Els proverbis flamencs

Los proverbios flamencos (en neerlandés: Nederlandse Spreekwoorden) és una obra del pintor Pieter Brueghel el Vell. És un oli sobre taula de roure, pintat en l'any 1559.[1] Medix 117 cm d'alt i 163 cm d'ample. S'exhibix actualment en la Gemäldegalerie de Berlín, Alemània.
Atres noms en els que és coneguda esta obra són La capa blava (en referència a la dòna que encapucha a un home en el centre del quadro, simbolisant l'infidelitat) i El món del revés. Representa una terra habitada en representacions lliterals de proverbis flamencs de l'época. La pintura rebosar de referències i encara poden identificar-se la major part d'elles; mentres molts dels proverbis han segut oblidats o mai es varen traduir a atres idiomes, alguns encara s'usen. Els proverbis eren populars en temps de Brueghel: es varen publicar una série de coleccions, inclosa una famosa obra d'Erasmo. Frans Hogenberg va produir un gravat que ilustrava uns 40 proverbis al voltant de 1558, i el propi Brueghel havia pintat una colecció de Dotze proverbis en taules individuals en 1558, aixina com El peix gran es menja al chic en 1556, pero es creu que Els proverbis flamencs és la primera pintura a gran escala sobre el tema. François Rabelais va representar una terra de proverbis en la seua novela Gargantúa i Pantagruel poc despuix, en 1564.
Les pintures de Brueghel tracten els temes de lo absurt, les debilitats i les locades humanes, en lo que seguix la tradició d'El Bosco,[2] i esta pintura no és una excepció. Originalment es va titular La capa blava o la locada del món, lo que indica que no pretenia solament representar una colecció de proverbis, sino més be fer un estudi de l'estupidea humana. Moltes de les persones representades mostren les característiques traces en blanc que Brueghel usava per a representar als mecs. En gran mestrage, Brueghel tracta fins al detall més nimio.[2]
El seu fill, Pieter Brueghel el Jove, es va especialisar en fer còpies de l'obra del seu pare, i va pintar fins a vint còpies de Els proverbis flamencs.
Conseguix una gran unitat, a pesar dels múltiples detalls, gràcies a la seua unitat de composició, entorn a una diagonal que, des de la part inferior esquerra, va cap a la part superior dreta.[2]
Detall
[editar | editar còdic]Hi ha prop de cent proverbis identificats[2] en l'escena (encara que Brueghel pugues haver inclós uns atres). Algunes expressions s'usen hui en dia; entre elles: Nadar contra corrent, El peix gran es menja al chic, Donar-se de cabezazos contra un mur de rajoles i Armat fins a les dents, i alguns són familiars, encara que no idèntics a expressions angleses, com per eixemple Càsting roses before swine (Tirar roses als porcs, equivalent a l'expressió bíblica Tirar perles als porcs del [Evangelio de Mateo]], capítul 7, versícul 6, encara que en castellà, en traducció macarrónica se sol dir tirar margarites als porcs). Molts han decaigut en el temps o mai es varen usar en anglés, com Tindre el sostre teulada de coques, per eixemple, que significa tindre abundància de tot i que era una image que Brueghel més vesprada tornaria a usar en la seua pintura de l'idílica terra de Jauja. Seria semblant a l'expressió espanyola Nugar els gossos en llonganiça(s).
La capa blava a la que es referix el títul original està colocada sobre el home en el centre de la pintura en la seua esposa. Açò indicava que ella li era infel. Atres proverbis indiquen l'estupidea del home: un home ompli una charca en acabant de que la seua becerro haja mort, just damunt de la figura central del home en capa blava; un atre du la llum del dia en una cistella. Algunes de les figures semblen representar més d'una expressió (si açò era intenció de Brueghel o no, es desconeix), com el home que esquila una ovella en el centre, en la part inferior esquerra del quadro. Està junt a un home que esquila un porc, aixina que representa l'expressió: Un esquila ovelles i un atre esquila porcs, lo que significa que un aventaja a l'atre, pero també pot representar el consell Esquílalas pero no les desuelles, lo que significa que cal traure el millor partit que es puga als actius.
