Ellora

Ellora o Ellorā és una localitat de l'Índia, antigament coneguda en el sobrenom de Elapurā, es troba a 30 km de la ciutat d'Aurangābād en el districte homònim, en el pradesh o estat federal de Maharashtra. També es coneix com Elapura en la lliteratura Rashtrakutakannada
Ellora és célebre pel seu arquitectura rupestre, en monasteris i temples budistes (grup A : grutas 1 a 12 que daten de l'aproximadament l'any 500 a aproximadament el 650), hinduistas (grup B : grutas 13 a 29 establides entre els sigles VII i VIII) i jainas (grup C : grutas 30 a 34 construïdes entre els sigles VIII i XIII).
Estes estructures han segut excavades en un precipici dels monts Charanandri, sent el seu número total 34, de les quals 12 són budistes, 17 hinduistas i 5 jainistas. La coexistència d'estes edificacions demostra cert grau de tolerància interreligiosa en l'Índia fins a l'arribada del Islam.
Les grutas budistes són les estructures més antigues i consistixen principalment en vihāras i monasteris, alguns d'estos són verdaders santuaris exornados per una image del Buda. En este conjunt la joya del lloc és el temple de Kailāsantātha (725-755), es tracta d'un edifici en forma de temple, completament excavat en la roca.
En l'any 1983, Ellorā ha segut declarat Patrimoni Mundial de la Humanitat per l'Unesco.

Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ellora.- Lloc oficial de Ellorā en la UNESCO, en francés i anglés.
- Presentació de Ellorā per la Fundació Berger, en anglés.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ellora» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Pàgines en enllaços a archius trencats
- Ciutats santes del budisme
- Llocs sants del hinduismo d'Índia
- Arquitectura d'Índia
- Localitats de Maharashtra
- Jainismo
- Patrimoni de la Humanitat en Índia
- Arquitectura d'Índia del sigle VI
- Arquitectura d'Índia del sigle VII
- Arquitectura d'Índia del sigle VIII
- Cuevas sagrades
- Patrimoni de l'Humanitat