Eleosoma
Un eleosoma o elaiosoma és una reserva de substàncies nutritives (usualment olis, d'ahí el nom, del grec έλαιον, oli, i σωμα, cos) disposta en l'exterior de la llavor d'una planta superior. La seua presència està usualment associada a una dispersió zoócora, fonamentalment per part de certes espècies de formigues (mirmecocoria), que utilisen el eleosoma com a aliment, quedant el restant de la llavor amagat baix terra i en disposició de germinar.
Els eleosomas es desenrollen de diverses formes a partir de teixits de les llavors (chalaza, funícul, hilum, rafe-antirafe o de teixits de la flor o del frut (exocarpo, receptàcul, tubo, perigonio, estil,...).[1] Els diversos orígens i vies de desenroll aparentment servixen a la mateixa funció, que és atraure a les formigues. Degut a que els eleosomas es troben presents en per lo manco 11.000, i possiblement fins a 23.000 espècies de plantes, els eleosomas són un eixemple molt rellevant d'evolució convergent en les plantes de flor.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Gorb, E. and Gorb, S. (2003). Seed Dispersal by Ants in a Deciduous Ecosystem, Kluwer Academic Publishers, Dordrecht, the Netherlands.
- ↑ Lengyel, S. et al.(2010).Perspectives in Plant Ecology, Evolution and Systematics.12(1)
- 43–55.doi:10.1016/j.ppees.2009.08.001.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Eleosoma» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.