Eleusine coracana
El ragi, dacseta de dit o dacseta africana (marathí: नाचणी; canarés: ರಾಗಿ; oriya: ମାଣ୍ଡିଆ; panyabí: ਬਾਜਰਾ; guyaratí: બાજરી; tamil: கேழ்வரகு; telugu: రాగి; amárico: ዳጉሳ dagusa o ቶኩሶ tōkūsō), Eleusine coracana, és una planta anual cultivada com cereal en les zones àrides d'Àfrica i Àsia. És nativa de les terres altes d'Etiopia[1] i va ser introduïda en l'Índia fa aproximadament 4000 anys; allí s'ha adaptat a altituts del Himalaya fins als 2300 m s. n. m.
Descripció
[editar | editar còdic]És una herba que alcança una altura de 30 a 90 cm. Termina en un manojo de 5 a 7 mechons, que semejan els dits d'una mà o garra. Cada mechó pot tindre fins a 10 cm de llarc i 60 a 80 espiguillas, cada una en 4 a 6 flors en dos files.[2]
Cultiu
[editar | editar còdic]Freqüentment se sembra intercalada en alguna leguminosa com el maní (Arachis hypogaea), el fríjol cabecita negra o caupí (Vigna sinensis), gaundú (Cajanus cajan) o la planta de Níger Guizotia abyssinica.[3]
Una volta collides, les llavors es conserven molt ben i rara volta són atacades per insectes o foncs. La capacitat d'almagasenar-ho per prou temps, fa de la dacseta un cultiu important en les estratègies de prevenció de riscs per a les comunitats agrícoles més pobres.[3]
Nutrició
[editar | editar còdic]El gra és ric en metionina, un aminoàcit essencial.
Valors nutricionals per a 100 g de ragi:[3]
- Proteïna 7.3 g
- Grassa 1.4 g
- Carbohidrats 72 g
- Minerals 2.7 g
- Calcio 344 mg
- Fibra 3.6 g
- Energia 328 kCal
Usos
[editar | editar còdic]És part d'algunes dietes tradicionals en Àfrica i l'Índia. Té potencial per a millorar la nutrició, aumentar la seguritat alimentària, promoure el desenroll rural i recolzar l'agricultura sostenible.[4] Pot ser mòlt i preparat en forma de pastiços, pudines i gachas. El gra es convertix en una beguda fermentada (o cervesa) en Nepal i en moltes parts d'Àfrica. La palla de dacseta s'utilisa com forraje animal. També s'utilisa per a fer una beguda rica en sabor, popular en les festes.[3]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Eleusine coracana va ser descrita per Joseph Gaertner i publicat en De Fructibus et Seminibus Plantarum. . . . 1: 7. 1788.[5]
El nom del gènero es va otorgar per la ciutat d'Eleusis, la ciutat grega, a on es troba el temple de Ceres.
coracana: epítet
- Cynodon coracanus Raspail
- Cynosurus coracanus L.
- Eleusine cerealis Salisb.
- Eleusine cerealis Ehrenb. ex Sweet
- Eleusine dagussa Schimp.
- Eleusine indica subsp. coracana (L.) Lye
- Eleusine indica var. coracana (L.) Fiori
- Eleusine indica var. stricta (Roxb.) Chiov.
- Eleusine luco Welw.
- Eleusine ovalis Ehrenb. ex Sweet
- Eleusine pilosa Gilli
- Eleusine reniformis Divak.
- Eleusine sphaerosperma Stokes
- Eleusine stricta Roxb.
- Eleusine tocussa Fresen.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ A.C. D'Andrea, D.I. Lyons, Mitiku Haile, I.A. Butler (1999) "Ethnoarchaeological Approaches to the Study of Prehistoric Agriculture in the Ethiopian Highlands" in Van der Veen, ed., The Exploitation of Plant Resources in Ancient Africa. Kluwer Academic: Plenum Publishers, New York.
- ↑ «Fingerhirse», artícul en la Wikipedia en alemà.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Eleusine coracana», artícul en la Wikipedia en anglés.
- ↑ National Research Council (1996) "Finger Millet"; Lost Crops of Africa: Volume I: Grains National Academies Press. ISBN 978-0-309-04990-0 .
- ↑ «Eleusine coracana». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 10 de juliol de 2013.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Archiu:Commons-logo.svg Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Eleusine coracana.
Wikispecies té un artícul sobre Eleusine coracana.- Este artícul conté una traducció derivada de «Eleusine coracana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
