Enarei

Els enarei (

• ) era una casta de chamans andróginos dels antics escitas. Eren els encarregats de consultar als deus a través del èxtasis religiós conseguit per mig d'enteógenos. No posseïen temples, sino que practicaven els seus rituals en la naturalea.

Història

Segons Heródoto, els enarei varen sorgir com a conseqüència del castic que Afrodita (identificada ací en l'Argimpasa escita i l'Astarté fenicia per mig de la interpretatio graeca) infligió sobre els escitas per saquejar el seu temple en Ascalón (succeït entre 653 i 625 a. C.), fent que varis dels seus descendents sofriren la "malaltia de la feminitat". Es dia que tots els que visitaven territori escita corrien el risc de contraure-la també.

Existixen entre els escitas molts adivinos, els com eixercixen el seu art per mig de varetes de sauce com ya mostraré. Duen grans hatos d'estes varetes, les tendixen en el sol i les desnuguen, i pronuncien els seus auguris mentres les tendixen una per una; i mentres parlen, junten les vares una atra volta i les tornen a reunir. Esta forma de adivinaació és hereditària entre ells. Pero els enarei, adivinos hermafrodites, diuen que va ser Afrodita qui els va concedir l'art de profetizar, i ho practiquen a la seua volta sobre corfa de tila. Tallen la corfa en tres porcions i profetizan mentres les trenen i destrenzan entre els dits.

Hipócrates allumena una miqueta més sobre els enarei en el seu treball Sobre els aires, aigües i llocs. El mege identifica als enarei com eunucs d'orige noble que havien assumit rols femenins com a conseqüència de la seua impotència sexual, lo que infundía temor als seus compatriotes, i especula en que la causa d'esta patologia era el constant viage a cavall dels escitas.

Vore també

• Gala (sacerdot)