Enómao
Enómao o Enomao (Plantilla:Lang-grc, Oinómaos) és un personage de la mitologia grega, recordat especialment per ser rei de Chafa en Élide, fill del deu Llaures i pare d'Hipodamía.
Enómao en el mit
[editar | editar còdic]La seua filla Hipodamía era molt bella i molt solicitada, pero Enómao, be perque ell estava enamorat de la seua pròpia filla, com diuen alguns, be perque segons un oràcul havia de morir a mans del seu gendre, ningú la prenia per esposa, puix Enómao, al no haver pogut convéncer-la per a que s'unira a ell, matava als pretenents.[1] Per a desfer-se d'estos, els feya competir en una carrera de carros des de Pisa fins a l'altar de Poseidón en l'istme de Corinto. Enómao posseïa un carro en un tir de cavalls regalats per Llaures. Els donava ventaja als pretenents permetent que prengueren l'eixida mentres ell oferia un sacrifici a Zeus.[2] Si el pretenent guanyava s'obtindria la mà de Hipodamía, pero si Enómao li alcançava li matava en una llança de bronze, regal també de Llaures, i el cap del pretenent era penjada en la porta del seu palau.
Segons el poema épico les Grans Eeas, varen morir a mans de Enómao, Alcátoo el fill de Portaón, que va anar el segon, despuix de Mármax; i despuix de Alcátoo, Euríalo, Eurímaco i Crótalo. D'estos no s'ha especificat els qui eren ni els seus pares i ni les seues pàtria. Del que va morir despuix d'estos, Acrias, es pot conjeturar que era lacedemonio i fundador d'Acrias. Despuix de Acrias, diuen que Enómao va donar mort a Cápeto, Licurgo, Lasio, Calcodonte i Tricolono. I despuix de Tricolono, el destí va sorprendre en la carrera a Aristómaco i Priante, i també a Pelagonte, Eolio i Cronio.[3]
Ya s'havia desfet de dotze o tretze pretenents quan es va presentar Pélope solicitant la mà de Hipodamía. Pélope també posseïa un carro regale d'un deu, en este cas de Poseidón, d'or, alado, que podia córrer per la mar sense mullar-se els eixos i tirat per cavalls alados i immortals.[4] A pesar d'això va tractar d'assegurara la carrera sobornant a Mirtil, auriga de Enómao, prometent-li que li entregaria a Hipodamía de qui també estava enamorat encara que mai s'atrevira a desafiar a Enómao.[5] En atres ocasions es diu que va ser Hipodamía, qui s'havia enamorat de Pélope, la que va sobornar a Mirtil. En qualsevol cas, Mirtil va substituir les pezoneras de bronze que subjectaven els eixos del carro de Enómao per peces de cera. En plena carrera, quan Enómao alcançava a Pélope i estava dispost a matar-ho, les peces de cera es varen fondre i, aixina, es varen desprendre les rodes del carro de Enómao, que va morir enredrat en les regnes i arrastrat pels seus cavalls. En una atra versió, Enómao, mortificat per la derrota, es va llevar la vida.
Despuix de la carrera, Pélope es va apropiar del regne de Enómao.
Ascendents i descendents
[editar | editar còdic]En la versió més arcaica a Enómao li'l considera fill de Llaures i d'Estérope, una de les Pléyades,[6] també cridada Astérope[7] i Asteria.[8] Uns atres diuen que la mare de Enómao i consorte de Llaures va ser Harpina, una filla d'Asopo,[9] o ben Eurítoe, filla de Dánao.[10] Uns atres creuen que Enómao va ser fill d'un mortal desconegut, ya siga este Alxión,[11][12] ya Hipéroco i Estérope.[13] Uns atres diuen que fills d'Aetlio varen ser Epeo, Endimión, Alexino[12] i Enómao.[14]
Sobre el seu consorte i descendència, la fonts són confuses, ya que en algunes versions el nom de la seua mare apareix com la seua esposa. Apolodoro, per eixemple, diu que Estérope no era la seua mare, sino la seua esposa, pero no cita la descendència.[15][16] Per Evarete, filla d'Acrisio, Enómao va ser pare d'Hipodamía.[17] Una atra filla mencionada és Alcipe, la mare de Marpesa.[18][19] Uns atres més diuen que Eurítoe era la seua esposa.[20] Sobre els seus fills, es diu que Leucipo va amar a Dafne.[21] Un atre fill, Disponteo, va anar el fundador de Dispontio.[22] I un atre fill més es va cridar Hipodamo.[23]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Apolodoro. «Epítome, ii.4» (en anglés).
- ↑ Pausanias. «Descripció de Grècia, v.14.6» (en anglés).
- ↑ Pausanias: Descripció de Grècia VI 21, 19
- ↑ Apolodoro. «Epítome, ii.3» (en anglés).
- ↑ Pausanias. «Descripció de Grècia, viii.14.10 a 11» (en anglés).
- ↑ Helánico, 4 F 19 i Hesíodo: Catàlec de dònes; abdós citats en M. L. West, The Hesiodic Catalogue of Women, Its Nature, Structure, and Origins, p. 109. Clarendon Press, Oxford, 1985
- ↑ Higino: Faules 84
- ↑ Higino: Faules, 250
- ↑ Pausanias. «Descripció de Grècia, v.22.6» (en anglés).
- ↑ Escolio a Apolonio de Rodas, Argonáuticas, I 752
- ↑ Pausanias. «Descripció de Grècia, v.1.6 a 7» (en anglés).
- ↑ 12,0 12,1 Alxión (Paus.V 1,6) deu ser el mateix que Alexino, fill de Aetlio i germà de Enómao, segons Eusebio, Cronografía, 69. A ells se sumen el riu Axio a a on va fugir Peó, fill de Endimión (Paus. V 1,5). Provablement es tracta de confluències gràfiques, disociadas en diferents personages.
- ↑ Tzetzes sobre Licofrón, 149 i 219
- ↑ Eusebio: Crònica, 69
- ↑ Pseudo-Apolodoro: Biblioteca mitològica III 10.1
- ↑ Higino: De Astronomica II, 21
- ↑ Higino: Faules 84
- ↑ Plutarco, Parallela minora 40
- ↑ Propercio: Elegies I 2
- ↑ Tzetzes sobre Licofrón, 157
- ↑ Pausanias. «Descripció de Grècia, viii.20.2» (en anglés).
- ↑ Pausanias: Descripció de Grècia VI 22, 4
- ↑ Lactancio, sobre Tebaida d'Eustacio VI, 336.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (1867) A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology (en anglés), Boston: Little, Brown and Company.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Enómao» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.