Empusa pennata

empusa (Empusa pennata)

La empusa o mantis pal (Empusa pennata) és una espècie d'insecte mantodeo de la família Empusidae caracterisa pel seu aspecte de pal i el seu inconfundible penacho o cresta en el cap.

Descripció

I. pennata en l'extensió de corona distinguible.

Esta mantis és una espècie estilisada, inclús en el context del seu família. Presenta una cap chicoteta en una protuberància entre les dos antenes, un tórax llarc i prim i un abdomen chicotet i curve. El primer parell de pates es localisa en la part anterior del tórax, mentres que les atres quatre es localisen més avall. Els adults posseïxen ales, pero les nimfes no. Els mascles medixen entre 5 i 6 cm, són alguna cosa més chicotets que les femelles que poden alcançar uns 8 cm de llongitut. Abdós es caracterisen per les rugosidades en la cutícula, aixina com el seu color ocre, que les camufla en l'herba seca en la que habiten. Els mascles adults tenen antenes plumosas i la capacitat d'alçar el vol a diferència de les femelles que són de major tamany i els costa alçar el vol.

• 
  Adult - Cap masculí
• 
  Adult - Cap femení

Distribució geogràfica

Es troba en la península ibèrica (Espanya i Portugal) i en el llitoral continental mediterràneu de França, Itàlia i el nort d'Àfrica, aixina com en la majoria de les illes majors del mediterràneu occidental. Viu en zones propenques al llitoral i en zones de xara seca, aguaitant a insectes en el sol.

Hàbitat i ecologia

I. pennata és d'hàbits diürns i viu sobre la terra, brancada o tallos de plantes de les zones propenques al llitoral, generalment associades al clima mediterràneu. Viu camuflada en xares baixes de zones àrides i semiáridas aixina com herbars i prats. Esta és una espècie termófila i en uns requeriments d'humitat baixos, encara que, a diferència del restant de Mantis, és capaç de sobreviure a l'hivern en el seu estat de nimfa entrant en letàrgia; el restant de les Mantis passen els hiverns en fase d'ou.

La Empusa és un insecte depredador, té una dieta exclusivament carnívora, sent la seua principal font d'aliment atres tipos d'insectes voladores i aràcnits. Solen passar la major part del dia immòvils en alguna branca esperant preses. No són especialment agressives pero si se'ls molesta estenen i separen les pates captoras amenaçants i els mascles estenen les ales per a aparentar major tamany. Aguaita a les seues víctimes, immòvil, en algun arbust, o xara. Per a caçar goja d'un sentit de la vista molt desenrollat gràcies a l'enorme camp visual que li facilita la gran movilitat del cap junt en els seus grans ulls composts. De la mateixa manera que el restant de les mantis manté el parell de pates anteriors plegades i juntes mentres espera per a atacar. Una volta localisada l'assut, la Empusa es mostra com un insecte molt àgil i ràpit en els seus moviments. Per a capturar als seus assuts estira veloçment el conjunt articulat de les seues pates anteriors, plegant-les i retraent-les ràpidament entorn al tórax o abdomen de l'assut. Les espines de les vores i cares internes d'estes pates faciliten la prensió de la víctima. Les Empusas devoren en les seues fortes mandíbules als seus assuts immediatament despuix del seu captura.

Són com totes les mantis, d'hàbits solitaris, i solament es reuniran per al apareamiento. Aproximadament a principi d'estiu (Generalment en el més de juny) els eixemplars realisen l'última muda i alcancen la madurea, dos o tres semanes en acabant de que ho facen estaran llests per a reproduir-se. El apareament és complex i no exent de problemes, principalment per al mascle que pot acabar devorat per la femella, encara que esta circumstància és prou més rara que en la Mantis religiosa. El apareament comença en l'emissió de feromones per part de les femelles i que són captades per les antenes bipectinadas dels machos, que són molt més àgils volant. La còpula comença en una aproximació molt cautelosa del mascle i sempre per arrere, una presentació frontal normalment acaba en la predación del macho. Despuix de varis tantejos i intents, el mascle queda fixat a la femella, quedant este molt arrere, evitant d'esta manera un atac fatal per part de la femella. A partir d'este moment el mascle comença a depositar els seus espermatozoides dins de l'abdomen de la femella. El apareament pot durar unes dos hores.

La femella deposita, a final d'estiu o principi de l'autumne, els seus ous en montoncitos espumosos cridats ootecas, que nuga a les ramitas o coloca baix de pedres i fustes, lo normal és que faça vàries posades. La bromera s'endurix pronte, lo que protegix els ous fins a la seua eclosió. La ooteca medix no més d'1,5 cm, és més allargada que ampla i de color marró. El temps que tarde una ooteca en eclosionar depén en certa mida de la temperatura i la humitat, encara que lo normal és que ronde un més en bones condicions. D'esta eixiran unes trenta nimfes que a partir d'un o dos dies començaran a menjar. Estes hibernarán quan es produïxca la caiguda de temperatures otoñal en estat de semihibernación resguardant-se en forats o baix les plantes. El cicle vital d'una Empusa ronda l'any. Les Empusas quan naixen, ho fan en estat de nimfa, per lo que deuen mudar el seu cos sis voltes abans de convertir-se en eixemplars adults. Per a conseguir la muda se suspenen d'alguna ramita, cap a avall. El color del mig en el que habita durant la seua última muda (si es tracta per eixemple de palla seca o herba verda) determina el color de l'adult.

Etimologia

Empusa està relacionat en el “Hades” o infern dels antics grecs. Empusa era la guardiana del Hades o infern en l'obra “Les granotes” de Aristófanes, capaç de canviar d'aspecte i seduir als hòmens per a beure la seua sanc i devorar-los. Potser l'associació venja d'eixa costum de devorar al mascle despuix de la còpula, que sempre es comenta de les mantis, alguna cosa que no és tan freqüent com es diu i encara ho és menys en el cas de les empusas.

pennata és un epítet que fa referència a la protuberància en forma de banya que este insecte posseïx en el cap.

Lliberació nocturna de feromones

Els insectes que desenrollen tècniques de camuflage no poden dependre de la visió en la busca de la seua parella perque seran indetectables entre sí. Per lo tant, com una forma alternativa de trobar i identificar a la potencial parella, s'usa feromona sexual. La lliberació de feromones sexuals per Empusa pennata és una adaptació derivada de la selecció sexual.

Ecologia alimentària

Les mantis aguaiten als seus assuts i s'abalancen sobre elles, agarrant-les en les seues pates davanteres raptoriales. Solament se selecciona l'assut viu i es consumix directament despuix de la captura. El depredador s'orienta ópticamente i, per lo tant, solament es dona conte de l'assut en moviment. El tamany màxim d'assut que les mantis poden abrumar és específic de l'espècie i depén del tipo d'assut. En promig, les mantis mengen grills en un 50% del seu propi pes corporal, mentres que les panderoles poden aplegar a pesar fins a un 110%.

Galeria

• 
• 

Enllaços externs

• Wikispecies té un artícul sobre Empusa pennata.

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Empusa pennata.