Elobey, Annobón i Corisco

Elobey, Annobón i Corisco varen formar una colónia espanyola en Àfrica, que incloïa les illes d'Elobey Gran, Elobey Chic i Corisco, localisades en la baïa de Corisco, i la d'Annobón al suroest de Sant Vaig prendre i Príncip. Protectorat espanyol des de 1843 i colónia des de 1903.

Tenia un àrea total de 36 km² i una població estimada en 1910 de 2950 persones. Depenia del governador general en sèu en Santa Isabel que contava en tinents de governador en Annobón i en Elobey Chic. Totes les possessions colonials d'Espanya en Guinea es reunificaron administrativamente en 1926 per a formar la Guinea Espanyola fins que esta es va independisar en 1968 com Guinea Equatorial.

Història

Erro al crear miniatura:

Mapa de les possessions espanyoles en el Golf de Guinea en 1897, abans del Tractat de París de 1900.

Vore també: Història de Guinea Equatorial i Guinea Espanyola

Annobón va ser descoberta pels portuguesos l'1 de giner de 1472 (d'ahí el nom: anno bon, bon any). Va ser cedida a Espanya junt a Fernando Poo per mig del Tractat del Pardo, a canvi d'uns territoris al sur de Brasil. La dominació efectiva dels espanyols en estes illes data de 1777.

El regne benga de l'illa de Corisco i la zona de Veta Sant Joan va establir un acort de protectorat en Espanya en 1843 com a resultat d'un apany entre Juan José Lerena i Barry en el rei benga Bonkoro I, qui va morir en 1846. Prèviament, en 1836 el navegant espanyol José de Moros ya havia visitat l'illa d'Annobón, governada pel rei Pedro Pomba, reafirmant la sobirania espanyola sobre l'illa.

En l'any 1959 esta colónia es va unificar en l'illa i província de Fernando Poo, mentres que Elobey i Corisco varen passar aformar part de la Guinea continental espanyola cridada Riu Muni, per a conformar la Guinea Espanyola.

Filatelia

Erro al crear miniatura:

Sagelle d'un cèntim de la colónia, 1907.

Esta colónia és famosa per als aficionats a la filatelia en haver tingut els seus propis sagells, des de 1903 fins a 1910. El primer ostentava el perfil d'un jove Alfonso XIII, i tenia 18 valors des d'1/4 cèntims fins a 10 pessetes.

En 1905, els valors d'1 cèntim a 10 pessetes varen ser reimpresos encara que en esta mateixa data. L'emissió de 1906 es va realisar per mig d'habilitació estampades sobre la série anterior. En 1907 va aparéixer una nova série de 16 valors entre 1 ct. i 10 ptas. En el catàlec EDIFIL especialisat apareixen 50 sagells de les séries bàsiques, pero la llista passa del centenar si es consideren les varietats, lo no emesos (NE) i la série de fiscals habilitats per a correus de 1909. Un total de 72 edicions apareixen en el catàlec de Yvert.