Anar al contingut

El príncip granota

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
El príncip granota

El príncip granota, El rei granota, El príncip sapo o Enrique de ferro (Der Froschkönig oder der eiserne Heinrich) és un dels contes de fades recopilat pels germans Grimm, escritors i filòlecs alemans célebres pels seus contes para chiquets.

En la colecció de contes dels germans Grimm, El príncip granota (Der Froschkönig oder der eiserne Heinrich) és el n.º 1.[1] Correspon al tipo 445 de la classificació d'Aarne-Thompson: El rei granota o Enrique de ferro.[2]

Tracta sobre una bella pero mimada i orgullosa princesa a qui el seu pare li regala una pilota d'or, en la que queda fascinada; pero un dia, jugant en la pilota d'or prop d'un pou, la pilota d'or li cau a l'aigua. En el pou habitava una granota, en la qual la princesa fa un tracte: la granota li durà la pilota d'or a la princesa i la princesa, a canvi, serà la seua amiga i l'invitarà eixa mateixa nit a sopar al castell on ella viu i a dormir tota la nit en ella en el llit de la seua habitació. Pero la princesa, havent recuperat la pilota d'or, s'oblida de la promesa. No obstant, la granota es presenta en el castell i li confessa al rei la promesa que li va fer la princesa. Fastidiada la princesa accedix a complir-la, perque aixina li'l demana el seu pare, sent obligada a menjar del mateix plat i a dormir en el mateix llit que la granota. Pero la seua repulsió és tan gran, que quan es van a gitar llança a la viscosa i desagradable granota contra la paret, descobrint en realitat, que la granota és un príncip que havia segut encantat per una bruixa malvada.

Encara que en versions modernes la transformació és invariablement desencadenada quan la princesa besa a la granota, en la versió original dels germans Grimm, la fetilla es trenca quan la princesa tira a la granota contra la paret. En versions primerenques era suficient per a la granota, passar la nit en el coixí de la princesa. Al final del conte, el príncip granota li perdona a la princesa els mals i farons tractes que li va fer quan estava convertit en granota, i per a agrair-li a la princesa que ha trencat la fetilla, ell i ella es casen i viuen felices eternament.

Orígens

[editar | editar còdic]

El folklorista Stith Thompson en The Folktale va sugerir que el història del Rei Granota en la tradició alemana va començar en un conte lliterari de el XIII escrit en llatí. Per una atra part, en Fairytale in the Ancient World, Graham Anderson comenta que hi ha una referència a "el home que va ser (una volta) una granota és ara un rei" (qui fuit granota nuncest rex) en el Satyricon de Petronio, encara que atres acadèmics, discutixen que podria ser una pulla a l'emperador Nerón, al com se li feyen comparacions humorístiques en una granota. No obstant, Graham Anderson apunta a una atra possible font, dins del mit fundacional d'Argos de Danao i les seues filles. També se li podria relacionar en contes antics i moderns de la varietat béstia/nóvio com ocorre en l'obra de el II d'Apuleyo, L'asno d'or, que conté el famós conte de Eros i Psique. Açò, a la seua volta, va servir de les versions lliteràries franceses de La Bella i la Béstia durant els sigles XVII i XVIII. Per a la creació d'este relat també varen contribuir la varietat de relats orals i lliteraris que varen circular per Europa a finals de l'Edat Mija i en el Renaixença com el conte escocés The Queen Who Sought a Drink from a Certain Well, que es troba en The Complaynt of Scotland escrit en gaèlic.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Grimm, KHM 001.
    • KHM és l'acrònim amprat en el catàlec dels contes dels Germans Grimm: KHM és Kinder- und Hausmärchen (Contes de l'infància i de la llar).
  2. AT 0440: The Frog King or Iron Henry.


Referències

[editar | editar còdic]