| Proverbi | Significat | Equivalent en castellà | Ubicació |
|---|---|---|---|
| Ser capaç inclús de nugar al diable a un coixí | L'enrossinament ho supera tot. | La fortuna favorix als audaços Qui la seguix, la conseguix |
|
| Ser un mordedor de pilars | Ser un hipòcrita en religió, un fariseo. | ||
| Dur fòc en una mà i aigua en l'atra | No ser digne de confiança. | Tindre dos cares | |
| Colpejar el cap contra un mur de rajoles | Intentar conseguir lo impossible. | Donar-se contra la paret | |
| Un peu calçat i un atre descalce | Lo principal és l'equilibri. | ||
| La cerda tira del tapó | La negligència du al desastre. | La gota que caramulla el got | |
| Posar-li el cascabel al gat | Atrevir-se a fer alguna cosa difícil o perillós. | Idèntic en castellà | |
| Estar armat fins a les dents | Estar molt armat. | Idèntic en castellà | |
| Posar-se l'armadura | Enfurir-se. | ||
| Un esquila ovelles, un atre, porcs | Un té totes les ventages, l'atre cap. | Uns naixen en estrela i uns atres naixen estrelats | Archiu:NP-7.jpg |
| Esquílalas pero no les desuelles | No abuses de les teues ventages. | L'avarícia trenca el sac | Archiu:NP-18.jpg |
| Ací no es frig l'arenc | Les coses no marchen segons lo planejat. | Archiu:NP-15.jpg | |
| Fregir tot l'arenc per a menjar les huevas | Fer massa per a conseguir molt poc. | Fer molt soroll i poques anous | Archiu:NP-15.jpg |
| Posar-se la tapa en el cap | Acabar assumint la responsabilitat. | Pagar els plats trencats | Archiu:NP-16.jpg |
| L'arenc penja de les seues pròpies brànquies | Tens que acceptar la responsabilitat dels teus propis actes. | Donar la cara | Archiu:NP-17.jpg |
| Hi ha alguna cosa més en això que un arenc buit | Hi ha més de lo que sembla. | Archiu:NP-17.jpg | |
| ¿Qué pot el fum fer-li al ferro? | No té sentit intentar canviar lo que no es pot canviar. | Archiu:NP-92.jpg | |
| Trobar al gos en el gorc | Aplegar tart a menjar. | Archiu:NP-109.jpg[4] | |
| Assentar-se en les cendres entre dos banquets | Ser indecís. | Archiu:NP-11.jpg | |
| Tentar l'huevera a les gallines | Contar en alguna cosa que encara no existix (es conten els ous en acabant de que les gallines els posen). | No vendre la pell de l'orso abans de caçar-ho | Archiu:NP-8.jpg |
| Allí pengen les tijeras | És possible que t'enganyen allí. | Archiu:NP-10.jpg | |
| Rosegar sempre el mateix os | Parlar contínuament sobre el mateix tema. | Ser un disc rayado | Archiu:NP-9.jpg |
| Depén de cóm caiguen les cartes | Depén de l'encert. | Archiu:NP-13.jpg | |
| El món està tornat al revés | Tot està al revés de com deuria; es demostra l'idea del món del revés a través del orbe en la creu cap a avall.[2] | Archiu:NP-14.jpg | |
| Deixar a lo manco un ou en el niu | Tindre sempre alguna cosa en reserva. | El que guarda, sempre té | Archiu:NP-12.jpg |
| Cagar-se en el món | Despreciar-ho o odiar-ho tot. | Archiu:NP-19.jpg | |
| Deixar-se dur pel nas | Fer que tot lo món faça lo que l'atre vullgues. | Archiu:NP-21.jpg | |
| Els daus estan tirats | Ya no es pot fer res per a variar un resultat. | La sòrt està tirada | Archiu:NP-90.jpg |
| Els mecs conseguixen les millors cartes | La sòrt pot triumfar sobre l'inteligència. | Tots els mecs tenen sòrt | Archiu:NP-20.jpg |
| Mirar a través dels dits | Ser indulgent. | Fer la vista grossa | Archiu:NP-22.jpg |
| Allí penja el gavinet | Llançar un repte. | Tirar el guant | Archiu:NP-23.jpg |
