Anar al contingut

El venedor ambulant

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Jheronimus Bosch - The Pedlar - Google Art Project.jpg
El venedor ambulant

El venedor ambulant és un quadro del pintor flamenc El Bosco, eixecutat al oli sobre taula. És un círcul de 71,5 centímetros de diàmetro, insertat en una taula octogonal. Es conserva en el Museu Boijmans Van Beuningen de Róterdam.

El personage d'esta pintura és molt semblat a les portes exteriors de El carro de fenaç, que representa també a un Venedor ambulant, un Vagabunt o la paràbola del fill pròdic (Tolnay i Larsen).

És una obra dels últims anys del Bosco. La dendrocronología ha establit una data de cap a 1494 o despuix.[1] Alguns autors han senyalat que el quadro va ser realisat cap a l'any 1510.

També se li coneix com El viager i El fill pròdic. Com escriu Jos Koldeweij, «representa el El viajero, el caminante, el home sobre la sendera de la seua vida. Amenaçat per perills i tentacions, deu continuar el camí a lo llarc d'una via a sovint estreta i accidentada i plagada d'obstàculs», dividida en dos camins: el del pecat, simbolisada pel bordell a l'esquerra que té com a insígnia una oca blanca, símbol de lascivia; i aquell atre de la tornada que sembla haver elegit el fill pròdic, que la seua iconografia s'assembla al arcano sense número del tarot: El Loco.[2]

Considera Pijoán que ací es representa al Fill pròdic com un vagabunt que es marcha de la venda a on li han acollit, duent-se la perdiguera plena i el capell d'un soldat que s'ha quedat ressagat besant a una jove. Des d'una finestra li mira una vella que li ha descobert. No tindria llavors esta obra intenció moralizadora.[3]

Els anàlisis dendrocronológicos ha confirmat la tesis, ya exposta en 1972 per Filedt Kok, de que esta taula és la part exterior d'un tríptic que el seu interior estaria format per la Nau dels locos, avall la Alegoria dels plaers que es conserva en New Haven i a la dreta, la Mort d'un avaro, taules que varen ser tallades per la mitat. Totes elles presenten un gran semblat en el dibuix. Sent això aixina, caldria interpretar el sentit de la taula en el seu conjunt com una representació de l'idea, pròpia de la Devotio moderna, del ser humà com un peregrí-ermitaño que busca el camí de la salvació, alluntant-se de la maldat i els vicis del món. Seria aixina una alegoria de la vida humana entesa com pelegrinage. A això contribuiria, segons Koldeweij, el bastó nudoso, per a defendre's de les acechanzas dels gossos, i el gran cesto de vímen com a representació de la seua dolorosa càrrega, per a recórrer el camí de l'arrepenediment, llunt de la corrupció i la maldat.[1]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Romà, Eileen (dir.), «Bosco», en Els grans genis de l'art, n.º 25, Unitat Editorial, S.A., 2005, ISBN 84-89780-69-2.
  2. «Erasmo: elogi del fol».
  3. Pijoán, José, «Jerónimo Bosch», en Summa Artis, Antologia V, Espasa, ISBN 84-670-1356-7, pág. 138.


Referències

[editar | editar còdic]