Anar al contingut

Empetrum nigrum

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Empetrum nigrum 12.jpg
camarina negra (Empetrum nigrum)


La camarina negra, baya de cuervo, baya de cucala o émpetro negre (Empetrum nigrum) és una espècie d'arbust natiu de les àrees septentrionals del hemisferi nort, aixina com de les illes Malvines en el hemisferi sur.[1][2] En Europa està present en Islàndia, Groenlàndia, Escandinavia, del nort Alemània al nort de Rússia, Irlanda i Gran Bretanya (llevat el sur) i montanyes europees (Cárpatos, Alps, Pirineus i atres zones d'alta montanya).

Descripció

[editar | editar còdic]

És una mata d'uns 30 cm d'altura i fins a 50 cm de llongitut, sense pilosidad, postrada o ascendent, de brots sense fulls en la base i densament frondoses en l'àpiç. Els fulls són persistents, coriáceas de 3 a 7 mm de llarc i d'1 a 2 mm d'ample. Florix de juny a juliol en flors d'uns 3 mm d'un color rosa verdoso; en 3 sàpia-hos, 3 pétals i 3 estams; el frut en forma de drupa primerament verda, despuix roig i finalment negre (d'ahí el nom específic de nigrum) el frut medix uns 5 mm.

Els fruts selvats d'esta espècie són comestibles, i poden ser utilisat en diverses preparacions. Dels seus bayas es pot obtindre un tenyida púrpura.

Esta espècie igualment es pot aprofitar com a cobertura d'un camp, o com planta ornamental; en jardineria, pot créixer en sols àcits en zones obscures i humides.[3]


.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Empetrum nigrum va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 2: 1022. 1753.[4]

Etimologia

Empetrum: nom genèric del grec empetros o empetron = "que creixen en les roques".[5]

nigrum: epítet botànic que significa "negre"[6]

Subespecies
Sinonímia
  • Chamaetaxus nigra Bubani
  • Empetrum crassifolium Raf.
  • Empetrum medium Carmich.
  • Empetrum nigrum f. ciliatum Jordal
  • Empetrum nigrum f. cylindricum Lepage
  • Empetrum procumbens Gilib.
  • Empetrum scoticum auct.[7]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Empetrum nigrum L.». Germplasm Resources Information Network (GRIN). United States Department of Agriculture. Archivat des d'el original, el 20 de giner de 2009.
  2. «Empetrum nigrum L.». PLANTS.
  3. «Empetrum nigrum - L.». Plants for a Future.
  4. «Empetrum nigrum». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 25 de novembre de 2012.
  5. «En Noms Botànics». Archivat des d'el original, el 15 de maig de 2010. Consultat el 29 de setembre de 2014.
  6. En Epítets Botànics
  7. Empetrum nigrum en PlantList

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. Abrams, L. 1951. Geraniums to Figworts. 3: 866 pp. In L. Abrams Ill. Fl. Pacific States. Stanford University Press, Stanford.
  2. Böcher, T. W. 1978. Greenlands Flora 326 pp.
  3. Cody, W. J. 1996. Fl. Yukon Terr. i–xvii, 1–669. NRC Research Press, Ottawa.
  4. Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
  5. Flora of China Editorial Committee. 1988-2013. Fl. China Unpaginated. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
  1. Gleason, H. A. 1968. The Choripetalous Dicotyledoneae. vol. 2. 655 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. O.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York.
  2. Gleason, H. A. & A. J. Cronquist. 1991. Man. Vasc. Pl. N.I. O.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
  3. Hickman, J. C. 1993. Jepson Man.: Higher Pl. Calif. i–xvii, 1–1400. University of Califòrnia Press, Berkeley.
  4. Hitchcock, C. H., A. J. Cronquist, F. M. Ownbey & J. W. Thompson. 1961. Saxifragaceae to Ericaceae. Part III: 614pp. In Vasc. Pl. Pacif. N.W.. University of Washington Press, Seattle.
  5. Hultén, I. 1968. Fl. Alaska i–xxi, 1–1008. Stanford University Press, Stanford.
  6. Moss, I. H. 1983. Fl. Alberta (ed. 2) i–xii, 1–687. University of Toronto Press, Toronto.
  7. Scoggan, H. J. 1978. Dicotyledoneae (Saururaceae to Violaceae). 3: 547–1115. In Fl. Canada. National Museums of Canada, Ottawa.
  8. Voss, I. G. 1985. Michigan Flora. Part II Dicots (Saururaceae-Cornaceae). Bull. Cranbrook Inst. Sci. 59. xix + 724.
  9. Welsh, S. L. 1974. Anderson's Fl. Alaska Adj. Parts Canada i–xvi, 1–724. Brigham Young University Press, Provo.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]