| Ahí estan els sòcs | Esperar en va. | Calendas gregues | Archiu:NP-24.jpg |
| Traure la granera | Divertir-se mentres l'amo està fòra. | Quan el gat no està, les rates es divertixen | Archiu:NP-25.jpg |
| Casar-se baix el pal de la granera | Viure junts sense estar casats. | Archiu:NP-26.jpg | |
| Fer la teulada en coques | Viure lujosament. | Nugar els gossos en llonganices | Archiu:NP-27.jpg |
| Tindre un forat en la teulada | Ser un simple. | Fer l'o en un canuto | Archiu:NP-104.jpg |
| Les teulades velles necessiten moltes reparacions | Les coses velles exigixen més manteniment. | Archiu:NP-105.jpg | |
| El sostre té llistons | Podria haver fisgones o espies. | Les parets tenen oïts | Archiu:NP-103.jpg |
| Mirar a través de les tijeras | Venjar-se o apropiar-se de bens aliens. | Ull per ull, dent per dent | Archiu:Auge und Schere.jpg |
| Tindre dolor de molgues darrere de l'orella | Fingir estar malalt. | Archiu:NP-29.jpg | |
| Pixar-se en la lluna | Perdre el temps en una empresa fútil. | Archiu:NP-32.jpg | |
| Ahí penja la cazuela | És lo opost a lo que deuria ser. | Archiu:NP-106.jpg | |
| Disparar una atra flecha per a trobar l'anterior | Repetir una acció estúpida o sense sentit. | Entropeçar dos voltes en la mateixa pedra | Archiu:NP-28.jpg |
| Afaitar a un mec sense bromera | Enganyar a algú. | Donar gat per llebre | Archiu:NP-30.jpg |
| Dos mecs baix la mateixa capucha | L'estupidea busca companyia. | Archiu:NP-34.jpg | |
| Créixer fòra de la finestra | No poder ocultar-se. | Archiu:NP-33.jpg | |
| Tocar en el costell | Cridar l'atenció sobre els actes vergonyosos d'algú. | Traure a la llum els draps bruts | Archiu:NP-31.jpg |
| Si es deixen obertes les portes, els porcs correran al blat | La negligència crida al desastre. | La gota que caramulla el got | Archiu:NP-40.jpg |
| A on minva el blat, abunden els porcs | Si una persona guanya, una atra té que perdre. | Archiu:NP-40.jpg | |
| Córrer com si t'ardira el cul | Estar molt angustiat o córrer ágilment. | Córrer com a ànima que du el diable | Archiu:NP-94.jpg |
| El que engol fòcs, caga purnes | Les males accions li carregen a qui les comet conseqüències pijors. | Qui sembra vents, cull tempestats | Archiu:NP-94.jpg |
| Tendir la capa segons bufa el vent[2] | Actuar en cada cas segons lo que més convinga personalment. | Ballar al són que toquen | Archiu:NP-39.jpg |
| Llançar plomes al vent | Treballar infructuosament. | Archiu:NP-42.jpg | |
| Contemplar a la cigonya | Perdre el temps. | Anar-se per les branques Pensar en les musarañas |
Archiu:NP-38.jpg |
| Voler matar dos mosques d'un colp | Tractar de solucionar dos problemes en una sola acció. | Voler matar dos pardals d'un tir | Archiu:NP-43.jpg |
| Caure del bou sobre el ruc | Passar d'una mala situació a una pijor. | Caure de la paella al fòc | Archiu:NP-35.jpg |
| Besar l'aldaba | Ser servil, adulador. | Fer el roll | Archiu:NP-37.jpg |
| Netejar-se el cul en la porta | Tractar alguna cosa en llaugerea. | Archiu:NP-36.jpg | |
| Passejar duent sobre els muscles una càrrega | Imaginar que les coses són pijors que la realitat. | Archiu:NP-36.jpg | |
| Un menic es compadece d'un atre que està parat enfront d'una porta | Tindre por a la competència. | NP-91.jpg | |
| Peixcar darrere de la ret | Perdre una oportunitat. | Archiu:NP-47.jpg | |
