en els anys 90 en països com Estats Units, Espanya, Perú i Colòmbia.

En la série d'animació Simsala Grimm, els protagonistes viajaven a l'interior d'un conte diferent en cada episodi (per a això introduint-se en un llibre en els rostres de Jacob i Wilhelm Grimm en la portada), la majoria fent alusió al títul de la série, contes dels germans Grimm, entre atres contes d'atres autors.

El canal Universal va estrenar en 2011 una série policial anomenada Grimm. Situada en l'actual Portland (Oregó), la série dona un nou gir a les històries dels germans Grimm. El protagoniste de la série, Nick Burkhardt, és un detectiu d'homicidis que s'entera de que és un descendent dels Grimm, persones genèticament diferents que poden vore als Wesen (mònstruos que s'amaguen en l'interior de certs sers humans), sense el seu consentiment. Els Grimm s'havien dedicat, tradicionalment, a lluitar a mort per mantindre a la humanitat a resguart d'estes criatures. No obstant, Nick dona un nou sentit a lo que és ser un Grimm, en l'ajuda constant dels demés personages: Monroe, un blutbad retirat de la caça, o comunament conegut com el "llop feroç" de contes infantils; Rosalee, una fuchsbau en un passat obscur pero molt que ensenyar; Bud, un eisbiber en molt corage, entre atres personages.

En teatre

En el 2010 es va estrenar en Argentina un espectàcul cridat Els fabulosos Grimm, protagonisat per Gustavo Monge i Giselle Pessacq, reinventant els contes i donant-li una mirada més teatral. Va obtindre una gran repercussió de crítica i públic. L'obra va realisar funcions fins al 2012. Sent destacat pels Premis Teatre del Món 2010 i guanyador dels premis ATINA en els rubros: "Espectàcul", "Intérpret masculí" (Gustavo Monge), "Intérpret femenina" (Giselle Pessacq), "Coreografia" (Vanesa García Millán) i "Vestuari" (Alberto Mauri).

Edicions en espanyol

• Grimm (2020). Germans Grimm. Edició anotada, Edicions Akal. ISBN 978-84-460-4989-0.
• Grimm, Jacob (2019). Helena Cortés Gabaudan (ed.). Els contes dels germans Grimm, tal com mai varen ser contats, Primera edició de 1812, cartoné, L'Oficina d'Art i Edicions. ISBN 978-84-949714-8-8.
• Grimm, Jacob (2015). Jacob i Wilhelm Grimm. Contes complets, Quatre volums, rústica, bojaca. Aliança Editorial.
• Grimm, Jacob (2006). Tots els contes dels germans Grimm, Madrit: Editorial Rudolf Steiner & Mandala edicions. ISBN 978-84-89197-57-2.

Enllaços externs

• Diccionari dels Germans Grimm. [4] archivat en Wayback Machine. (alemà).