| El peix gran es menja al chic | Els poderosos abusen dels dèbils. | Idèntic en castellà | Archiu:NP-48.jpg |
| No soportar vore el sol lluint sobre l'aigua | Estar celós de l'èxit del veí. | Archiu:NP-60.jpg | |
| Penja com una latrina sobre la séquia | És obvi. | Archiu:NP-112.jpg | |
| Qualsevol pot mirar a través d'una taula de roure si esta té un forat | No té sentit afirmar lo evident. | Ser una veritat de Perogrullo | Archiu:NP-45.jpg |
| Cagar pel mateix forat | Ser camarades inseparables. | Ser ungla i carn | Archiu:NP-46.jpg |
| Tirar els diners a l'aigua | Malgastar els diners. | Tirar la casa per la finestra | Archiu:NP-61.jpg |
| Un mur en clavills, pronte caurà | Tot lo que es fa de mala manera fracassarà pronte. | Lo que mal escomença, mal acaba | Archiu:NP-93.jpg |
| Que no et preocupe de quí és la casa que es crema mentres pugues calfar-te en les flames | Aprofita cada oportunitat sense pensar en les conseqüències per a uns atres. | Archiu:NP-44.jpg | |
| Arrastrar el tajo | Ser enganyat per un amant o treballar en una tasca sense sentit. | Archiu:NP-50.jpg | |
| La por fa que la vella córrega | Un acontenyiment inesperat pot revelar qualitats desconegudes. | A on menys s'espera, bota la llebre | Archiu:NP-49.jpg |
| Les boñigas dels cavalls no són figues | No et deixes enganyar per les apariències. | No és or tot lo que relluïx | Archiu:NP-53.jpg |
| Si un cego guia a un atre cego, cauran abdós en la sanga | No té sentit ser guiat per uns atres que són igualment ignorants; és un precedent en miniatura de la seua Paràbola dels cegos (1568), en el Museu de Capodimonte de Nàpols.[2] | Archiu:NP-51.jpg | |
| El viage no ha acabat encara que ya es veja l'iglésia i el campanar | Una tasca no està llista fins que no es completa. | No vendre la pell de l'orso abans de caçar-ho | Archiu:NP-52.jpg |
| Tot, no importa cuán finament estiga hilado, acaba finalment eixint a la llum | Res pot amagar-se per a sempre. | Per fondo que el diable cague, tot se sap | Archiu:NP-111.jpg |
| Mantindre la vista fixa en la vés-la | Estar alerta, ser cauteloso. | Estar ojo avizor | Archiu:NP-54.jpg |
| Cagar-se en l'horca | No deixar-se desanimar per cap sanció. | Archiu:NP-55.jpg | |
| A on està el cadàver, volen els cuervos | Hi ha efectes tan inseparables de les seues causes, que els primers senyalen inequívocament on es troba el seu orige. | Pel fum se sap on està el fòc | Archiu:NP-113.jpg |
| És fàcil navegar a favor del vent | Si les condicions són favorables, no és difícil conseguir els propòsits; esta barcaça demostra que es pot navegar en el vent en popa a tota vés-la.[2] | Archiu:NP-54.jpg | |
| ¿Quí sàpies per qué les oques van descalzos? | Hi ha una raó per a tot, encara que no siga evident. | Archiu:NP-56.jpg | |
| Si no seré el seu guardià, deixaré a les oques ser oques | No interferixques en assunts que no són de la teua competència. | Zapatero, a les teues sabates | Archiu:NP-56.jpg |
| Vore orsos ballant.[5] | Estar famolenc. | Archiu:NP-57.jpg | |
| Els orsos salvages preferixen acompanyar-se entre ells[5] | Les persones semblants es duen millor que en estranys. | Deu els crío i ells es junten Cada ovella en la seua parella |
Archiu:NP-57.jpg |
| Llançar la cogulla sobre la tanca | Descartar alguna cosa sense saber si més tarde ho va a necessitar. | Archiu:NP-66.jpg | |
| És difícil nadar a contracorrent | És difícil opondre's a l'opinió generalisada. | Nadar contra la corrent | Archiu:NP-65.jpg |
| El cànter va a l'aigua fins que finalment es trenca | Expondre's freqüentment a un perill acaba sempre per tindre conseqüències negatives. | Tant va el cànter a la font, que al final es trenca | NP-95.jpg |
| Les millors correges són les tallades del cuiro alié | És millor aprofitar-se del treball d'un atre. | Archiu:NP-67.jpg | |
| Subjectar una anguila per la coa | Mamprendre una tasca difícil. | Buscar una agulla en una pallera | Archiu:NP-62.jpg |
| Caure a través del cesto | Ser descobert. | Caure en tot l'equip | Archiu:NP-59.jpg |
| Quedar suspés entre el cel i la terra | Trobar-se en una posició incómoda. | Archiu:NP-59.jpg | |
| Agarrar un ou de gallina i deixar anar el d'oca | Prendre una mala decisió (els ous d'oca són més grans). | Archiu:NP-63.jpg | |
| Badallar front al forn | Intentar més de lo que es pot manejar. | Qui molt comprén, poc apreta | Archiu:NP-64.jpg |
| Passar a dures penes d'una hogaza a l'atra | Tindre dificultats econòmiques o per a aplegar a fi de més. | Estar en fallida | Archiu:NP-69.jpg |
| Una azada sense mànec | Provablement alguna cosa inútil.[6] | Archiu:NP-96.jpg | |
| Buscar l'astral | Intentar trobar una excusa. | Buscar-li la quinta pata al gat | Archiu:NP-71.jpg |
| Ací està en la seua llanterna | Tindre finalment l'oportunitat de mostrar un talent. | Archiu:NP-71.jpg | |
| Un astral en el seu mànec | Provablement significa «la cosa sancera».[5] | Archiu:NP-97.jpg | |
| El que ha derramat les seues gachas de avena no pot arreplegar-les totes | Una volta que s'ha fet alguna cosa, no es pot desfer. | No cal plorar sobre la llet derramada | Archiu:NP-70.jpg |
| Posar pals en les rodes | Posar obstàculs als plans d'un atre. | Idèntic en castellà | Archiu:NP-73.jpg |
| L'amor està en el costat a on penja la bossa de diners | L'amor pot comprar-se. | Archiu:NP-107.jpg | |
| Tirar per a quedar-se en l'extrem més llarc | Intentar traure ventages. | Archiu:NP-74.jpg | |
| Estar en peu baix la llum pròpia | Estar orgullós d'un mateixa. | Estar en el sèptim cel | Archiu:NP-72.jpg |
| Ningú busca a uns atres en el forn si no ha estat allí ell mateixa | Imaginar debilitats en uns atres és un signe de que un mateixa és dèbil. | Pensa el lladre, que tots són de la seua condició | Archiu:NP-72.jpg |
| Tindre el món girant sobre el teu polze | Tindre totes les ventages. | Tindre el món en les teues mans Tindre tots els asos |
Archiu:NP-85.jpg |
| Nugar una barba de lli a la cara de Crist | Ocultar l'engany baix una apariència de pietat. | Ser un llop en pell de corder | Archiu:NP-58.jpg |
| Tindre que acachar-se per a triumfar en el món | Per a tindre èxit, un deu ser taimado; este home que intenta passar per una esfera demostraria que en el món cal passar pel rogle.[2] | Archiu:NP-84.jpg | |
| Tirar roses als porcs | Malgastar els esforços en alguna cosa que no ho mereix. | Tirar perles als porcs Tirar margarites als porcs |
Archiu:NP-79.jpg |
| Tapar el pou en acabant de que el vedell s'haja ofegat | Intervindre només en acabant de que el desastre ya ha ocorregut. | Archiu:NP-75.jpg | |
| Ser manso com un corder | Ser molt calmat, molt manso o molt pacient. | Tindre més paciència que el sant Job | Archiu:NP-101.jpg |
| Posar-li la capa blava al marit | Enganyar sentimentalment al cònjuge. | Posar les banyes | Archiu:NP-76.jpg |
| Vés en conte que un gos negre no es meta en mig | Quan estan juntes dos dònes no es necessita un gos lladrant per a afegir-se als problemes que causaran. | Archiu:NP-110.jpg | |
| Un enrolla en la rueca lo que un atre hila | Divulgar les sòries, | Donar-li a la llengua | Archiu:NP-77.jpg |
| Dur el dia en cistelles | Malgastar el temps. | Anar-se per les branques | Archiu:NP-78.jpg |
| Posar-li una vela al diable | Adular indiscriminadament a tot lo món. | Posar una vela a Deu i una atra al diable | Archiu:NP-80.jpg |
| Confessar-se davant el diable | Revelar-li secrets a l'enemic. | Archiu:NP-81.jpg | |
| Al porc se li apunyala per la pancha | Una conclusió prevista, o lo que s'ha fet no pot desfer-se. | Be es llava el gat despuix de fart | Archiu:NP-83.jpg |
| Dos gossos sobre un mateix os rara volta es posen d'acort | Discutir sobre un sol tema. | Archiu:NP-82.jpg | |
| Ser una desbromadora | Ser un paràsit o un gorrón (la desbromadora es queda en la nata de la llet). | Archiu:NP-102.jpg | |
| ¿De qué servix un bonico plat si està buit? | La bellea no pot substituir a la substància. | Archiu:NP-99.jpg | |
| La rabosot i la cigonya sopen juntes | Dos timadores sempre pensen en el seu propi benefici.[7] | Archiu:NP-87.jpg | |
| Bufar en l'oït | Divulgar les sòries. | Donar-li a la llengua | Archiu:NP-114.jpg |
| Escriure en tiza un deute | Deure-li un favor a algú. | Archiu:NP-100.jpg | |
| La carn en el asador deu regar-se en el seu suc constantment | Algunes coses necessiten una atenció constant. | Archiu:NP-116.jpg | |
| En ell no girarà el asador | Ell no ajudarà. | Archiu:NP-115.jpg | |
| Assentar-se sobre brases vives | Ser impacient. | Estar en ascua | Archiu:NP-88.jpg |
| Peixcar sense ret | Aprofitar-se del treball d'uns atres. | Uns cardan la llana i uns atres duen la fama | Archiu:NP-117.jpg |
Vore també
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Luis Quintanilla, Esther López Sobrat (2007). De pintura: vides comparades d'artistes, Volum 2, Ed. Universitat de Cantàbria. ISBN 9788481024814.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 Manfred Wundram, “La Renaixença i el Manierisme” en Els mestres de la pintura occidental, Taschen, 2005, pág. 135, ISBN 3-8228-4744-5
- ↑ D'una llista en la que es detallen els proverbis i significats publicats pel Museu Estatal de Berlín i reproduït en Hagen, pp. 36-37.
- ↑ La brutea de la pintura fa casi impossible vore el gos, que està netejant un gorc.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 El proverbi exacte representat no se sap en certea.
- ↑ El significat exacte del proverbi es desconeix.
- ↑ És una referència a una de les Faules de Esopo.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (2000) Rose-Marie Hagen (ed.). Bruegel: The Complete Paintings (en en), Taschen, pp. 96. ISBN 3-8228-5991-5.
- «"The Netherlandish Proverbs" by Pieter Brueghel the Younger» (en en). Museu Fleming, University of Vermont. Archivat des d'el original, el 10 de juny de 2022. Consultat el 18 de maig de 2007.
- (1963) How to Read a Painting: Lessons form the Old Masters (en en), Nova York: Abrams, pp. 379. ISBN 0-8109-5576-8.
- Rynck, Patrick de (2005). «Pieter Bruegel, "Proverbis flamencs"», Cóm llegir la pintura, Barcelona: Electa, pp. 188-189. ISBN 84-8156-388-9.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Los proverbios flamencos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.